L’empresari, periodista i col·leccionista d’art, Tatxo Benet, ha buscat una víctima fàcil en la figura de la cònsol d’Escaldes-Engordany, Rosa Gili, que aquesta setmana decidia retirar un cartell de l’exposició sobre la censura instal·lada a l’espai Caldea, durant la setmana dels Jocs dels Petits Estats, com a mesura preventiva per motius de “seguretat nacional”.
Benet que, a hores d’ara no ha programat cap data per l’expo al Museu d’Art Prohibit de Barcelona, del qual és propietari, segons han explicat a LA VALIRA els mateixos treballadors, va decidir “primer experimentar a Andorra com a conillets d’índies” per no atrevir-se a exhibir-la a la capital catalana davant la possibilitat que sigui objecte d’un acte terrorista per part de l’islamisme més radical.
El propietari també de la col·lecció, molt acostumat a utilitzar als mitjans de comunicació catalans des de la seva posició privilegiada, va remetre contra Rosa Gili (fent servir l’altaveu de la televisió pública catalana) en considerar que la cònsol havia actuat d’una “manera frívola”, remarcant que davant la intransigència respecte a la portada de la caricatura de Mahoma “no podíem actuar d’una altra manera que suspendre el conjunt de tota l’exposició perquè formava part d’un tot”.
Les conseqüències, però, ara per ara no han tingut respostes polítiques, especialment des de les files de DA, conscients que cal mesurar i molt el que es digui tenint en compte la trajectòria de Benet que actualment també lidera la poderosa societat de Mediapro, un negoci molt lucratiu que bàsicament es dedica a comprar i vendre drets esportius.
La plantilla de treballadors qüestiona a Benet
Els treballadors de Mediapro han convocat per als pròxims dies una vaga en demanda de majors condicions socials i laborals. A aquesta convocatòria s’ha d’afegir la vaga indefinida que mantenen des de fa tres mesos els empleats del Museu d’Art Prohibit amb seu al carrer Diputació, 250 de Barcelona, entre Rambla Catalunya i passeig de Gràcia, tal com ha avançat LA VALIRA.
Mentre Benet s’acarnissa contra Rosa Gili per suposadament “atemptar contra la llibertat d’expressió”, no té cap impediment en maltractar als seus treballadors amb salaris per sota del que fixen els convenis mitjançant empreses subcontractades negant-los fins i tot, en el cas del seu museu, la possibilitat de disposar de roba adient durant l’hivern i sense aire condicionat durant l’estiu.
(Continuarà)
5 comentaris a “Les ‘misèries’ de Tatxo Benet contra la cònsol Rosa Gili per no atrevir-se a exhibir una expo al seu Museu de Barcelona”
Aquest personatge fa anys que el coneguem desde els seus inicis de reporter a TV3 , ara funciona com el prototip del NOU RIC amb un ego superior al seu supremaZisme. Temps al temps , a cada porc l´hi arriba el seu Sant Martí
Fidel exemple dels Lazis tradicionalistes. Deu comprar a l’Esclat.
ÒPERA BUFA DE LA ROSA I EL TATXO.
Tatxo Benet, cavaller del drama,
amb ulleres d’art i cor en pijama,
volia penjar, com qui no vol,
la seva exposició prop d’un revol.
«Oh Rosa Gili, dama gelada,
per què em tanques la porta sagrada?
No veus que porto l’art universal
I tu en canvi em treus la destral?”
Tatxo clamava com un profeta:
«Això és censura! És inquisició!
Ni Torquemada patia aquesta aberració!»
Però Rosa, en bata i rulos
li diu: «Tatxo, amor, baixa de l’arbre,
Que tens una cara com el marbre.
Això no és el Louvre,no es el Prado
és Andorra, i tu no ets un cruzado. »
Tatxo plorava pels racons del Pirineu
a cavall d’un rosa trineu.
Amb un Rossli i fent fumarasa, va trucar al Vaticà amb desesperació
i només li van contestar:
“Tancat per defunció”.
A la plaça del poble va pujar
a un tamboret com si fos Neró,
i entre llàgrimes, selfies i un megàfon cridava tronador:
«Sense les meves obres de provocació sol us queda la rendició”.
Mentrestant Rosa, amb una copa de vi,
es feia les ungles i pensava: «Ai sí…»
I el poble cridava: «Tatxo, ves al Tyssen
O millor encara, exposa al
Purgatori
que et senyala un dit acusatori”.
I així acaba aquesta òpera bufa,
on Rosa canta i Tatxo plora.
La por dels politicutxos ens fa perdre l’ ocasión de veure una obra censurada.Com sempre els que viuen del xollo politic, son els que censuren a la cultura.
“dissident” podries utilitzar el teu talent per temàtiques més interessants.