Plataforma per la Llengua ha reclamat formalment que el decret llei que prorroga fins al 2034 diverses concessions de bus interurbà a empreses privades incorpori clàusules específiques per garantir els drets lingüístics dels usuaris.
L’ONG del català denuncia que el text impulsat pel Govern de la Generalitat, i que compta amb l’aval al Parlament del PSC, Junts, ERC i el PP, «fixa obligacions ambientals i de qualitat del servei, però no preveu cap mesura per assegurar el dret a ser atès en català».
L’entitat recorda que, en tractar-se d’un servei públic, les operadores tenen l’obligació legal de garantir aquesta condició.
Davant la imminent votació al Parlament, que haurà de convalidar el decret llei aquest mateix mes, Plataforma per la Llengua ja ha iniciat una ronda de converses amb els diferents grups parlamentaris. L’objectiu és pressionar perquè s’introdueixin les esmentades clàusules abans de l’aprovació definitiva del text.
Una mancança habitual en el transport públic
Segons l’organització, la manca de garanties lingüístiques és un problema creixent: «Cada vegada és més habitual trobar serveis de transport públic on no es garanteix l’atenció en català, tant en l’atenció oral com en la comunicació escrita i digital.»
Aquesta situació es produeix malgrat que l’Estatut d’Autonomia reconeix explícitament el dret d’opció lingüística dels ciutadans, un dret que també s’aplica als serveis públics que estan gestionats de manera indirecta per empreses privades.
Grans operadores afectades
L’entitat ha posat noms i cognoms a les companyies concessionàries que es beneficiaran d’aquesta pròrroga fins al 2034. Entre elles destaquen empreses amb un fort arrelament territorial i milers d’usuaris diaris: A l’Alt Pirineu, Aran i zones de muntanya són Alsina Graells, ALSA, HIFE i TEISA. Menter, a la resta del territori són Moventis (que engloba Sarbus, La Vallesana o Sarfa), Sagalés, Monbus (Hispano Igualadina), Grup TGO i Plana.
Així doncs, Plataforma per la Llengua reclama de manera urgent «que totes aquestes operadores garanteixin plenament l’ús del català en l’atenció oral, escrita i digital». Finalment, l’entitat ha reformat que l’atenció en català és un «dret essencial» i ha instat l’administració, començant pel mateix Govern català, a vetllar pel seu compliment en serveis amb una incidència quotidiana i territorial tan àmplia com el transport interurbà.
