El Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) ha alertat aquest dimarts de l’expansió d’una planta invasora a l‘àrea metropolitana de Barcelona i part dels Pirineus. Es tracta dels senecis, de la mateixa família que les margarides, i que estan molt esteses per la península Ibèrica. Molts d’aquests senecis són autòctons, però alguns d’ells són espècies introduïdes recentment pels humans i que s’han convertit en espècies invasores.
És el cas del seneci del Cap o ‘Senecio inaequidens’, ben conegut per la seva expansió a les pastures del Pirineu i perquè resulta tòxic pel bestiar. Malgrat que el més mediàtic dels senecis que han envaït Catalunya és aquest, també existeixen dues espècies de seneci amb impacte a la regió metropolitana de Barcelona en l’actualitat. Destaca el ‘Senecio pterophorus’, que recentment s’ha estès per molts espais naturals del litoral i el prelitoral.
Espai pilot a la Cerdanya
El seneci del Cap també és originari del sud d’Àfrica, i per això ha anat naturalitzant-se fàcilment als climes temperats de la Mediterrània, amb certa predilecció per les àrees de muntanya mitjana i especialment a la terra baixa, especialment a les vores d’alguns rius. Ara bé, donades les temperatures cada cop més suaus a l’hivern, s’ha expandit força a les àrees de muntanya i ha causat impacte en la ramaderia, puix és tòxica pel bestiar. A més, afecta l’ecosistema i es pot veure afectada la conservació dels prats de pastura.
Aquesta planta també ha arribat a alguns dels espais pilot del projecte europeu Life Pyrenees4Clima, una iniciativa que busca adaptar la regió dels Pirineus al canvi climàtic, coordinat per l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC) de la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP) i cofinançat per la Unió Europea, en què el CREAF participa com a soci. Un d’aquests espais pilot afectats es troba al parc natural de l’Albera, i un altre a la Cerdanya.
Es pot intentar controlar-la en algunes zones especialment valuoses, però no es pot fer res més que això. Un cop s’ha establert en un ecosistema i està en plena fase de colonització, és molt difícil i costós erradicar-la, a més que té gran capacitat de dispersió tant en l’espai com en el temps. L’única manera d’eliminar-les és arrencar-les, perquè són resistents als herbicides. Per això els esforços s’han de posar en les fases de prevenció i vigilància de l’arribada.
