El canvi climàtic transforma la vegetació dels estanys del Pirineu, tot i que mantenen el mateix nombre d’espècies

Vegetació aquàtica densa creix al fons d’un llac d’aigües clares
Plantes aquàtiques creixen densament al fons, sota l’aigua blava. Screenshot

Els estanys d’alta muntanya del Pirineu estan experimentant una transformació de la seva vegetació aquàtica, malgrat que el nombre d’espècies que hi habiten s’ha mantingut relativament estable durant les darreres tres dècades. Aquesta és una de les principals conclusions d’un estudi liderat pel Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), que ha analitzat l’evolució de 30 estanys del Pirineu Central i Oriental i ha detectat canvis importants en les plantes que hi predominen.

La investigació, publicada a la revista científica Freshwater Biology, compara les dades recollides els anys 1987 i 1988 amb nous mostrejos efectuats entre el 2017 i el 2023. Els resultats evidencien que els efectes del canvi global sobre aquests ecosistemes no es tradueixen necessàriament en una desaparició d’espècies, sinó en una modificació progressiva de les comunitats vegetals.

Els estanys estudiats es distribueixen entre el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, el Parc Natural de l’Alt Pirineu, la Cerdanya i Andorra, entre altres zones de muntanya.

Menys neu i més aportacions de minerals a l’aigua

Els investigadors relacionen aquestes transformacions amb els canvis en la composició química de l’aigua, associats a processos com la reducció de la cobertura de neu i l’arribada de pols procedent del Sàhara.

La disminució de la quantitat de neu acumulada i del temps que es manté sobre el terreny afavoreix els processos d’alteració de les roques i l’alliberament de minerals que acaben arribant als estanys. A aquest fenomen s’hi afegeixen les aportacions atmosfèriques de pols sahariana, que conté elements com el calci, el magnesi i el fòsfor.

Aquests canvis, encara que puguin semblar petits, poden alterar l’equilibri de la vegetació aquàtica, especialment en estanys caracteritzats per aigües molt pobres en nutrients i amb una composició química particularment sensible a les variacions ambientals.

«Petits canvis en la química de l’aigua poden traduir-se en canvis importants en les comunitats de plantes aquàtiques», explica Esperança Gacia, investigadora del CEAB-CSIC que ha liderat el treball.

Un llindar molt baix que accelera els canvis

Una de les principals aportacions de l’estudi és la identificació d’un punt a partir del qual la vegetació dels estanys experimenta transformacions més marcades.

Els científics han situat aquest llindar en 150 microequivalents per litre d’alcalinitat, un valor que consideren molt baix, i han observat canvis similars quan la conductivitat de l’aigua supera els 20 microsiemens per centímetre.

A la pràctica, això significa que els estanys poden mantenir una vegetació relativament estable durant anys, però experimentar modificacions importants quan la química de l’aigua supera determinats valors.

El coautor de la investigació, Eric Baqué, adverteix que els canvis no es produeixen necessàriament de manera gradual, sinó que es poden intensificar quan se superen aquests llindars.

Algunes plantes guanyen terreny mentre d’altres retrocedeixen

L’estudi ha constatat que les espècies capaces d’aprofitar el bicarbonat dissolt a l’aigua, com algunes dels gèneres Myriophyllum i Potamogeton, han guanyat presència en diversos estanys.

En canvi, les molses pròpies d’aigües àcides han perdut una part important de la seva cobertura, igual que determinades plantes aquàtiques dels gèneres Ranunculus i Sparganium.

Els investigadors també han analitzat l’evolució dels isoets, plantes de creixement lent que formen part de la vegetació característica dels estanys pirinencs. En general, han mantingut una cobertura estable, inclosa l’espècie Isoetes creussensis, endèmica del Pirineu.

No obstant això, en alguns estanys s’han observat alteracions relacionades també amb la presència de peixos introduïts del gènere Phoxinus, que poden modificar l’equilibri ecològic d’aquests ambients aquàtics.

Els estanys, indicadors dels efectes del canvi climàtic

Els resultats reforcen la importància dels estanys d’alta muntanya com a indicadors dels canvis ambientals. La seva ubicació en espais relativament allunyats de les grans activitats humanes permet estudiar com responen els ecosistemes a transformacions que tenen un origen més ampli, com l’escalfament global i les aportacions atmosfèriques.

La principal advertència de la investigació és que mantenir el nombre d’espècies no significa necessàriament que un ecosistema es mantingui inalterat. La substitució progressiva de les plantes dominants pot modificar el funcionament ecològic dels estanys encara que, aparentment, la seva biodiversitat es mantingui.

La recerca, desenvolupada en el marc del projecte FLORAQUA amb participació d’investigadors del CSIC, la Universitat de Barcelona i el CREAF, posa de manifest la necessitat de continuar fent seguiments a llarg termini d’uns ecosistemes especialment vulnerables als efectes del canvi climàtic.

Loading

Facebook
Twitter
WhatsApp

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Enquestes

Valores que el mandat de Xavier Espot ha estat positiu per Andorra?