El 13 de març del 2017, Vicent Sanchis va ser nomenat director de TV3 pel consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), a proposta de l’aleshores president de la Generalitat, Artur Mas, després de la dimissió forçada del seu predecessor, Jaume Peral. L’Assemblea de Treballadors de TV3, convocada pel Comitè d’Empresa i el Consell Professional, va demanar la dimissió dels membres de la CCMA rran d’aquesta decisió. “El sobtat nomenament a dit de l’actual director de TVC torna a posar sobre la taula el problema endèmic del control dels mitjans públics per part dels partits del govern, que mina greument la credibilitat de TVC”, va redactar aquesta Assemblea en el manifest “TV3, plural i per tothom”.
El 6 d’abril, el Parlament de Catalunya va aprovar la reprovació del nomenament de Sanchis. Només van votar a favor seu 60 diputats de Junts pel Sí i van fer-ho en contra 73 diputats de Ciutadans, PSC, PP, CUP i Catalunya Sí que Es Pot. Aquest darrer grup va ser el que va presentar la moció, que instava la CCMA a considerar altres candidatures. Ni la CCMA va considerar altres candidatures ni Vicent Sanchis va immutar-se. Al llarg del seu mandat ha recordat que tant li feia que el reprovessin els representants del poble català perquè això no comportava la seva destitució. Onze dies després del seu nomenament va comparèixer al Parlament i va dir que “no he vingut a TVC a fer de fanàtic ni de hooligan de ningú” i espero que “no sigui la televisió dels processistes”. I ha fet exactament això: una televisió fanatitzada, hooligan de l’independentisme, i al servei del procés.
Ha portat a l’extrem el partidisme de TV3, que sempre ha rebut acusacions de decantar-se a favor del govern de torn. Ha aconseguit que els catalans no independentistes deixessin de seguir-la. L’audiència de TV3 a les poblacions de classe treballadora de l’àrea metropolitana de Barcelona està sota mínims. Costa trobar algun bar de Cornellà o Santa Coloma de Gramenet que la tingui sintonitzada si no és perquè transmet algun partit de futbol del Barça. Milions de catalans que se senten espanyols o no odien Espanya han hagut d’aguantar durant anys com la televisió de Sanchis els insultava. “Puta Espanya” ha estat un lema present a diversos programes que el director valencià ha emparat amb la seva particular visió de la llibertat d’expressió en una televisió pública.
Ha fet apostes personals amb programes com Està passant, de Toni Soler, i FAQS, de Mediapro, per promoure l’independentisme amb l’excusa de l’humor en el primer cas i de les exclusives informatives en el segon, que difícilment tindran continuïtat la propera temporada. Ha mantingut programes ensopits com Més 324, perquè sintonitzava amb la ideologia independentista del seu presentador. Ha trobat encertat que les tertúlies del Més 324 i de la resta de programes de la casa tinguin dos o tres convidats separatistes per cada un que no ho és i ha omplert la programació de documentals favorables a la causa del procés.
Ha mantingut el lideratge de l’audiència gairebé cada mes gràcies a uns telenotícies que ha de veure tothom qui s’interessi pel que passa a Catalunya o vulgui saber quina temperatura hi farà l’endemà o veure les imatges de les competicions esportives amb representants catalans perquè no hi ha cap altra televisió que en faci. I ha tancat la seva etapa marcat per l’escàndol de les seves incompatibilitats en l’exercici del càrrec. Va arribar a TV3 procedent de la direcció adjunta del digital El Món. Aquest mitjà és propietat de l’empresa Comunicació Vinària, de la qual Vicent Sanchis n’és accionista. A més, n’és administrador suplent des del 24 de desembre del 2019 i des de fa quatre mesos aquesta empresa li paga 1.000 euros al mes pel lloguer d’un pis que és propietat seva. La llei que regula el règim d’incompatibilitats de les persones que ocupen alts càrrecs de la Generalitat prohibeix que en tinguin cap en empreses privades i un 10% o més de les accions de societats que contractin amb les administracions públiques. Sanchis va fer constar a la Declaració de Béns com alt càrrec de la Generalitat que tenia el 10% de les accions de Comunicació Vinària. Quan EL TRIANGLE va publicar que això era incompatible amb dirigir TV3, va rectificar la seva Declaració, va fer-hi constar que tenia un 9,8% de les accions i va dir que s’havia equivocat. I sobre el fet de ser administrador suplent de Comunicació Vinària va dir que era un càrrec sense importància efectiva.
Sanchis serà destituït avui deixant rere seu una TV3 que ha caigut en el provincianisme antropològic malgrat els esforços dels bons periodistes de la secció d’internacional per donar-ne una imatge més professional i oberta al món. Té 61 anys. Després de la vergonya de ser substituït abans d’hora perquè la nova direcció de la CCMA no vol seure al seu costat a la Comissió de Control del Parlament a aquesta organisme, el seu futur passa pel retorn a El Món del qual no ha deixat de ser-ne accionista o el salt a Mediapro, la productora de Jaume Roures i Tatxo Benet, a la que tants favors ha fet durant els cinc anys més tristos i partidistes de la història de TV3.
