La versió oficial de les autoritats del Principat sobre la intervenció i liquidació de la Banca Privada d’Andorra (BPA) és que va ser conseqüència exclusiva de la truculenta nota emesa pel FinCEN dels Estats Units, el 10 de març del 2015, sobre les activitats presumptament criminals d’aquesta entitat. Tant l’anterior cap de Govern, Toni Martí, com el seu successor, Xavier Espot, sempre han assegurat -fent-se l’“andorrà”- que no en sabien res de res, abans de la publicació d’aquesta nota.
Però, en els últims anys, i arran de l’esclat de la “guerra” entre els comissaris espanyols José Manuel Villarejo i Marcelino Martín Blas, han emergit a la llum pública les “clavegueres policials” ordides pel govern de Mariano Rajoy, amb l’objectiu d’acabar amb els enemics de la direcció del PP (Podemos, l’independentisme català, l’extresorer del partit, Luis Bárcenas…). Precisament, aquests dies s’està jutjant a l’Audiència Nacional un dels episodis d’aquesta “guerra bruta” político-policial: l’operació Kitchen, que tenia com a objectiu arrabassar la documentació que tenia Luis Bárcenas sobre el finançament il·legal del PP.
“Operació d’Estat”
Les llargues i sovint complicades investigacions periodístiques sobre les “clavegueres policials” han posat de manifest que la confiscació de la BPA va ser una operació minuciosament planificada des del ministeri de l’Interior de Jorge Fernández Díaz per rebentar el banc i aconseguir, d’aquesta manera brutal, els comptes de la família Pujol i d’altres líders independentistes a Andorra, amb l’objectiu de desprestigiar-los i desmobilitzar així el moviment secessionista. En aquest sentit, s’ha arribat a la conclusió que la nota del FinCEN va ser, en realitat, “cuinada” i “teledirigida” des de Madrid, amb ple coneixement i estreta col·laboració de les autoritats andorranes de DA.
En aquest context, l’advocada de l’exaccionista de la BPA, Higini Cierco, i del seu exconseller delegat, Joan Pau Miquel, ha entrat un nou escrit a la Batllia especialitzada n. 2, demanant que impulsi noves diligències en la investigació que manté oberta sobre les “clavegueres policials” espanyoles. La petició arriba després de la declaració com a testimoni en aquest sumari de l’excomissari José Manuel Villarejo el passat 4 de novembre de 2025. Durant la seva compareixença, Villarejo va assegurar que els fets investigats s’emmarquen en una “operació d’Estat” impulsada des de les més altes instàncies del govern espanyol de l’època, presidit per Mariano Rajoy.
Segons el seu relat, la conspiració contra la BPA va ser coordinada pel llavors secretari d’Estat de Seguretat, Francisco Martínez, amb la participació de comandaments de la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI). Aquestes actuacions, segons Villarejo, s’haurien desenvolupat al marge del marc legal.
Petició de noves proves
Arran d’aquesta declaració, l’acusació considera que hi ha prou indicis per aprofundir en la investigació i reclama noves diligències a Andorra. En concret, demana al jutjat que requereixi informació a la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra (UIFAnd) i a l’Autoritat Financera Andorrana (AFA) sobre les comunicacions mantingudes entre 2013 i 2015 amb organismes internacionals com el Sepblac espanyol i el FinCEN nord-americà en relació amb BPA i Banco Madrid.
En aquest sentit, els demandants consideren que les noves diligències proposades són concretes, viables i poden contribuir de manera immediata a aclarir els fets. També recorden que, malgrat la complexitat de les comissions rogatòries internacionals en marxa, hi ha actuacions que depenen exclusivament de les autoritats andorranes i que es podrien practicar sense demora.
Documentació manipulada o falsa
A l’hora de demanar els documents de la UIFand i l’AFA, els denunciants recorden que el Codi de procediment civil d’Andorra és clar: “Les administracions públiques i les altres entitats públiques han d’expedir les certificacions i els testimonis, i exhibir els documents que hi hagi a les seves dependències i arxius, excepte quan es tracti de documents declarats legalment o classificats com de caràcter reservat o secret. En aquest cas, l’entitat pública ha d’adreçar al tribunal una exposició raonada sobre aquest caràcter reservat o secret” (…). Les administracions públiques i les altres entitats públiques han d’expedir les certificacions i els testimonis, o exhibir els documents, en el termini màxim dels vint dies hàbils següents al dia que se’ls notifica el requeriment, llevat que el tribunal disposi altrament”.
A partir de la documentació alliberada, fins ara, pel FinCEN i el Govern espanyol sobre el cas BPA hi ha evidències que tant la UIFAnd, dirigida per Carles Fiñana, com l’AFA, que aleshores dirigia Maria Cosan, van subministrar, des d’Andorra, documentació, en ocasions manipulada o falsa, a Madrid i a Vienna (seu del FinCEN als Estats Units) per justificar la intervenció del banc.
La justícia andorrana és coneguda per la seva exasperant lentitud -quan convé-, i manifesta parcialitat -quan afecta determinats interessos polítics i econòmics considerats “intocables”. Caldrà veure si la batlle Stéphanie Garcia, responsable de la secció especialitzada n. 2, forma part de la “màfia togada” o és capaç de mantenir la seva independència i professionalitat a l’hora de donar resposta a aquesta demanda.
