Pirates d’Andorra considera que el debat actual sobre l’habitatge confirma una evidència cada vegada més greu: el Govern continua gestionant la crisi immobiliària com si fos un problema tècnic de mercat, quan en realitat és una emergència social, nacional i democràtica.
Arran de les darreres compareixences i del debat polític sobre la descongelació progressiva dels lloguers, Pirates d’Andorra alerta que el país està entrant en una fase crítica en què milers de famílies poden veure’s expulsades lentament del seu propi territori. El Govern parla d’equilibri, seguretat jurídica, gradualitat i normalització del mercat. Però per a moltes persones que viuen de lloguer, aquesta “normalització” sona cada vegada més com una normalització de l’expulsió.
El nou àudio d’opinió difós per Josep Guirao, sota el títol simbòlic “Crònica des de la Lluna: a Andorra ja no hi cap ni la realitat”, expressa amb to satíric i crític una situació que ja no pot maquillar-se amb notes de premsa, reglaments parcials o promeses de futur. La metàfora és clara: quan viure a la Lluna sembla menys absurd que intentar trobar un lloguer assequible a Andorra, el problema ja no és només immobiliari. És un fracàs de model de país.
https://www.instagram.com/p/DZLc4Tcyk17/?hl=es. (instagram )
https://www.youtube.com/watch?v=aWmR3gxAVtQ. ( youtube )
Pirates d’Andorra denuncia que el Govern ha arribat tard, i que moltes de les mesures anunciades —registre de la propietat, ampliació dels supòsits d’accés al parc públic d’habitatge, informes de capacitat de càrrega, regulació dels agents immobiliaris o nous criteris socials— poden ser necessàries, però no són suficients si no van acompanyades d’un canvi profund de direcció.
Quan una família necessita una casa, no dorm dins d’un PowerPoint. No es dutxa en un informe preceptiu. No sopa damunt d’una nota de premsa. Necessita un habitatge real, estable, assequible i segur.
El Govern ha defensat que la descongelació dels lloguers serà progressiva i garantista. Però Pirates d’Andorra considera que no es poden aixecar proteccions sense haver garantit abans alternatives reals. El parc públic d’habitatge continua sent absolutament insuficient, els salaris no han seguit el ritme dels preus, i la pressió immobiliària continua alimentada per anys d’especulació, inversió estrangera, manca de dades públiques i creixement descontrolat.
En aquest sentit, Pirates d’Andorra comparteix la preocupació expressada pel PS quan alerta que no es donen les condicions per desintervenir el mercat i que milers de llars poden quedar afectades. No parlem d’estadístiques fredes. Parlem de neveres, llits infantils, avis, torns partits, rebuts, ansietat i caixes de mudança. Parlem de persones que treballen a Andorra però ja no poden viure a Andorra.
També recollim el diagnòstic de Concòrdia quan apunta a l’arrel del problema: una obertura immobiliària descontrolada, la inversió estrangera incentivada, les plusvàlues, l’especulació i la manca de valentia política per tocar el nervi real del sistema. Si es continua alimentant la demanda sense controlar el sòl, la inversió i l’acumulació patrimonial, qualsevol reforma dels lloguers serà només una tireta en una hemorràgia arterial.
Pirates d’Andorra considera que DA i el Govern continuen atrapats en una contradicció profunda: diuen voler protegir la cohesió social, però les seves polítiques han permès que l’habitatge deixi de ser un dret efectiu i es converteixi en un actiu de rendibilitat. Diuen voler garantir la seguretat jurídica, però obliden que la seguretat vital de l’inquilí també és seguretat jurídica. Un país no pot tenir estabilitat si una part creixent de la població viu amb por de la propera renovació del contracte.
La pregunta central és aquesta: seguretat jurídica per a qui? Per als propietaris, sí. Però també per als treballadors. Per als joves. Per a les famílies. Per als temporers. Per als professionals que sostenen el país. Per a la gent que neteja, serveix, cuida, ensenya, condueix, vigila, atén i manté Andorra en funcionament.
No pot ser que el país necessiti cambrers, infermers, dependents, policies, docents, treballadors de serveis i temporers, però després no tingui on allotjar-los dignament. No pot ser que es parli de cohesió social mentre una part de la ciutadania calcula si li surt més barat marxar a la Seu, compartir habitació o abandonar definitivament el país.
Per això Pirates d’Andorra reclama una resposta immediata, valenta i estructural:*Aturar qualsevol descongelació generalitzada dels lloguers mentre no hi hagi alternatives reals i suficients d’habitatge assequible.*Fixar un objectiu públic de referència: cap lloguer hauria de superar el 30% dels ingressos familiars.*Impulsar la proposta dels 9,23 €/m² com a referència social d’habitatge assequible, vinculada a salaris reals i no a preus especulatius de mercat.*Crear un registre públic, transparent i auditable de la propietat i dels grans tenidors, amb dades reals sobre habitatges, titularitats, ús, buits i rendibilitat.*Activar el pla ZeroBuits, amb identificació dels habitatges desocupats i mesures fiscals, administratives i legals perquè compleixin una funció social.*Revisar de manera urgent el paper de la inversió estrangera immobiliària, especialment quan no respongui a una necessitat residencial real sinó a objectius especulatius.*Endurir el tractament fiscal de les plusvàlues immobiliàries i impedir que l’habitatge continuï sent una màquina d’extracció de renda sobre la població resident.*Accelerar la creació d’un parc públic d’habitatge suficient, no simbòlic, no propagandístic i no limitat a mesures de comunicació.*Garantir una política de dades obertes sobre habitatge, perquè la ciutadania pugui saber qui té què, a quin preu, en quines condicions i amb quin impacte social.*Obrir un debat nacional vinculant sobre el model de país, perquè Andorra no pot continuar creixent com si les muntanyes fossin de goma, l’aigua infinita, les carreteres elàstiques i els salaris capaços de perseguir els lloguers com un gos darrere d’un Ferrari.Pirates d’Andorra defensa que l’habitatge no és una columna d’Excel, no és un producte financer i no és una variable amable per als comunicats del Govern. L’habitatge és la frontera entre pertànyer a un país o ser-ne expulsat lentament.
Si Andorra es converteix en un territori on només pot viure qui ja té patrimoni, Andorra deixarà de ser una comunitat i es convertirà en un decorat fiscal amb himne.El Govern diu que se sent sol en matèria d’habitatge. Pirates d’Andorra respon que sols estan els ciutadans que treballen a Andorra però han de dormir fora. Sols estan els joves que no poden emancipar-se. Soles estan les famílies que no saben si podran renovar el contracte. Sols estan els treballadors que han sostingut el país i ara veuen com el país els expulsa.La política no pot continuar administrant l’evacuació. Ha de garantir el dret a quedar-se.Per això Pirates d’Andorra afirma que la crisi de l’habitatge no es resoldrà amb més retòrica institucional, sinó amb valentia política. Cal triar entre protegir la gent o protegir la rendibilitat. Entre país o aparador. Entre comunitat o expulsió.Des de Pirates d’Andorra ho diem clar: si viure a la Lluna comença a semblar més assequible que viure a Andorra, el problema no és la Lluna. El problema és el Govern.
