Les dificultats per moure’s per l’Alt Pirineu i Aran no només condicionen els desplaçaments quotidians, sinó que també poden acabar influint en les oportunitats laborals. En el conjunt del territori, un 7,4% de les persones analitzades en aquest apartat afirma que durant el darrer any ha deixat una feina o ha rebutjat una oferta laboral a causa de problemes relacionats amb el transport.
La dada forma part de l’Enquesta de Mobilitat Quotidiana de l’Alt Pirineu i Aran, una estadística oficial impulsada pel Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica per conèixer els hàbits de desplaçament de la població de l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i l’Aran.
L’estudi es basa en 7.564 entrevistes a residents de quatre anys o més, realitzades entre el 5 de novembre del 2024 i el 29 de gener del 2025 mitjançant entrevistes telefòniques i qüestionaris en línia. A més dels trajectes quotidians, l’enquesta analitza qüestions com la disponibilitat de vehicles, la valoració dels diferents mitjans de transport, el teletreball o la incidència que la mobilitat pot tenir sobre les oportunitats laborals.
Precisament en aquest últim àmbit apareixen diferències importants entre comarques. Els percentatges més elevats es registren a l’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà, on en tots dos casos un 11,3% de les persones incloses en aquest indicador assegura haver deixat una feina o descartat una oferta durant l’últim any per qüestions vinculades al transport.
L’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà, per sobre del conjunt del Pirineu
Per darrere de les dues comarques amb el percentatge més elevat se situa el Pallars Jussà, amb un 7,7%, seguit molt de prop per la Cerdanya, amb un 7,6%. A l’Alt Urgell, la proporció baixa fins al 6,9%, mentre que l’Aran presenta el registre més reduït, amb un 3,6%.
D’aquesta manera, la diferència entre els extrems és notable: el percentatge de l’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà és més de tres vegades superior al que registra l’Aran.
Les dades posen així xifres a una de les conseqüències menys visibles dels problemes de mobilitat als territoris de muntanya. La dificultat per arribar al lloc de treball no implica únicament invertir més temps en el trajecte, sinó que, en alguns casos, pot acabar condicionant directament l’acceptació d’una oferta laboral o la continuïtat en una feina.
Una oferta inadequada i llocs de treball massa llunyans
Entre les persones que declaren haver deixat una feina o rebutjat una oferta per qüestions de mobilitat, el 57,4% assenyala una oferta de transport inadequada entre els motius que ho expliquen. Al mateix temps, el 51,4% apunta que el lloc de treball es trobava massa lluny.
Com que la pregunta permetia seleccionar més d’una resposta, els diferents percentatges no són excloents. Així, una mateixa persona podia trobar-se alhora amb una oferta insuficient de transport públic i amb una distància excessiva entre el domicili i el lloc de treball.
A més, la dependència del vehicle privat també apareix entre les dificultats detectades. Un 20,5% afirma que no disposava de cotxe, mentre que un 16,3% assenyala que no tenia permís de conduir. En menor mesura també s’esmenten el cost del transport públic, amb un 6,7%; qüestions relacionades amb la seguretat personal, amb un 3,5%, i dificultats físiques personals, amb un 0,9%.
Per tant, el problema no es limita a la inexistència d’una línia concreta, sinó que combina distàncies, oferta de transport, disponibilitat de vehicle privat i possibilitat real d’arribar al lloc de treball.
El teletreball encara arriba a una part reduïda de la població
L’enquesta també permet observar fins a quin punt el teletreball pot reduir la necessitat de desplaçar-se. En el conjunt de l’Alt Pirineu i Aran, el 14,8% de les persones analitzades en aquest apartat afirma que fa o ha fet teletreball.
La Cerdanya presenta el percentatge més elevat, amb un 18,4%, seguida del Pallars Sobirà, amb un 14,9%, i del Pallars Jussà, amb un 14,4%. Per sota de la mitjana se situen l’Aran, amb un 12,8%; l’Alt Urgell, amb un 12,7%, i l’Alta Ribagorça, amb un 12,6%.
Tot i que el treball a distància pot evitar una part dels trajectes, les dades mostren que la mobilitat continua tenint un paper determinant en l’accés a determinades oportunitats professionals, especialment en territoris on les distàncies són llargues i les alternatives al vehicle privat són més limitades. En aquest sentit, l’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà són les dues comarques on l’enquesta detecta una incidència més elevada dels problemes de transport sobre les decisions laborals.
