La Mancomunitat Intermunicipal per a la Gestió de Residus de l’Alt Urgell Meridional (MIGRAUM) ha aprovat un nou augment de 60 euros en la taxa d’escombraries que han d’assumir la majoria d’usuaris. L’increment situa el rebut mitjà dels habitatges en 316,5 euros anuals, enfront dels 256,5 euros fixats per al 2025, fet que representa una pujada del 25%.
La decisió ha tornat a encendre les protestes entre veïns del sud de la comarca, que consideren l’import “abusiu”. Els afectats asseguren que, després de les revisions dels darrers anys, el rebut de la MIGRAUM s’ha convertit en el més elevat de la demarcació de Lleida i un dels més cars de tot l’Estat. També denuncien un greuge comparatiu amb els municipis del nord de l’Alt Urgell, gestionats per la Mancomunitat d’Escombraries de l’Urgellet, on la taxa s’ha congelat o s’hi han implementat bonificacions per premiar el reciclatge.
A més, els veïns critiquen que no hagin rebut cap notificació informativa prèvia per part de l’ens gestor explicant els motius de l’increment. Com a mostra de rebuig, en diversos municipis han aparegut pancartes amb el lema “Taxa vergonya escombraries” i la xifra de 316 euros, corresponent al nou import fixat.
La Mancomunitat defensa la viabilitat del servei
El president de la MIGRAUM i alcalde de Peramola, Joan Puig, ha justificat l’augment assegurant que és imprescindible per garantir la viabilitat econòmica del servei i evitar el risc que els municipis es quedin sense recollida de residus. Puig ha remarcat que la decisió s’ha pres després d’una anàlisi prèvia i amb el consens dels vuit ajuntaments que integren la mancomunitat.
Segons ha explicat, l’entrada en vigor d’una nova normativa de la Unió Europea obliga a incrementar la proporció del cost que assumeixen els usuaris. Tot i admetre que el preu és molt elevat i que la situació és complicada, defensa que la mesura és necessària per evitar un endeutament excessiu.
Puig també ha detallat algunes de les dificultats estructurals que afecten el servei. L’Alt Urgell és l’única comarca catalana amb dos ens gestors de residus —un al nord i un al sud— i, a més, la zona sud no disposa d’abocador propi. Això obliga a utilitzar instal·lacions externes, com l’abocador de Benavarre, fet que encareix notablement la gestió. Sobre la possibilitat de construir-ne un de nou, el president ho veu poc viable atesa l’orientació actual de l’Agència Catalana de Residus, que aposta per reduir el nombre d’abocadors i potenciar grans plantes de triatge amb l’objectiu que menys del 15% dels residus acabin en dipòsit controlat.
Dispersió territorial i revisió del padró
Un altre factor que incrementa els costos és la dispersió geogràfica del sud de la comarca, amb nombrosos pobles petits i allunyats. Els camions de recollida han de desplaçar-se a nuclis com Taús, la Guàrdia d’Ares, Bóixols o Mirambell, sovint situats a tocar de comarques veïnes com la Noguera o el Pallars Jussà.
Davant aquesta realitat, la MIGRAUM estudia revisar els padrons municipals per detectar possibles irregularitats, tant de persones que fan ús del servei sense pagar com de casos en què s’hagi cobrat indegudament. Puig ha indicat que una actualització acurada del cens podria ajudar a estabilitzar la tarifa durant més anys i evitar increments tan pronunciats en el futur.
Una fusió complicada
Pel que fa a una eventual fusió entre les dues mancomunitats de l’Alt Urgell, el president de la MIGRAUM la considera difícil. Tot i que s’ha plantejat en diverses ocasions, persisteixen reticències polítiques, especialment al nord de la comarca, on el model està més consolidat i la població és més concentrada.
Puig també ha assenyalat que la gestió econòmica i administrativa d’etapes anteriors no va facilitar l’entesa, si bé ha destacat que la situació va començar a millorar durant la presidència de Martí Riera, exalcalde de Coll de Nargó. Actualment, assegura, hi ha una bona relació entre ambdues entitats, tot i que la integració continua sent poc probable.
