Mal dia per a la història d’Andorra. Desatenent les indicacions del Consell d’Europa, el Consell General ha aprovat la modificació parcial de la llei de la nacionalitat amb els vots favorables de la majoria (DA i CC) i d’Andorra Endavant, però amb el rebuig frontal del PS i Concòrdia, que han criticat l’enduriment del model d’accés a la nacionalitat i la manca d’una reforma més integradora.
La nova legislació introdueix canvis en els requisits de residència, escolarització i antecedents penals. Entre les principals novetats, es permetrà acreditar els 20 anys de residència exigits encara que no siguin consecutius, i es flexibilitzen alguns criteris vinculats a l’escolarització i a la transmissió de la nacionalitat entre progenitors i fills.
La “prioritat nacional”
La ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, ha defensat que la reforma busca preservar “la identitat a través de la llengua i la cultura” amb “requisits raonables” que garanteixin la integració. També ha destacat la introducció dels nivells A1 i A2 de català segons el temps de residència.
Andorra Endavant ha donat suport al text, tot i considerar-lo insuficient. El conseller Marcos Monteagudo ha assegurat que obtenir la nacionalitat “ha de requerir esforç i estima al país” i ha reivindicat la “prioritat nacional”, defensant que la reforma incorpora “més garanties”.
“La nacionalitat és un dret, no un privilegi”
En canvi, el PS i Concòrdia han denunciat que la llei consolida un model massa restrictiu i antidemocràtic. La presidenta del grup socialdemòcrata, Susanna Vela, ha lamentat que no s’hagi aprofitat la reforma per reduir els terminis d’accés a la nacionalitat ni per abordar la doble nacionalitat.
El PS defensa rebaixar a deu anys el període de residència necessari i ha advertit del risc d’un augment del nacionalisme excloent. “La nacionalitat és un dret, no un privilegi”, ha remarcat Vela, que també ha defensat un “model de país integrador”.
La consellera socialdemòcrata ha advertit del risc que “l’auge del nacionalisme no sigui una moda passatgera” i ha defensat la necessitat de “repensar les bases de la convivència”. També ha lamentat que no s’hagi aprofitat el debat per abordar la qüestió de la doble nacionalitat amb convenis bilaterals, tal com fan altres països. La consellera ha citat recomanacions del Consell d’Europa que aposten per facilitar l’accés a la nacionalitat.
La majoria, sense dret a vot
Susanna Vela ha alertat que “cada dia hi ha més persones que veuen més llunyana la situació política perquè els ciutadans es pensen que no se’ls compta per a res”. En aquest sentit, ha remarcat que “els nacionals andorrans només som un 45%, mentre que els no nacionals representen un 55%”. Aquesta situació de discriminació, a la pràctica un règim d’apartheid, impedeix la majoria de la població real participar en els processos electorals, que estan restringits exclusivament a la minoria que disposa de la nacionalitat i provoca una greu distorsió de la representativitat democràtica.
Des de Concòrdia, Jordi Casadevall ha justificat el vot contrari assegurant que la reforma “s’allunya de l’esperit d’integració d’Andorra” i endureix l’accés a la nacionalitat amb criteris “més rígids i formalistes”. El conseller ha criticat especialment algunes propostes impulsades per Andorra Endavant i ha defensat que el país hauria de continuar sent “un país que integra”.
La llei s’ha acabat aprovant amb 19 vots a favor i 8 en contra, sense abstencions.
