L’Ajuntament de la Seu d’Urgell ha executat aquest dilluns al matí el desallotjament d’un edifici de 15 habitatges que acumulava més de cinc anys d’ocupacions i problemes de seguretat i convivència. La intervenció s’ha dut a terme de manera pacífica i sense incidents, segons ha informat el consistori, i ha permès reallotjar temporalment vuit unitats familiars que disposaven d’un informe de vulnerabilitat social o d’un contracte de lloguer.
L’actuació ha estat coordinada pels Serveis Socials, l’Oficina Tècnica Municipal, la Policia Municipal i els Mossos d’Esquadra, després que els serveis tècnics constatessin deficiències que podien comprometre la seguretat de les persones. Entre les irregularitats detectades hi havia manipulacions dels quadres elèctrics i de la xarxa d’aigua, així com un deteriorament important dels espais comuns i de les instal·lacions de l’ascensor. A més, l’Ajuntament assegura que la situació havia generat preocupació entre el veïnat i en l’entorn d’equipaments pròxims, com el Col·legi La Salle i el Centre d’Atenció Primària.
Vuit unitats familiars reallotjades temporalment
Pel que fa a les persones que residien a l’edifici, els Serveis Socials han gestionat el reallotjament de vuit unitats familiars, que inclouen tant persones que vivien soles com nuclis familiars més amplis. Segons el consistori, totes disposaven d’un informe que acreditava una situació de vulnerabilitat social o d’un contracte de lloguer, motiu pel qual s’ha prioritzat una resposta residencial durant el desallotjament.
Aquestes persones han estat traslladades temporalment a diferents espais de la ciutat amb l’acompanyament dels serveis municipals, mentre que la resta d’ocupants també han abandonat l’immoble. Tanmateix, la informació municipal no concreta el nombre total de persones desallotjades ni la durada prevista dels reallotjaments, de manera que encara queda pendent conèixer quina solució residencial s’oferirà a les famílies afectades més enllà de l’atenció immediata.
Paral·lelament, la Policia Municipal i els Mossos d’Esquadra mantindran un dispositiu de vigilància preventiva coordinada, amb l’objectiu de preservar la convivència i evitar que es reprodueixin situacions conflictives en altres punts del municipi.
L’Ajuntament responsabilitza la SAREB de la prolongació del conflicte
Un dels principals punts de la intervenció és el paper de la Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (SAREB), a la qual l’Ajuntament identifica com a propietària de la majoria dels habitatges de l’edifici. El consistori considera que la manca d’una actuació efectiva per part d’aquesta entitat ha contribuït a prolongar una situació que, segons denuncia, s’havia deteriorat progressivament durant els darrers anys.
En aquest sentit, l’Administració municipal assenyala que, malgrat els procediments judicials impulsats per la propietat, els desnonaments no s’havien acabat d’executar. Davant d’aquesta situació i dels riscos constatats pels tècnics, l’Ajuntament ha promogut la intervenció per la via contenciosa administrativa, amb l’objectiu de garantir la seguretat de l’immoble i de les persones que hi residien.
L’alcalde de la Seu d’Urgell, Joan Barrera, ha defensat l’actuació municipal i ha assegurat que «a la Seu no podem normalitzar situacions que posen en risc la seguretat de les persones i deterioren la convivència de la nostra ciutat». Així mateix, ha remarcat que la intervenció s’ha desenvolupat amb les garanties corresponents i amb una atenció específica a les famílies que es trobaven en situació de vulnerabilitat.
Barrera també ha afirmat que «els veïns i veïnes de la zona han hagut de conviure durant massa temps amb una situació que no era acceptable» i ha defensat que el desallotjament ha de contribuir a recuperar la seguretat de l’entorn.
El futur de l’edifici, pendent després d’un compromís del 2024
El desallotjament també reobre el debat sobre el futur residencial de l’immoble. De fet, el setembre del 2024, el delegat del Govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto, va anunciar que s’estava treballant perquè la SAREB cedís la gestió de l’edifici a l’Ajuntament, una vegada resolts els procediments judicials pendents. L’objectiu plantejat aleshores era que els habitatges es poguessin destinar a persones i famílies amb dificultats per accedir al mercat immobiliari.
En aquella ocasió, Joan Barrera va valorar positivament la possibilitat d’incorporar aquests pisos a l’oferta d’habitatge social i assequible de la ciutat. Tanmateix, la comunicació municipal d’aquest dilluns no concreta si aquella proposta de cessió continua vigent ni quins passos caldrà seguir per recuperar l’ús residencial de l’edifici.
De moment, l’Ajuntament preveu protegir l’immoble mitjançant el tancament i tapiat dels accessos necessaris per evitar noves ocupacions, respectant els drets que hi puguin concórrer. Així mateix, s’hauran d’executar les actuacions de seguretat i salubritat necessàries sobre les instal·lacions elèctriques, d’aigua i els espais comuns, amb l’objectiu d’eliminar els riscos detectats.
Finalment, el consistori ha anunciat que estudiarà reclamar a la propietat els costos de les intervencions de seguretat que hagi d’assumir, mitjançant els procediments que corresponguin. No obstant això, encara no s’ha facilitat una valoració econòmica de les actuacions ni un calendari per a la rehabilitació dels habitatges, mentre continua pendent determinar si l’edifici acabarà incorporant-se a l’oferta d’habitatge assequible de la Seu d’Urgell.
