La macrocausa de Banca Privada d’Andorra (BPA), el procés judicial més dur i llarg de la història del Principat, entra en una nova fase de turbulències. El que havia de ser un tràmit d’apel·lació al Tribunal Superior per revisar la sentència condemnatòria del Tribunal de Corts sobre la primera peça jutjada (cas Emperador) s’ha convertit en un pols jurídic que posa en dubte la composició de la sala penal.
El nucli de la disputa se centra en dos noms propis: els magistrats Yves Picod i Fátima Ramírez. Les defenses han interposat sengles incidents de recusació per apartar-los de la causa. L’argument jurídic és la “contaminació” del seu criteri: els advocats sostenen que aquests jutges ja han valorat aspectes clau de la causa en el passat i, per tant, no poden oferir la neutralitat que exigeix un judici d’apel·lació.
Tot i que els magistrats no s’han pronunciat encara sobre la sentència definitiva, sí que ho van fer sobre “derivades” significatives. Segons els escrits de la defensa, aquestes intervencions prèvies són suficients per posar en dubte la seva objectivitat.
Va allargar la presó de Joan Pau Miquel
L’advocat Jesús Jiménez, representant de l’exconseller delegat de l’entitat, Joan Pau Miquel, ha estat especialment incisiu. Miquel, que va ser condemnat en primera instància a set anys de presó i 30 milions de multa, fonamenta la seva recusació en les decisions que la sala va prendre mentre ell es trobava en presó preventiva a la Comella, on hi va estar tancat gairebé dos anys.
Jiménez recorda que la sala ara recusada va rebutjar sistemàticament les peticions de llibertat de Miquel. En aquelles resolucions, el tribunal va haver d’entrar a valorar l’element central de la defensa: la inexistència d’un delicte de blanqueig de capitals en els moviments bancaris que feia l’empresari valencià Rafael Pallardó. La tesi de Miquel sempre ha estat que els fons en qüestió tenien un origen fiscal i no delictiu, un matís que canviaria radicalment la tipificació penal del cas. L’escrit subratlla que el Tribunal Superior va validar la tesi de la fiscalia fins que el Tribunal Constitucional va haver d’intervenir per ordenar l’alliberament de l’exbanquer.
A aquesta ofensiva legal s’hi ha sumat el lletrat Antoni Riestra, que representa altres figures clau de l’antiga cúpula de BPA: Santiago de Rosselló, exdirector adjunt, condemnat a sis anys de presó, i els directius Joan Cejudo i Ana Maria Bermejo, condemnats a presó condicional.
Garantir un tribunal “verge”
L’objectiu és clar: garantir que el tribunal que revisi les seves condemnes estigui format per magistrats “verges”, és a dir, que no hagin tingut cap contacte previ amb la causa ni amb els recursos derivats de la instrucció. A més, el cas encara es complica més, perquè un dels magistrats ara recusats, Yves Picod es jubila el pròxim 30 de juny, just quan s’acaba el termini perquè la Fiscalia pugui presentar la seva resposta als recursos presentats per les defenses.
Aquestes recusacions arriben en un moment d’impàs. El termini de les defenses per presentar els recursos d’apel·lació a la dura sentència del Tribunal de Corts va finalitzar a principis de desembre i, actualment, la Fiscalia es troba en ple procés de resposta. Un cop superat aquest tràmit, el Tribunal Superior hauria de fixar la data per a la vista oral. No obstant això, la resolució dels incidents de recusació podria retardar mesos la decisió final, allargant encara més la durada del procés, que va començar a ser jutjat l’any 2018.
La demanda de les defenses no és només una qüestió de noms, sinó una reivindicació del dret a un jutge imparcial en un cas on la repercussió política i social ha estat màxima des de la intervenció del banc l’any 2015.
