El cap de Govern d’Andorra, Xavier Espot, i la ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor, han fet el ridícul amb el reconeixement de l’Estat palestí, formalitzat dilluns passat en la “Conferència internacional d’alt nivell per a la resolució pacífica de la qüestió de Palestina i la implementació de la solució dels dos estats”, celebrada a les Nacions Unides. Aquesta iniciativa diplomàtica estava liderada per França i l’Aràbia Saudita i té com a objectiu immediat l’exigència de l’aturada de la massacre de la població civil de la Franja de Gaza que està perpetrant l’Exèrcit d’Israel.
En la seva solemne i vibrant intervenció a les Nacions Unides, el president francès i copríncep d’Andorra, Emmanuel Macron, va explicar que el reconeixement de l’Estat de Palestina és un acte de justícia històrica i un pas imprescindible per buscar la pau a l’Orient Mitjà, escenari d’un cruent i enverinat conflicte que ja fa 77 anys que dura. A continuació, va exposar el pla que ha consensuat amb l’Aràbia Saudita, i que compta amb el suport de nombrosos països de la regió, per posar fi a les hostilitats de manera definitiva: desarmament de Hamàs, si cal, amb la presència d’una força multinacional a la Franja de Gaza, i establiment, amb fronteres segures, d’un Estat d’Israel i un altre de palestí.
El copríncep, desautoritzat
En el seu discurs, la ministra Imma Tor va ratificar que “l’única sortida creïble és la solució dels dos estats”, però, a la vegada, va precisar que per fer efectiu el reconeixement de Palestina, “continuem reclamant amb força l’alliberament de tots els ostatges, el desarmament de Hamàs, autors dels atacs atroços del 7 d’octubre del 2023, i l’establiment d’un Estat palestí desmilitaritzat sota una autoritat reformada que exclogui Hamàs”. Segons la nota oficial feta pública pel Govern, “només en aquest context i amb la plena integració regional d’Israel garantida, Andorra considerarà establir relacions diplomàtiques amb Palestina”.
És a dir: reconeixement de Palestina, sí, però condicionat i posposat. Aquesta posició significa, de fet, esmenar i desautoritzar la proposta que va presentar oficialment el president francès i copríncep d’Andorra a les Nacions Unides. Un fet d’una gravetat institucional insòlita.
“Contraproduent i inacceptable”
Per intentar sortir d’aquest embolic, el cap de Govern, Xavier Espot, va fer ahir una conferència de premsa telemàtica des de Nova York, on va manifestar que, ara com ara, seria “contraproduent i inacceptable” el ple reconeixement de Palestina quan la Franja de Gaza està governada per una “organització terrorista que reté tota una sèrie d’ostatges innocents”.
La ignorància històrica i gepolítica que demostra Xavier Espot és preocupant i impròpia d’un cap de Govern. Oblida que l’ONU ja va reconèixer l’Estat de Palestina l’any 2012 i que n’és membre, amb la qualitat d’observador, com el Vaticà. El representant oficial i reconegut del poble palestí és l’Autoritat Nacional Palestina (ANP), amb seu a Ramal·lah (Cisjordània) i presidida per Mahmud Abbas.
Barrejar naps amb cols
L’actual Estat de Palestina està format per dos territoris: Cijordània, que té 5.860 quilòmetres quadrats i on hi viuen uns tres milions de palestins; i la Franja de Gaza, amb una extensió de 365 quilòmetres quadrats (més petit que Andorra), on hi viuen uns dos milions de palestins. El fet que la Franja de Gaza estigui controlada des del 2007 per les milícies de Hamàs, enfrontades a Mahmud Abbas, no treu cap mena de legitimitat ni de representativitat a l’ANP, que és l’interlocutor oficial de Palestina, reconegut en tots els fòrums internacionals.
Per tant, condicionar el reconeixement de l’Estat de Palestina, com ha fet el Govern de Xavier Espot, a l’alliberament dels ostatges que estan en mans de Hamàs i al desarmament d’aquest grup islamista és barrejar naps amb cols, una excusa que no s’aguanta per enlloc. Ho va deixar molt clar el president francès i copríncep d’Andorra en la seva intervenció a l’ONU: el reconeixement de l’Estat de Palestina és la reparació d’un greuge històric i significa, a la vegada, la derrota política de Hamàs.
La “inventada” de Xavier Espot
Menteix també Xavier Espot quan, en la seva videoconferència de premsa, ha afirmat que els condicionants expressats per Andorra pel ple reconeixement de Palestina “no ens els hem inventat”, ja que són les mateixes premisses que han seguit països com França, Bèlgica, Luxemburg, San Marino, Austràlia, Mònaco o el Regne Unit, entre d’altres, i, per tant, és un reconeixement de Palestina, però que serà totalment efectiu quan s’estableixin relacions diplomàtiques sota “una sèrie de condicions que són de rebut”.
En l’acte de reconeixement de Palestina formalitzat a les Nacions Unides cap dels països esmentats per Xavier Espot no ha formulat les prevencions i condicionants exposats per la ministra Imma Tor. Només cal llegir els discursos i comunicats dels seus representants –LA VALIRA ho ha fet- per constatar que el cap del Govern d’Andorra fa una “inventada” impròpia del seu càrrec i de la seva responsabilitat.
Palestina té ambaixador a San Marino
Només a tall d’exemple, LA VALIRA ha consultat l’acord del Congrés d’Estat (Govern) de la república de San Marino sobre el reconeixement de l’Estat de Palestina. Cal assenyalar que San Marino va del bracet d’Andorra en el procés de negociació de l’acord d’associació amb la Unió Europea. Però, pel que fa a Palestina, la posició clara i contundent de San Marino contrasta amb les mitges tintes d’Andorra.
La república de San Marino va acordar l’establiment de relacions diplomàtiques amb l’ANP l’any 1996 i, des del passat mes de gener, Palestina hi té oficialment un ambaixador acreditat. El seu Govern ha aprovat “reafirmar el suport a la solució dels dos Estats, que no pot prescindir d’un Estat de Palestina sobirà, independent, que visqui en pau i en el reconeixement mutu de l’Estat d’Israel” i aquesta és la posició que va defensar el seu secretari d’Estat pels Afers Exteriors, Luca Beccari, a les Nacions Unides.
La ingerència del lobby sionista
Com Andorra, la república de San Marino manté, oficialment, una política de “neutralitat” en les relacions internacionals. Però Luca Beccari puntualitza que és una “neutralitat activa” i que això comporta “estar present, atent i no indiferent als actuals escenaris geopolítics”. Quina diferència amb la poruga i hipòcrita actitud del Govern d’Andorra que, en el cas de Palestina, amaga la tòxica ingerència del lobby sionista en decisions polítiques del país, encara que això signifiqui desmentir i desafiar el copríncep francès!
