La reforma de l’avortament a Andorra afronta un nou obstacle institucional després que el copríncep episcopal, Josep-Lluís Serrano Pentinat, hagi expressat presumptament el seu rebuig al projecte del Govern. Segons ha avançat aquest dijous Diari d’Andorra, el bisbe d’Urgell va manifestar la seva disconformitat davant d’autoritats comunals durant la visita pastoral a Canillo, celebrada entre l’1 i el 7 de novembre, i hauria insinuat que la proposta s’hauria de retirar de la tramitació parlamentària.
La posició atribuïda a Serrano arriba quan el Grup Parlamentari Socialdemòcrata (PS) acaba de presentar tres esmenes per ampliar l’abast de la reforma. Mentre el bisbe qüestionaria la modificació del Codi Penal, els socialdemòcrates consideren que el text és insuficient per garantir els drets reproductius de les dones.
El copríncep no s’ha pronunciat públicament sobre aquesta qüestió. Segons el rotatiu andorrà, durant les converses amb les autoritats de Canillo també hauria assegurat que desconeixia el contingut del projecte. De moment, no consta cap actuació institucional formal per impedir-ne la tramitació.
Una reforma limitada que tampoc convenç el copríncep
El Govern va aprovar el 28 d’octubre una modificació de l’article 117 del Codi Penal perquè les dones que interrompin voluntàriament l’embaràs deixin de tenir responsabilitat penal. La proposta, però, manté les penes per a les persones que practiquin un avortament consentit, inclosos els professionals sanitaris, que poden afrontar entre tres mesos i tres anys de presó i fins a cinc anys d’inhabilitació professional.
El ministre de Relacions Institucionals, Ladislau Baró, havia defensat que aquesta fórmula permetia avançar en els drets de les dones sense comprometre el sistema de Coprincipat. També havia reconegut que el text no era fruit d’una negociació amb el Vaticà ni disposava de l’aval explícit de l’Església.
La disconformitat atribuïda ara al bisbe introdueix incertesa sobre el recorregut institucional de la reforma. Els coprínceps poden sol·licitar al Tribunal Constitucional un dictamen previ sobre la constitucionalitat d’una llei, tot i que aquest mecanisme no equival a un veto automàtic. Fins ara no consta que Serrano hagi fet cap pas formal en aquesta direcció.
El PS reclama anar més enllà i despenalitzar l’avortament fins a les 14 setmanes
En paral·lel, la presidenta del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, Susanna Vela, va presentar dimecres tres esmenes per ampliar la proposta governamental. El PS defensa que l’avortament no sigui punible durant les primeres catorze setmanes de gestació i planteja ampliar els supòsits de no-punibilitat entre les setmanes 14 i 22 en determinades circumstàncies relacionades amb la salut de la gestant, l’origen de l’embaràs o les condicions del fetus.
«No és el mateix deixar de castigar una dona que reconèixer-li el dret a decidir sobre el seu propi cos i el seu projecte de vida», ha defensat Vela, que considera contradictori eliminar les penes per a les dones mentre es manté el càstig penal per als professionals que les assisteixen.
Les esmenes també proposen modificar l’exposició de motius de la llei perquè el reconeixement dels drets reproductius es fonamenti en l’autonomia i la llibertat de decisió de les dones, i no en una situació de vulnerabilitat.
A més, els socialdemòcrates alerten de les desigualtats econòmiques que genera la legislació actual, ja que les dones amb més recursos poden desplaçar-se a l’estranger per interrompre l’embaràs, mentre que les que tenen menys capacitat econòmica afronten més dificultats.
Vela ha recordat que el seu grup ja havia intentat introduir modificacions similars al Codi Penal, rebutjades aleshores per la majoria parlamentària. També ha invocat les recomanacions dels organismes internacionals de drets humans, que han reclamat avenços en aquesta matèria.
La reforma continua en tramitació al Consell General, amb el termini de presentació d’esmenes prorrogat fins aquest divendres 13 de novembre. El posicionament que finalment adopti el copríncep episcopal serà un dels elements a seguir en un debat que afecta tant els drets reproductius com l’equilibri institucional andorrà.
![]()


