El Parlament de Catalunya ha aprovat, per lectura única, la llei sobre el reconeixement de la Val d’Aran, amb l’objectiu de reforçar el paper de la cambra com a garant de l’autogovern aranès. La iniciativa, impulsada pel PSC, Junts, ERC, els Comuns i la CUP, ha prosperat amb 107 vots favorables —els dels grups promotors i d’Aliança Catalana—, mentre que Vox hi ha votat en contra (11) i el PP s’ha abstingut (15).
La norma pretén assegurar que el reconeixement legal de la singularitat de l’Aran no tingui un caràcter merament declaratiu, sinó que es tradueixi en una aplicació pràctica i efectiva dins el marc normatiu català. El text defensa que la modificació ha de contribuir “a la consolidació del seu autogovern i a l’enfortiment de la seva personalitat institucional pròpia”.
Durant el debat, la diputada del PSC Neus Comas ha remarcat que l’Aran és una “entitat territorial particular” amb una “realitat institucional singular” reconeguda explícitament per l’Estatut i desplegada a través de la Llei de règim especial del 2015. Comas ha reivindicat el compromís del Govern amb la Val d’Aran, destacant la celebració de dues comissions bilaterals aquesta legislatura.
Des de Junts, Jeanine Abella ha posat l’accent en la gestió de competències des del territori i en la necessitat de garantir la igualtat d’oportunitats al Pirineu. En aquest sentit, ha criticat que el conseller Dalmau anunciés recentment una inversió de 280 milions d’euros al port de Perves mentre, segons ha denunciat, “en dos anys no han estat capaços de licitar la segona fase del port de Comiols per un import de 21 milions”.
Per part d’ERC, Ester Capella ha qualificat la iniciativa com un “pas més” per garantir el reconeixement efectiu de l’Aran i ha advertit que no pot quedar en “paraules mullades”. Ha explicat que la proposició modifica una disposició addicional d’un decret que aprova el text refós d’una llei, establint que la llei municipal i de règim local de Catalunya només s’aplicarà a l’Aran i al Conselh Generau en absència de regulació específica i sempre respectant la seva singularitat institucional.
El diputat dels Comuns Andrés García Berrio ha defensat una Catalunya que “reconegui i empoderi” totes les seves realitats sense jerarquies ni imposicions, des de la descentralització i amb garantia de l’autogovern.
Des de la CUP, Xavier Pellicer ha subratllat que la modificació s’emmarca dins les atribucions autonòmiques estatutàries, tot i que ha recordat que la seva formació defensa el “dret a la plena sobirania nacional i a decidir l’autodeterminació dels pobles” tant per a l’Aran com per als Països Catalans.
Pel que fa al PP, el diputat Juan Fernández ha justificat l’abstenció considerant que el debat té un caràcter “essencialment declaratiu, simbòlic i sobre reafirmacions polítiques i institucionals”. Tot i reconèixer el valor de la declaració, ha afirmat que no resol els problemes estructurals de la Val d’Aran, que, al seu parer, necessita “molt més que declaracions solemnes” i infraestructures pròpies del segle XXI.
Vox, a través de Rafael Villafranca, ha votat en contra en considerar la proposició “innecessària” i “perillosa” com a possible font de conflictes i litigis futurs. Segons la formació, l’Aran ja disposa d’un marc normatiu suficient que en garanteix la singularitat.
Finalment, Sílvia Orriols, d’Aliança Catalana, ha defensat el vot favorable apel·lant al deure de reconèixer i respectar les realitats nacionals internes, i ha advertit que no es pot aplicar a l’Aran solucions centralitzades “ideades als despatxos de Barcelona”.
