El bisbe Josep-Lluís Serrano, nou copríncep episcopal d’Andorra, no ha vingut a passar l’estona en aquestes contrades pirinenques. Els primers missatges que, fins ara, ha adreçat en públic a la comunitat catòlica d’Urgell i a la societat andorrana traspuen un fort compromís amb les directrius que emanen del nou papa Lleó XIV.
Després del protocol·lari jurament de la Constitució, la classe política de DA s’ha afanyat a felicitar-se pel to i els conceptes evocats pel nou bisbe. En el seu discurs al Consell General va afirmar que assumeix “les regles d’un Estat modern, plural i aconfessional”, com és l’Andorra del segle XXI. A més, va fer una apel·lació a la “laïcitat positiva” i aquí els polítics de DA hi han vist una suposada escletxa a través de la qual podria entrar la despenalització de l’avortament, una de les grans qüestions pendents de l’agenda de govern de Xavier Espot.
Preocupacions socials
Però el bisbe Josep-Lluís Serrano sembla que té altres prioritats: en el seu discurs al Consell General va apostar per una “activitat econòmica que serveixi a la dignitat a la persona humana”, per l’atenció prioritària a la gent gran, joves, infants i als més vulnerables. Unes preocupacions socials que entren en contradicció flagrant amb el model econòmic i les polítiques de l’actual Govern de DA.
Amb la seva complicitat manifesta amb els poders fàctics andorrans, l’anterior copríncep episcopal, Joan-Enric Vives, va permetre la degradació de la vida social i de la moral pública d’Andorra. El panorama que s’ha trobat el bisbe Josep-Lluís Serrano a Andorra és molt allunyat de les seves profundes conviccions cristianes i de la doctrina del Vaticà que propugna el nou papa Lleó XIV.
Prostitució i “ventres de lloguer”
Uns quants exemples de l’Andorra d’avui que, sens dubte, l’hauran esfereït i escandalitzat:
- El país s’ha convertit en un “paradís” d’evasors fiscals d’altres nacionalitats que, incentivats pel Govern de DA, han fixat la residència a Andorra per aprofitar-se de la baixa tributació que hi ha.
- Entre aquesta “fauna” destaquen noies i “macarres” del negoci de prostitució online Onlyfans, recentment prohibit a Suècia.
- La Batllia ha legalitzat, per la porta del darrere, la regularització dels nadons del fastigós negoci de “ventres de lloguer”.
- Destacats polítics i empresaris andorrans estan involucrats en el criminal negoci dels “diamants de sang”, que a finals del segle passat va provocar un genocidi a Sierra Leone, que investiga l’Audiència Nacional espanyola.
- Les pensions de jubilació són, en molts casos, misèrrimes i no superen els 500 euros mensuals.
- El principal èxit assolit per Xavier Espot en els seus sis anys de govern ha estat l’obertura del casino de joc.
- Molts fills menors de migrants han de marxar del país aquest final de curs, perquè els seus pares no poden justificar una nòmina suficient (d’uns 5.000 euros mensuals) per poder mantenir el reagrupament familiar.
- Com passa arreu d’Europa, l’accés a l’habitatge està molt tensionat i això provoca tota mena d’abusos amb els més febles, que sovint es veuen obligats a viure en condicions indignes i pagant preus abusius de lloguer.
- Els migrants denuncien abusos laborals de tota mena: treballadors sense contracte, jornades extenuants, impagament d’hores extres… i lamenten la manca de sindicats per poder canalitzar les seves reivindicacions.
- La desigualtat social que regna és insultant: una minoria privilegiada que controla tots els ressorts del poder i una aclaparadora majoria que lluita per sobreviure en el dia a dia.
- Això es tradueix en el sistema electoral vigent, tancat i excloent: només el 40% dels habitants d’Andorra -aquells que tenen la nacionalitat andorrana- poden exercir el dret a vot. Ni els ciutadans originaris de la UE (espanyols, francesos, portuguesos…) poden votar en les eleccions comunals.
Fil directe amb el Vaticà
Aquesta degradació de la vida pública -extensible a molts altres exemples-, sens dubte esparvera el nou bisbe i copríncep episcopal i els seus valedors al Vaticà. Josep-Lluís Serrano té fil directe amb el poderós secretari d’Estat, Pietro Parolin, i va ser creat bisbe a instàncies de l’actual papa Lleó XIV, quan era prefecte del Dicasteri dels bisbes.
En la seva al·locució davant els consellers generals, el nou copríncep va advocar per establir una “sana col·laboració” amb les autoritats andorranes. Però va precisar que aquesta actitud “no es limita solament a la coordinació de les respectives funcions en bé de les persones, sinó que obre horitzons nous per al diàleg, per enriquir mútuament els sistemes jurídics i perquè no, una oportunitat d’evangelitzar”.
“Missioners i apòstols”
Els polítics andorrans haurien d’afinar bé les orelles davant les paraules que destil·la el nou copríncep. I llegir atentament, per exemple, la carta que ha adreçat als feligresos de la diòcesi d’Urgell amb motiu de la festivitat de sant Pere i sant Pau.
“Som l’Ekklêsia grega, o sigui assemblea, comunitat del poble elegit que pelegrinem vers la pàtria a la qual estem cridats, som el nou poble messiànic que camina amb esperança i som testimonis de comunió i d’unió, amb els apòstols Pere i Pau i amb tota l’Ecclesia mater, el Poble de Déu”, escriu Josep-Lluís Serrano.
I afegeix: “Les columnes de la nostra Església, que avui celebrem litúrgicament, ens recorden els fonaments de la nostra església d’Urgell; per això preguem i ajudem a l’apòstol Pere en la persona de Lleó XIV perquè volem créixer en comunió i en unitat per esdevenir missioners i apòstols en les nostres terres urgellenques”.
Si Josep-Lluís Serrano vol reivindicar i expandir la força de l’Evangeli de Crist a les valls andorranes, ben segur xocarà molt aviat amb Xavier Espot, DA i els poders fàctics que els emparen. Davant les greus injustícies, desigualtats i amoralitats que regnen a Andorra, el nou copríncep, d’acord amb el Vaticà, sembla clar que no optarà per tancar els ulls, callar i cobrar, com va fer el seu antecessor, Joan-Enric Vives.
9 comentaris a “Els missatges del nou copríncep episcopal, Josep-Lluís Serrano, xoquen amb la degradació social i moral d’Andorra”
El Vives, -passió per la “pompa i circumstància”- xulesc, serà jutjat severament per la història. Per sort, no hi ha perill que faci passar vergonya als seus néts i besnéts. A la història, Vives!
L’arribada del nou copríncep episcopal, Josep-Lluís Serrano, ha portat un discurs que interpel·la, incomoda i remou consciències. No pas per dogmatisme, sinó pel seu ferm compromís amb valors que haurien de ser compartits per qualsevol societat moderna: la dignitat humana, la justícia social i l’atenció als més febles. Paradoxalment, aquest missatge ha sonat més progressista que moltes de les polítiques impulsades els darrers anys pel Govern de Demòcrates per Andorra (DA), que cada cop s’allunya més dels principis de la socialdemocràcia europea i s’acosta a un liberalisme excloent on només compta l’individu… i per sobre de tot, els diners.
Andorra s’ha anat convertint, sota el lideratge de Xavier Espot, en un petit laboratori de capitalisme desregulat al cor dels Pirineus. Lluny queda el model europeu de benestar basat en l’equitat, la redistribució de la riquesa i la protecció dels col·lectius vulnerables. Avui, el que prima és l’interès individual, la fiscalitat mínima per a grans fortunes i una visió purament mercantilista dels drets socials.
El país ha obert les portes a capitals estrangers i evasors fiscals, mentre les tanca a famílies migrades que no arriben al llindar econòmic imposat per mantenir el reagrupament familiar. La lògica dels diners per sobre de la vida humana es fa evident quan un infant ha de marxar del país perquè els seus pares no guanyen prou. Quina societat permet això amb total normalitat?
A l’Andorra d’avui, accedir a un habitatge és un luxe, la protecció laboral és un miratge per a molts treballadors migrants, i la desigualtat es perpetua en un sistema electoral profundament excloent, on només un 40% dels residents tenen dret a vot. La justícia social es dilueix en un marc legal fet a mida dels poderosos, mentre la majoria lluita per tirar endavant.
El nou bisbe ha parlat d’una “activitat econòmica que serveixi a la dignitat de la persona humana”, d’atendre els grans, els infants, els joves, de posar l’economia al servei de les persones. Però el Govern actual sembla haver triat el camí invers: construir una democràcia liberal de façana, on es respecten les formes però es buida el contingut. Una democràcia on el mercat és el nou déu i els drets es converteixen en privilegis.
La socialdemocràcia no és una ideologia obsoleta, sinó una resposta imprescindible als reptes del nostre temps: l’exclusió, l’envelliment, la precarietat, la crisi climàtica. Si Andorra vol estar a l’alçada del segle XXI, no pot continuar avançant per un camí que prioritza els beneficis d’uns pocs per sobre del benestar col·lectiu. El veritable progrés no es mesura en casinos oberts ni en el PIB per càpita, sinó en la capacitat d’una societat per tenir cura de tothom.
Si el discurs del copríncep ha generat incomoditat, és perquè ens posa un mirall al davant: Andorra ha perdut el rumb de la justícia social, i hi ha qui prefereix mirar cap a una altra banda abans que reconèixer-ho.
El relat de la Sra. Clotet també genera incomoditat a força catòlics socials, conciliars, quan considerem que allò que ella denuncia es va produir sent copríncep monsenyor Vives, persona lliurada en cos i ànima a gaudir de tots els lluïments que li permetia el coprincipat. Em quedo, a tall d’exemple, amb la imatge d’un successor dels apòstols passant revista a una guàrdia d’honor a Lisboa. No hauria de tardar massa un llibre d’investigació periodística sobre la trajectòria del bisbe-arquebisbe-copríncep.
sodoma i gomorra va acabar molt malament.i aqui de sodomites en tenim uns quants…potser acabarem colgats de rocs com alli al fener quant el pobre va picar a la porta del ric demanan un rosego de pa i la mestressa li va negar
En reposta a la Lourdes:
Respectadament, crec que no ha entès el relat ni el sentit profund de la reflexió. El text no és una crítica al nou bisbe Serrano, sinó tot el contrari: vol posar en valor el gir que representa el seu discurs en comparació amb l’etapa anterior.
La incomoditat que expressen alguns sectors davant les paraules de la Sra. Clotet potser es deu a la ferida encara oberta que va deixar una etapa marcada pel lluïment institucional, el silenci còmplice i la distància respecte als valors socials que han de fonamentar una societat moderna i cohesionada.
El nou bisbe no ve “a passar l’estona”, sinó que ha arribat amb un discurs clarament compromès amb els valors de la justícia social, la comunitat i l’evangeli viscut des de la proximitat i la coherència. Això, lluny de generar divisió, hauria de ser vist com una oportunitat per recuperar l’esperit conciliar i els fonaments d’una Andorra més justa, solidària i pròxima a les persones.
Benvingut sigui, doncs, aquest nou temps.
Des de la meva modesta apreciació, em sembla Sra. Clotet, que la Lourdes no entra en contadicció amb el seu raonament , ans al contrari li dona la tota raó quan diu, referint-se a la situació anterior:
“quan considerem que allò que ella denuncia es va produir sent copríncep monsenyor Vives, persona lliurada en cos i ànima a gaudir de tots els lluïments que li permetia el coprincipat….” , i no a la tasca del nou Copríncep que vé, amb aire fresc a reconduïr allò que la gestió de l’anterior Copríncep, per activa o per passiva, hauria promogut.
Semblen anar pel pedregar..
De Andorra La Vella a Andorra la Nueva..
Em sembla que Monsenyor Vives no es mereix cap de les injustificades diatribes que li dediquen molts dels que li fèien la “gara gara”.
Ell ve del Poblenou i coneix molt bé tot això de les desigualtats i altres misèries….
Però què guapes que han sortit a la foto les tres! Guapes!