La corrupció i l’opacitat institucional no són palanques de desenvolupament territorial, sinó pedaços tòxics que desvirtuen el principi de cohesió i reforcen desigualtats estructurals. En el cas de l’Alt Urgell, l’execució de projectes finançats amb fons estructurals i d’inversió europeus —en particular els Projectes d’Especialització i Competitivitat Territorial (PECT) finançats pel Programa Operatiu del Fons Europeus de Desenvolupament Regional (FEDER) de Catalunya 2014–2020, com Camina Pirineus i Camins tradicionals dels Pirineus— ha estat objecte d’auditories que constaten deficiències greus en matèria de contractació pública, control financer i traçabilitat documental.
Tal com estableix el Reglament (UE) núm. 1303/2013, que regula l’ús dels fons europeus, els estats membres i els beneficiaris han de garantir la legalitat i regularitat de les operacions cofinançades, complint amb els principis de bona gestió financera, transparència i rendició de comptes (art. 125.4 i 140).
A més, l’article 59 del mateix Reglament exigeix sistemes de control eficaços i la possibilitat de recuperació dels fons en cas d’irregularitats detectades. En el cas concret del PECT Camina Pirineus, l’informe provisional d’auditoria emès pel departament d’Economia de la Generalitat (2023) va quantificar 245.209,96 euros com a no certificables, per motius com ara la manca de documentació justificativa, subcontractacions no autoritzades, fraccionament indegut de contractes i absència de traçabilitat econòmica en l’execució de les despeses.
Una comarca que continua empobrida
Aquestes pràctiques contradiuen directament allò establert a la Llei 9/2017 de Contractes del Sector Públic i comprometen els estàndards d’integritat exigits pel marc europeu. La normalització institucional d’aquestes pràctiques no representa cap solució per als territoris rurals, sinó una forma de captura de recursos públics que erosiona la confiança ciutadana i perpetua el desequilibri territorial.
El veritable incentiu per al desenvolupament del món rural al Pirineu català passa per enfortir la legalitat, la planificació estratègica basada en evidències i l’avaluació independent dels resultats, amb mecanismes de control intern i extern eficaços i vinculants.
Tal com assenyala la Comissió Europea, la política de cohesió s’ha d’aplicar “d’acord amb els valors de la Unió i amb les normes sobre l’Estat de Dret, garantint l’ús adequat dels fons públics” (COM(2022) 500 final). En aquest sentit, qualsevol intent d’utilitzar els fons FEDER per consolidar xarxes clientelars o estructures de poder opaques no només vulnera l’ordenament europeu, sinó que deslegitima la política pública i frustra les expectatives de regeneració dels territoris rurals com l’Alt Urgell.
