Puigcerdà es troba immersa en una crisi política que posa en qüestió la transparència i el funcionament del seu Ajuntament. El suposat cas desvetllat per Viure als Pirineus de gravacions il·legals, silencis sospitosos i lluites internes ha sacsejat de nou el govern municipal i ha generat un clima de desconfiança que amenaça d’enfonsar la institució.
Gravacions il·legals: un delicte en potència
La regidora de Medi Ambient, Nerea Espada (Futur per Puigcerdà), presumptament va gravar sense autorització les converses de la Comissió d’Urbanisme el 26 d’abril de 2024. Segons l’esmentada informació aquests àudios incloïen intervencions de membres com l’extinent d’alcalde Jordi Palomino (Junts) i el secretari municipal Ignasi Aragonès.
Les gravacions haurien estat compartides amb terceres persones a través de WhatsApp, fet que podria constituir un delicte de descobriment i revelació de secrets, tipificat a l’article 197 del Codi Penal.
Silencis que qüestionen la legalitat
El que sorprèn no és només el suposat acte en si, sinó la reacció dels implicats. Jordi Palomino va admetre haver tingut coneixement de les gravacions des del primer moment i va afirmar que comptava amb el “suport total i explícit” de l’alcalde Jordi Gassió (Junts). Segons la informació del diari digital ambdós van decidir no denunciar els fets per protegir “la imatge pública de la institució”. Aquesta decisió podria implicar responsabilitats legals greus per part dels dos càrrecs públics.
Responsabilitats legals del silenci
Segons l’article 259 de la Llei d’Enjudiciament Criminal, qualsevol autoritat que tingui coneixement d’un delicte està obligada a denunciar-lo. La inacció tant de Palomino com de Gassió podria ser interpretada com una forma d’encobriment, fet que vulneraria l’article 408 del Codi Penal sobre omissió del deure de perseguir delictes. Aquest silenci no només perjudica la transparència institucional, sinó que també podria comportar conseqüències penals per als implicats.
Conseqüències polítiques i institucionals
Les comissions d’Urbanisme, espai clau per al debat sobre el desenvolupament urbanístic del municipi, estan suspeses des d’aleshores. En el seu lloc, se celebren sessions informatives superficials que han limitat la transparència en aquest àmbit. Joan Manel Serra, cap de l’oposició (ERC), lamenta aquesta situació i considera que les gravacions suposades són “reprovables”, tot atribuint-les al “desconeixement” de la regidora Espada.
Una alcaldia en caiguda lliure
Amb les eleccions a l’horitzó, el pacte entre Junts i Futur per Puigcerdà penja d’un fil molt fràgil. Jordi Palomino ha anunciat públicament que votarà contra la investidura del primer tinent d’alcalde Francesc Armengol com a nou alcalde, deixant el govern municipal amb una majoria precària d’un sol regidor.
El cas exposat per Viure als Pirineus posa novament en evidència una crisi institucional profunda que requereix accions decidides per restaurar la confiança en les institucions locals. Les gravacions suposades, els silencis còmplices i les lluites internes han debilitat greument la credibilitat del consistori.
Si no es depuren responsabilitats ni es prenen mesures legals contra els implicats, Puigcerdà corre el risc de consolidar-se com un exemple preocupant d’impunitat política. Els ciutadans mereixen saber què ha passat realment i exigir transparència en un moment crític per al futur polític de la vila.
