El Consell Nacional de Progressistes-SDP ha abordat, en la seva última reunió, l’anàlisi del context internacional, el futur de l’acord d’associació amb la Unió Europea i els principals reptes estructurals del país.
El president de la formació, Josep Roig, ha advertit que el 2026 marca l’entrada definitiva en un nou ordre mundial que fa temps que s’està gestant i que ara s’ha accelerat de manera clara. Un ordre, ha remarcat, que no és més estable ni més just que l’anterior, sinó més agressiu i basat en la imposició de la força.
Roig va situar la guerra d’Ucraïna com l’expressió més evident de la voluntat russa d’alterar l’equilibri europeu, i va alertar que el conflicte interpel·la·el conjunt d’Europa. Alhora, va assenyalar les polítiques expansionistes dels Estats Units sota el lideratge de Donald Trump, com la intervenció a Veneçuela o la voluntat explícita d’annexionar-se Groenlàndia, com a exemples d’un escenari internacional en què els països febles esdevenen especialment vulnerables.
En aquest context, el president de Progressistes-SDP va ser taxatiu: “Andorra no pot permetre’s quedar-se sola”. Va defensar que l’acord d’associació amb la Unió Europea no és un debat tècnic, sinó una decisió política de primer ordre, i que pretendre mantenir-se al marge en un món cada cop més polaritzat no és neutralitat, sinó una presa de posició que posa en risc el país. “La sobirania no és una proclama, és una pràctica, i només és real quan es construeix amb aliances”, va afirmar.
“La sobirania no es construeix des de l’aïllament”
El Consell Nacional va continuar amb la intervenció de Jaume Bartumeu, que va informar detalladament de l’evolució del Pacte d’Estat per a l’acord d’associació amb la Unió Europea. Bartumeu va explicar que bona part dels estats membres de la Unió Europea ja s’han pronunciat a favor d’un acord de caràcter mixt, una posició que ha quedat reforçada pel suport àmpliament majoritari expressat al Parlament Europeu.
Així mateix, Bartumeu va subratllar la necessitat d’afrontar el debat sobre la sobirania amb realisme i responsabilitat, allunyant-se de plantejaments simplistes. Va recordar que Andorra depèn gairebé íntegrament de l’exterior per a l’abastiment de béns essencials com l’energia, els combustibles, els medicaments, bona part dels aliments o els productes industrials, fet que obliga a reflexionar sobre què significa, en termes concrets, parlar d’independència i sobirania en el context actual.
Des d’aquesta perspectiva, va defensar que la sobirania no es construeix des de l’aïllament, sinó reforçant la capacitat de decisió del país en àmbits clau com l’economia, el comerç, la seguretat jurídica i la protecció social. En aquest sentit, va insistir que l’acord amb la Unió Europea és una eina per enfortir aquesta sobirania efectiva, assumint amb lucidesa que el pes d’Andorra és limitat i que sumar esforços i establir marcs estables de relació ens fa més forts.
Bartumeu va concloure que cal “tocar de peus a terra” i entendre que renunciar a posicionar-se amb claredat també té conseqüències en un entorn internacional on les decisions sovint es prenen en funció dels vincles i compromisos existents.
El Consell Nacional de Progressistes-SDP va concloure amb una idea compartida: “En un món que es reordena a partir de la força i de les aliances, Andorra no pot continuar instal.lada en l’ambigüitat”. Progressistes-SDP defensa que l’acord d’associació amb la Unió Europea no és una renúncia, sinó una aposta per la responsabilitat política i la capacitat de decidir el futur del país.
1 comentari a “Progressistes-SDP denuncia l’“ambigüitat” d’Andorra davant el perillós nou ordre mundial que imposa Donald Trump”
En un escenari internacional cada vegada més fragmentat i regit per la força, l’ambigüitat no és una posició neutra, sinó una feblesa estratègica. Per a un Estat petit i altament interdependent com Andorra, la sobirania no es proclama: s’exerceix mitjançant capacitat real de decisió i aliances estables.
El debat sobre l’acord amb la Unió Europea no és tècnic ni identitari, sinó profundament polític. Aïllar-se o ajornar definicions en un món que es reordena ràpidament redueix marge de maniobra i incrementa vulnerabilitats. Enfortir marcs estables de relació no limita la sobirania, la fa efectiva.