Les inversions del FRJ en intel·ligència artificial i tecnològiques amenacen el futur de les pensions d’Andorra

L'exministre Jordi Cinca, president del Fons de Reserva de Jubilació.
L'exministre Jordi Cinca, president del Fons de Reserva de Jubilació.

Després de molts advertiments per part dels analistes financers, finalment, la bombolla especulativa de les empreses tecnològiques i d’intel·ligència artificial (IA) ha fet un pet a Wall Street i als mercats asiàtics. En la sessió del passat 5 de novembre, les accions de l’índex especialitzat Nasdaq 100 dels Estats Units van caure un 6,4% i en aquestes hores vertiginoses es van “evaporar” 4 bilions de dòlars.

Les enormes quantitats de diners que les grans companyies destinen al desenvolupament de la IA, les magres expectatives de beneficis i l’endeutament colossal per construir les infraestructures han encès les alarmes. Microsoft, Google, Amazon i Meta encapçalen una cursa inversora que està cremant centenars de milers de milions de dòlars. Les quatre companyies estan destinant recursos extraordinaris a la construcció de centres de dades, l’adquisició de processadors avançats, les instal·lacions elèctriques i el desenvolupament de nous sistemes d’IA.

Tanmateix, la dimensió d’aquestes inversions planteja una pregunta cada vegada més important per als inversors: quan es començaran a recuperar els diners desemborsats? La demanda de serveis d’IA és elevada, però encara hi ha incerteses sobre la capacitat de convertir el creixement de l’activitat en beneficis suficients per justificar la magnitud de la inversió. La construcció de grans centres de dades -cada cop més qüestionats per l’opinió pública- requereix una inversió inicial molt important i els retorns econòmics poden trigar a arribar.

L’endeutament constitueix un altre element de vulnerabilitat. Una part de les noves infraestructures d’intel·ligència artificial es finança mitjançant crèdits i emissions de deute. Si els ingressos generats pels nous serveis no creixen al ritme previst, algunes empreses es troben amb dificultats per afrontar les seves obligacions financeres.

L’aposta inversora del FRJ

Aquest “crash” borsari de la IA repercuteix directament sobre el Fons de Reserva de Jubilació (FRJ) d’Andorra. I és que l’entitat que presideix Jordi Cinca té invertits una part dels recursos dipositats per treballadors i empresaris a la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) en companyies d’IA i tecnològiques que ara les estan passant magres.

Segons les dades oficials, el FRJ té un 34% dels diners que gestiona en el “casino” de la renda variable, ja sigui en inversions directes, en valors com IBM, o a través de fons d’inversió, d’ETF (Exchange Trade Fund) i Fund of Funds Private Equity (FoF). L’actual daltabaix de les empreses d’IA i tecnològiques en els mercats internacionals té un impacte molt negatiu sobre el fons de pensions andorrà.

Els ETF perden bous i esquelles

Els ETF són vehicles d’inversió que, al seu torn, compren participacions d’empreses privades en borsa. LA VALIRA ha analitzat els 11 principals ETF en els quals s’han invertit una part de les pensions d’Andorra i la majoria d’elles han experimentat fortes caigudes en els últims dies. Els ETF contractats pel FRJ que acumulen més pèrdues són Amundi MSCI Japan, Vanguard 500, iShares MSCI World, Robeco @I EM Enhanced Index Equities I EUR i Driehaus Emerging Markets Equity IE EUR Acc.

El FRJ té, a través d’ETF, capitals invertits a Nvidia, TSMC, Samsung, SK Hynix, Broadcom, Micron, MediaTek, ASML… empreses dedicades a la producció de xips i relacionades amb la IA, que estan patint fortes davallades.  Altres corporacions on han anat a parar diners dels andorrans són Microsoft, Alphabet i Meta, que també han quedat entrampades en el “crash” de les tecnològiques. IBM, que és un dels valors fixos del FRJ, acumula des de començaments d’any una depreciació del 17%.

Més de 2.000 milions d’euros

La patacada financera i borsària de la IA ja es veia venir i s’anunciava des de fa temps. Però el fons de pensions andorrà, segons reflecteixen les seves memòries oficials, hi ha continuat apostant. Això contrasta amb els principis de “responsabilitat”, “seguretat” i “eficiència” que, segons proclama a la seva pàgina web, regeixen l’actuació de l’organisme que presideix Jordi Cinca.

Els responsables del FRJ, en la presentació dels resultats fins a finals d’octubre -abans, per tant, del “crash” de la IA i de les tecnològiques- han intentat treure pit. El volum d’actius del fons de pensions ha experimentat una evolució positiva durant l’any i ha recuperat part del terreny perdut al setembre. Segons les dades publicades pel mateix organisme, el patrimoni gestionat ascendia a 2.068 milions d’euros el 31 d’octubre, davant dels 2.057 milions del mes anterior. La xifra, però, encara no ha permès recuperar el màxim històric de 2.072 milions assolit durant l’estiu.

La inflació puja més

Aquests resultats desmenteixen el propòsit fundacional del FRJ: aconseguir, a través d’una gestió acurada, intel·ligent i eficaç, que els diners dipositats pels treballadors i els empresaris generin una rendibilitat superior a la de la inflació. Però aquest 2026, aquesta màxima s’està incomplint, malgrat que l’equip de Jordi Cinca menteixi. En efecte, la rendibilitat de les inversions del fons se situa en el 4,1% entre gener i octubre, sis dècimes per sota de l’increment dels preus al Principat, que ha arribat al 4,7%. Aquesta diferència implica que, en termes reals, el rendiment del patrimoni gestionat ha perdut poder adquisitiu durant aquest període.

En comparació amb el tancament del 2025, quan els actius sumaven 1.968,4 milions d’euros, el patrimoni ha augmentat gairebé 100 milions en deu mesos. Aquest increment no és atribuïble exclusivament als resultats de les inversions, ja que també incorpora els excedents procedents de la branca de jubilació de la CASS. 

Una estratègia qüestionable

Des de l’organisme, però, insisteixen que l’evolució de les inversions s’ha de valorar amb una perspectiva temporal més àmplia i no a partir dels resultats d’un únic exercici. Com a argument, assenyalen que des del 2012 la inflació acumulada al Principat ha estat del 31,6%, mentre que la rendibilitat obtinguda pel fons durant el mateix període arriba al 55,7%.

L’estratègia de destinar una part de les pensions dels andorrans al “casino” de la borsa és qüestionable. En el cas d’Espanya, per exemple, el Fons de Reserva de la Seguretat Social s’inverteix en exclusiva en la compra de deute públic amb rendibilitat fixa.

Loading

Facebook
Twitter
WhatsApp

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Enquestes

Valores que el mandat de Xavier Espot ha estat positiu per Andorra?