Sonada bofetada i humiliació a les ambicions d’Alfons Alberca de presidir el Tribunal de Corts

El Consell Superior de la Justícia (CSJ) ha nomenat Núria Garcia Val com a nova presidenta del Tribunal de Corts. Aquesta magistrada andorrana substitueix l’espanyol Enric Anglada, que es va jubilar del càrrec el 30 de setembre passat.

 Núria Garcia Val és llicenciada en Dret per la Universitat de Savoie a Chambery i DEA-Master d’Estudis Europeus a la Universitat de Grenoble. Es va col·legiar com a advocada el 2004 i el 2011 va començar la seva carrera a l’Administració de Justícia com a secretària judicial. L’any 2012 va accedir al càrrec de batlle, primer a civil i menors, després a penal, seguit d’instrucció i el 2016 va començar a exercir com a fiscal adjunta. El passat mes d’abril va jurar el càrrec com a magistrada.

La feina bruta

Aquesta decisió del CSJ és un cop molt dur i una humiliació per l’exfiscal general i magistrat Alfons Alberca, que ja tenia coll avall que seria l’escollit per presidir el Tribunal de Corts, que és la institució clau de l’ordenament judicial andorrà. Alfons Alberca creia que l’Estat està en deute amb ell. No endebades, com a fiscal general -la seva anterior ocupació durant 12 anys- va fer tota la feina bruta de destruir la reputació de la BPA i “torturar”, amb un recaragolat sadisme, els seus directius i empleats per obtenir una condemna absolutament cruel que passarà als annals de la infàmia judicial del Principat.

La seva còmplice en l’acarnissament contra la BPA, la batlle Canòlic Mingorance, ja va ser premiada amb el seu nomenament com a magistrada del Tribunal Europeu dels Drets Humans, amb seu a Estrasburg, un “xollo” de primera categoria. Ara pensava que li tocava a ell cobrar la recompensa.

Un sicari del poder

I és que l’exfiscal general sap que, per la seva conxorxa amb les “clavegueres” espanyoles, té les mans tacades d’excrements. Va ser l’instrument imprescindible d’una operació política ordida per la “policia patriòtica” del ministeri de l’Interior de l’Estat espanyol per aconseguir els comptes de la família Pujol i criminalitzar així el moviment independentista català, que l’any 2015 estava en plena efervescència.

Si algun dia es gira la truita a Andorra, Alfons Alberca apareixerà com el que és realment: un miserable sicari del poder polític de torn, sense una engruna d’equanimitat ni de professionalitat. Per això, necessitava protegir-se desesperadament i la vacant de la presidència del Tribunal de Corts era una oportunitat d’or per intentar blindar la seva immunitat i impunitat.

Andorra tampoc paga traïdors

Alfons Alberca ha estat movent els fils d’una conspiració per aconseguir el càrrec de president de Tribunal de Corts, amb la impugnació del nomenament de la nova magistrada espanyola escollida pel CSJ, Míriam de Rosa, per part de l’aspirant Alexandra Terés. Però el CSJ ha avortat l’operació i ha procedit al nomenament de Núria Garcia Val com a nova presidenta del Tribunal de Corts.

Per a més “inri”, Alfons Alberca ha de partir la humiliació de veure com una antiga subordinada seva a la Fiscalia li passa la mà per la cara i és escollida per ocupar el càrrec que ell anhelava, i des del qual volia continuar mantenint el seu poder omnímode sobre la justícia a Andorra. Ara s’haurà de conformar de ser un magistrat més del Tribunal de Corts, mentre espera que li arribi l’edat de jubilació. Andorra tampoc paga traïdors.