L’Audiència de Lleida ha condemnat un home a indemnitzar dos veïns amb 180 euros mensuals, 90 per a cadascun, per les molèsties causades pels lladrucs dels seus gossos.
Segons ha pogut saber el diari Segre, es tracta d’una disputa entre veïns de Lles de Cerdanya. Un matrimoni que viu a 100 metres de casa de l’amo dels gossos va denunciar-lo perquè “bordaven constantment superant el volum tolerable, la qual cosa alterava la seva tranquil·litat”.
Per això, la parella demanava una indemnització de 500 euros al mes, una quantitat que ha quedat reduïda a 90 euros mensuals en la sentència de primera instància.
Ara el tribunal estima parcialment el recurs presentat pel condemnat contra la sentència del Jutjat de Primària Instància número 2 de la Seu d’Urgell, revoca el pagament dels costos però manté la indemnització.
A més, el jutge detalla que el demandat haurà “d’adoptar a la seva finca les mesures tècniques possibles i econòmicament raonables per evitar perjudicis”, i que haurà de fer front a la indemnització pel període comprès entre el dia que s’interposa la denúncia fins al moment que s’acabin les molèsties.
4 comentaris a “Condemnen un home a indemnitzar una parella veïna d’un municipi de la Cerdanya pels lladrucs dels seus gossos”
jo mateix, que hi passo sovint amb el meu gos— sabem que no es tracta d’un entorn urbà ni residencial, sinó d’un espai natural on la convivència es fonamenta en una relació harmònica entre la terra, la feina i els animals. Els gossos, en aquest context, no són cap luxe ni un caprici afectiu: són una eina de treball. Fan una funció clara i legítima: vigilar, advertir, protegir. I ho fan amb eficàcia.
Els animals en qüestió es troben ben cuidats, alimentats i allotjats correctament. No hi ha indicis de negligència, maltractament ni deixadesa. És més: en totes les meves visites a la zona, mai no he observat un comportament agressiu ni descontrolat. Els gossos no borden sense motiu. Només reaccionen quan perceben presència estranya o moviments sospitosos. En altres paraules, fan la seva feina.
La sentència en qüestió sembla, més que una aplicació justa de la llei, una concessió a la ignorància i al malentès urbà sobre què és i com funciona el món rural. Aplicar-hi els mateixos criteris que en un barri residencial és un error profund i una mostra de desconnexió cultural alarmant. Aquesta resolució, lluny de resoldre un conflicte, contribueix a estigmatitzar les pràctiques tradicionals que han garantit la seguretat i la convivència al camp durant generacions.
És, francament, lamentable que, en ple segle XXI, es penalitzin costums arrelats perquè molesten la sensibilitat d’aquells que no entenen —ni volen entendre— l’entorn que visiten. Això no només perjudica el propietari sinó que amenaça tota una manera de viure, de treballar i de relacionar-se amb la natura.
Cal una revisió del marc legal aplicat al món rural, que entengui les seves particularitats i no l’asfixi amb una mirada aliena, urbana i sovint paternalista. Si no ho fem, el camp acabarà perdent la seva veu i la seva essència en nom d’una convivència que, en realitat, no és altra cosa que imposició.
Tot el meu suport i força al propietari, que representa la dignitat d’una vida arrelada a la terra, al respecte pels animals i a la cultura de l’esforç. No esteu sols. 💪🐾
No tots els gossos borden per un perill imminent ja sigui per l’aproximació d’algú al lloc de guarda o per avisar de una situació anòmala, però quan només borden per bordar pot significar dos coses: demana atenció perquè es troba malament ó que necessiti una mica d’amor.
Totalment d’acord que no tots els gossos borden pel mateix motiu, però precisament per això no podem jutjar des d’un sofà el que passa en una finca.
Potser el que necessita una mica d’amor i atenció és qui es pensa que viure a la muntanya ha de sonar com un spa.
Opinar sense saber és fácil , però sovint també és estúpid.
Il y a peut etre une tout autre reson. Une facon d’avoir une rente ? Si petite soit elle. Voisinage jalous, fruste dans de petites communautes c’est tres connue, les chiens seraient un pretext d’une sorte de reglement de compte ? Possible que les chiens soient amenes a aboyer, siflet ultra song. OUI c’est connu. Ou tout simplement voir souffrir l’autre pour s’occuper, etre heureux ! OUI c’est possible. C’est ENCORE l’animal qui va subir. Un chien n’aboie pas constemment sans AUCUNE reson. Ammener d’autre chien pour voir le resulat ! Les pauvres vont peut etre etre equipes de colier anti aboiement, quel horreur.