“La Mano Negra” torna a Andorra, en companyia de Ricard Poy, per escriure la seva versió particular del cas BPA

Quina parella! El periodista i editor Ricard Poy s’ha associat amb l’informàtic madrileny José Luis Pérez Clemente per escriure plegats el llibre “La caída de Banca Privada d’Andorra”, on recolza la versió “oficial” sobre les causes que van portar a la confiscació d’aquesta entitat bancària per part del Govern de Demòcrates per Andorra (DA), el 10 de març del 2015.

José Luis Pérez -també conegut a les xarxes socials com “La Mano Negra” o “GetafeGetafe”- és una persona corcada, des de fa 15 anys, per un ressentiment malaltís, que ell mateix ha explicat: la set de venjança contra Eduard Coll, un advocat català resident a Andorra que, suposadament, li va “robar” la seva nòvia, una jove romanesa.

Denúncia per coaccions

Des d’aquell moment, Eduard Coll va ser objecte d’una intensa campanya de persecució a les xarxes per part d’aquest informàtic madrileny, involucrant-lo en tota mena de suposats delictes i de suposades connexions amb mafiosos romanesos. L’advocat, fart d’aquest assetjament, va interposar una denúncia per coaccions contra José Luis Pérez. Segons ha informat el diari Altaveu, el jutjat número 3 de Getafe va condemnar “La Mano Negra” a cinc mesos de presó i li va imposar un tractament mèdic per trastorn psíquic.

Eduard Coll va ser membre de la junta directiva del Barça entre els anys 2010-14, durant la presidència de Sandro Rosell. Aquesta circumstància va fer que José Luis Pérez ampliés el seu radi d’acció contra tota la directiva blaugrana, a través del seu blog de Facebook “La transparencia de Sandro Rosell”, que durant anys va ser un flagell implacable contra la seva junta i, després, contra Josep Maria Bartomeu. En aquesta pulsió venjativa, també va posar en la seva diana Ramon Cierco, vicepresident de la Fundació del FC Barcelona durant el mandat de Sandro Rosell i que, en aquella època, era copresident no executiu de la BPA.

Confident del comissari Villarejo

De caràcter obsessiu i amb les facultats mentals pertorbades per aquest desengany amorós, José Luis Pérez va ser partícip de l’Operació Catalunya, muntada per les “clavegueres policials” de l’exministre Jorge Fernández Díaz. Com és sabut, en la famosa reunió que van mantenir a Barcelona , el novembre del 2012, José Manuel Villarejo amb l’aleshores presidenta del PP de Catalunya, Alicia Sánchez-Camacho, enregistrada pel comissari de policia, aquesta va assenyalar Sandro Rosell, president del Barça, com un dels puntals clau del moviment independentista que calia investigar i desactivar.

D’aquesta manera, i a través de la intervenció de terceres persones, el comissari Villarejo es va reunir amb “La Mano Negra”, que li va fornir tota la informació i les sospites delictives que havia recollit contra Sandro Rosell i la seva junta directiva. Així consta en l’agenda manuscrita que es va confiscar al policia, arran de la seva detenció.

Operació de les “clavegueres policials”

Curiosament, la vida dona moltes voltes i, anys després, José Manuel Villarejo ha acabat assegurant que la intervenció de la BPA va ser una maniobra bruta ordida pel ministeri de l’Interior i les seves “clavegueres policials” -en col·laboració amb els serveis d’informació d’Andorra i dels Estats Units- amb l’objectiu d’aconseguir els comptes de la família Pujol a Andorra i, d’aquesta manera, escapçar el moviment independentista. També ha manifestat que el banc que calia haver investigat era l’Andbank, i no la BPA, però que la condició de client de l’Andbank de l’aleshores rei Juan Carlos I ho va impedir.

Aquesta tesi ha acabat imposant-se i el nou ambaixador dels Estats Units a Espanya i a Andorra, Benjamin León, s’ha manifestat disposat a reobrir el cas i a aclarir les ingerències polítiques externes que van forçar el FinCEN a emetre la nota que va precipitar la intervenció i posterior liquidació de la BPA.

Resulta, doncs, que el confident de José Manuel Villarejo sobre Sandro Rosell i el Barça és ara el coautor d’un llibre sobre la BPA que defensa la tesi contrària que sosté el comissari! N’hi ha per llogar-hi cadires!

Sandro Rosell i Joan Besolí, a la presó

La investigació oberta per la UDEF sobre Sandro Rosell, a partir de les declaracions de “La Mano Negra”, va culminar amb la detenció de l’expresident del Barça, el 23 de maig del 2017. Es va passar 643 dies en presó provisional, fins que, finalment, el seu cas va ser arxivat per l’Audiència Nacional.

El dolor personal de José Luis Pérez per l’abandonament de la seva nòvia romanesa ha provocat molt de mal. No només a Sandro Rosell, del qual l’únic “delicte” era que Eduard Coll formava part de la seva junta directiva al Barça. També cal recordar el cas de Joan Besolí, el gestor andorrà de Sandro Rosell, que també va ser detingut i empresonat durant gairebé dos anys per la magistrada Carmen Lamela i que, com Sandro Rosell, va ser declarat innocent. Durant el seu internament, el seu fill va patir un accident i va quedar paraplègic, fet que, allunyat de la seva família, li va provocar una profunda crisi vital.

No cura tot aquest immens patiment la indemnització de 232.500 euros ni els 70.000 euros que van rebre, respectivament, Sandro Rosell i Joan Besolí pel seu injust i dilatat empresonament a Madrid.

El guardià de DA

Seguint el rastre de la seva obsessió contra el Barça de Sandro Rosell i la condició de Ramon Cierco com a exmembre de la Fundació del club, “La Mano Negra” ha anat a parar al cas BPA. I aquí ha fet bona parella amb el periodista i editor Ricard Poy, que, des de fa anys, “compra” i defensa amb vehemència la versió “oficial” del Govern de DA, de l’exministre Jordi Cinca, de l’exfiscal general Alfons Alberca, de l’exbatlle Canòlich Mingorance i del director de la UIFAnd, Carles Fiñana, sobre la traumàtica intervenció d’aquest banc i les dures conseqüències penals que ha tingut pels seus exdirectius i extreballadors.

Segons informa el diari La Veu Lliure, Ricard Poy, el coautor del llibre “La caída de la Banca Privada d’Andorra” és “un periodista amb experiència en l’àmbit de la comunicació política a Andorra, on ha participat en projectes vinculats a l’entorn de la comunicació institucional i electoral, incloent les campanyes associades a Demòcrates per Andorra en les darreres cites electorals”.

I continua: “En el debat mediàtic del país, la seva trajectòria s’inscriu en un ecosistema especialment reduït, on la distància entre comunicació política, producció de continguts i activitat periodística sovint és limitada.

 Diverses fonts del sector apunten que aquest tipus d’estructures afavoreixen la coexistència de rols entre assessorament, narrativa política i generació de contingut informatiu.

 En aquest context, també s’ha assenyalat en l’àmbit del debat públic que alguns dels projectes mediàtics en què ha participat s’han desenvolupat amb estreta vinculació amb actors polítics i econòmics del país, en paral·lel a un relat favorable a determinades posicions institucionals en el marc del debat sobre el cas BPA”.

Ricard Poy figura com a editor del diari Digitaland i actua, oficiosament, com a director del digital Ara Andorra. En aquest sentit, el diari que presideix Montserrat Cardelús ha fet, amb motiu de la Diada de Sant Jordi, un generós resum del llibre en castellà de Ricard Poy i “La Mano Negra”, tot i que els continguts i documents que s’hi reprodueixen ja eren coneguts i estaven publicats amb anterioritat. A l’any 2021, Ricard Poy va ser interceptat i detingut en un control de la policia andorrana, presentant un índex d’alcoholèmia que duplicava el màxim permès per la llei. Va ser sancionat amb la retirada del carnet de conduir durant 11 mesos.