Hi ha gent que voldria enviar lluny les persones que li fan nosa. Quan aquesta voluntat afecta persones que procedeixen d’altres països diu que se les ha de deportar. Sovint es refereixen a persones que han nascut a casa nostra però que tenen trets físics que no són els que els deportadors consideren que són els que justifiquen poder viure a prop d’ells.
Nois i noies amb la pell negra, enfosquida o groga, amb els ulls aprimats, se senten a dir que marxin del país on han nascut i se’n vagin al seu país, un país del qual van venir els seus pares o els seus avis.
Hi ha gent que es pensa que el país on viuen és seu i dels que considera seus. I de ningú més. Els que venen de fora o ho sembla han de marxar perquè els deportadors siguin els amos del territori que consideren propi.
És evident que la població migrada ens porta avantatges i molèsties. Si hi ha grans discussions entre veïns per la convivència en una escala, com no n’hi ha d’haver amb persones que procedeixen o tenen arrels en cultures diferents! Si a casa nostra ens discutim per si uns són independentistes, uns altres espanyolistes i uns altres ni una cosa ni l’altra, com no ens hem de discutir per si uns treuen a passejar un déu clavat en una creu i uns altres creuen que les seves dones no es poden aparellar amb homes que no professen la mateixa religió que ells!
Si la pobresa afecta més unes determinades comunitats és lògic que cometin més delictes contra la propietat membres d’aquests col·lectius. Si el masclisme està arrelat a les cultures i països dels quals provenen no serà senzill fer-los entendre el desencert d’aquesta ideologia. No oblidem, però, que la violència de gènere està molt present a la nostra societat i no en podem responsabilitzar els nouvinguts.
L’odi fa malbé la convivència i les societats. L’hem de foragitar sense tancar als ulls a les dificultats i als conflictes que causen la pobresa, el desequilibri entre el poder adquisitiu dels ciutadans i les diferències culturals. A la gent que comet delictes se l’ha de castigar penalment, sigui d’on sigui. Sigui el company de la presidenta de la Comunitat de Madrid o la persona immigrada que roba una moto i l’amaga a l’institut B9 de Badalona.
Però no s’ha de votar personatges com Xavier García Albiol que utilitza la paraula ‘gentussa’ per referir-se a tot un grup de quatre-centes persones entre els quals hi ha algun lladregot. O que dona a entendre que entén que la multitud cali foc a un local on es vol instal·lar un grup d’immigrants però que no ho diguin en veu alta perquè “tot es grava”.
Em pregunto què passaria si la condemna per proferir crits i consignes d’odi contra els immigrants o difondre-les a les xarxes socials fos deportar els que actuen així. Es pot deportar l’odi? Tot fa pensar que el nou any ve carregat d’aquest odi cap els diferents. Un bon propòsit pel 2026 és que siguem capaços i capaces de combatre’l.
L’encetarem amb un immigrant socialista, Zoran Mamdani, assumint l’alcaldia de Nova York l’1 de gener. Millor estrena, impossible!
