Andorra disposarà d’un termini ordinari de 28 dies per rebre les avaluacions de seguretat d’Espanya i França sobre els permisos de residència dels ciutadans extracomunitaris, el doble dels 14 dies que preveu l’acord equivalent entre San Marino i la Unió Europea. Aquesta diferència ha estat qüestionada pel grup parlamentari de Concòrdia durant la compareixença celebrada aquest divendres, 6 de novembre, al Consell General, en què el Govern ha reconegut que va intentar escurçar els terminis durant les negociacions, però que no va aconseguir modificar-los.
El president del grup parlamentari, Cerni Escalé, ha plantejat per què dos acords de característiques similars estableixen períodes inicials diferents per a unes comprovacions que, segons ha assenyalat, es basen en la consulta de registres de seguretat ja existents. En concret, ha advertit de les possibles conseqüències administratives que podria tenir per al Principat un termini de resposta més llarg, especialment en un país amb una economia estacional i una elevada necessitat de contractació de treballadors estrangers.
El secretari d’Estat per a les Relacions amb la Unió Europea, Landry Riba, ha explicat que la diferència respon, en part, als interlocutors que han participat en les negociacions. Mentre que San Marino ha negociat les comprovacions amb Itàlia, en el cas d’Andorra intervenen Espanya i França, que hauran d’assumir el volum d’expedients que tramiti el Departament d’Immigració andorrà.
Un màxim de 42 dies en tots dos acords
Tot i la diferència inicial, els dos sistemes estableixen un termini màxim de 42 dies. En el cas d’Andorra, els 28 dies ordinaris es podran ampliar excepcionalment en 14 dies més, mentre que San Marino disposarà d’un termini inicial de 14 dies, prorrogable fins a 28 dies addicionals.
No obstant això, Concòrdia ha remarcat que la comparació més rellevant és la del termini ordinari, ja que les pròrrogues només s’han de produir en circumstàncies excepcionals i degudament justificades. Per aquest motiu, Escalé ha demanat que el Govern continuï negociant amb Espanya i França per reduir els períodes de resposta i evitar que les comprovacions allarguin innecessàriament la tramitació de les autoritzacions.
Riba ha reconegut que aquesta qüestió s’ha tractat reiteradament amb els estats veïns, però ha admès que encara no existeix cap decisió per reduir els terminis fixats. Així mateix, ha precisat que els 28 dies representen el màxim ordinari permès i no impliquen que totes les sol·licituds hagin d’esperar necessàriament aquest període. L’objectiu del Govern és que, quan no es detectin incidències, les verificacions es resolguin en el menor temps possible.
Preocupació per l’impacte en les contractacions
Una altra de les qüestions plantejades durant la compareixença ha estat l’impacte que el nou sistema podria tenir sobre la contractació de treballadors estrangers, especialment durant els mesos previs a la temporada d’hivern. Riba ha explicat que entre l’octubre i el desembre es concentra una part important de la tramitació migratòria andorrana, circumstància que França i Espanya han tingut en compte a l’hora de negociar els marges administratius.
Per evitar que aquestes comprovacions paralitzin l’activitat econòmica, la modificació de la Llei qualificada d’immigració preveu un règim d’autoritzacions condicionals que permetrà iniciar determinades activitats laborals mentre s’espera la resposta de seguretat europea. Aquest mecanisme només es podrà utilitzar quan la persona interessada compleixi la resta de requisits exigits per la normativa andorrana i no equivaldrà a l’obtenció definitiva del permís de residència.
El Govern també ha recordat que, si França o Espanya no formulen cap objecció dins del termini establert, s’entendrà que no existeix impediment per motius de seguretat. Això no comportarà, però, una concessió automàtica de la residència, que continuarà subjecta a la resta de requisits legals.
Les negociacions amb Espanya i França acabaran previsiblement a l’abril
El Govern andorrà preveu finalitzar durant l’abril del 2027 les negociacions tècniques amb Espanya i França per concretar els mecanismes necessaris per aplicar l’acord de gestió de fronteres. Entre les qüestions pendents hi ha la distribució dels expedients entre els dos estats, els canals d’intercanvi d’informació i els procediments de readmissió i cooperació policial.
En aquest context, Concòrdia ha reclamat que la diferència de terminis amb San Marino continuï sobre la taula i que, si l’aplicació pràctica del sistema provoca retards, es plantegi una revisió de les condicions acordades.
Per la seva banda, Riba ha defensat que el mateix acord preveu mecanismes de revisió que permetran adaptar-ne el funcionament en funció dels resultats. D’aquesta manera, el Govern confia que les futures negociacions bilaterals i l’experiència administrativa acabin determinant si els terminis inicialment pactats es poden reduir.
