El Sindicat de l’Habitatge d’Andorra ha manifestat el seu rebuig a la recomanació del Fons Monetari Internacional (FMI) de “deixar que el mercat de lloguer es reguli per si sol”. En un comunicat, l’organització ha criticat el que considera un “desconeixement de la realitat concreta del Principat” i ha defensat la necessitat d’una regulació “sistemàtica i contundent” per evitar l’especulació immobiliària.
Les declaracions del sindicat arriben després que el cap de la missió de l’FMI al país, Jeff Danforth, defensés una liberalització pràcticament completa del mercat immobiliari durant la presentació de les conclusions de l’organisme sobre l’economia andorrana. L’FMI considera que la problemàtica de l’habitatge és un dels reptes a mitjà termini del país i aposta per reduir progressivament la intervenció pública perquè l’oferta i la demanda trobin el seu propi equilibri.
El Sindicat d’Habitatge, però, discrepa d’aquesta diagnosi i sosté que la crisi de l’habitatge és una qüestió d’“extrema urgència”, no “un repte a mitjà termini”, com va apuntar l’FMI. Segons l’entitat, confiar en l’autoregulació del mercat ignora que, en un sistema on la propietat tendeix a concentrar-se, els grans tenidors poden influir en els preus d’un bé essencial com és l’habitatge. En aquest context, el sindicat alerta que sense una regulació “estructural” el mercat pot quedar “segrestat pels especuladors”.
L’organització també ha qüestionat l’aposta de l’FMI per prioritzar les ajudes a les famílies vulnerables en lloc de la intervenció general dels preus del lloguer. Segons el sindicat, aquest plantejament reforça la idea de l’habitatge com un actiu financer i redueix el paper de l’Estat a una funció “caritativa”. En aquesta línia, defensen que garantir un accés digne a l’habitatge requereix un replantejament profund de les polítiques públiques.
El Sindicat de l’Habitatge també ha advertit que la situació es podria agreujar amb l’esgotament del règim de pròrrogues dels contractes d’arrendament. Segons el col·lectiu, moltes llars podrien enfrontar-se en els pròxims anys a increments de lloguer “inassumibles”, especialment en el cas dels contractes més antics i dels signats en un mercat ja liberalitzat.
