La comissió parlamentària d’investigació de l’anomenada Operació Catalunya que té en marxa el Congrés dels Diputats continua deparant sorpreses. En l’última sessió, el comissari José Luis Olivera (foto), que va ser el cap de la UDEF, ha revelat l’existència d’una misteriosa “Unitat d’Intel·ligència”, al marge de l’organigrama oficial de la Policia, que va jugar un important rol en les investigacions sobre la família Pujol i en la liquidació de la Banca Privada d’Andorra (BPA).
Aquesta Unitat d’Intel·ligència operava sota les ordres directes d’Eugenio Pino, director adjunt operatiu (DAO) de la Policia en el ministeri de l’Interior, en l’etapa de Jorge Fernández Díaz (PP). Segons ha explicat José Luis Olivera, aquesta cèl·lula policial, que funcionava fora del control orgànic establert, la dirigia el comissari Marcelino Martín Blas, que era el cap de la Unitat d’Assumptes Interns (UAI) de la Policia.
LA MALFIANÇA DE JORGE FERNÁNDEZ DÍAZ
Val a dir que la funció de la UAI és investigar presumptes casos de corrupció interna en el cos policial. Per tant, el fet que Marcelino Martín Blas fos el cap d’aquesta Unitat d’Intel·ligència paral·lela -una tasca completament aliena a la seva funció oficial- que reportava directament amb Eugenio Pino, explica la participació d’aquest comissari en operacions relacionades amb el cas Pujol i la BPA, en una clara extralimitació de les responsabilitats que tenia assignades a la UAI.
La raó de la creació d’aquesta Unitat d’Intel·ligència va ser la malfiança del ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, i del PP amb la UDEF, que consideraven que estava controlada i influenciada pel PSOE. La Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) va ser creada l’any 2005 pel govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero i el seu primer director va ser, precisament, el comissari José Luis Olivera.
EL COMISSARI DEL PP
Mariano Rajoy va arribar a la presidència del Govern a finals de l’any 2011 i, mesos després, José Luis Olivera va ser destituït del seu càrrec a la UDEF. Però, des del ministeri de Jorge Fernández Díaz es considerava que l’estructura d’aquesta unitat estava “infiltrada” per policies afins a l’exministre socialista Alfredo Pérez Rubalcaba i, per això, el DAO Eugenio Pino no se’n refiava i va crear aquesta Unitat d’Intel·ligència paral·lela, proposada i dirigida pel comissari Marcelino Martín Blas, que passava per ser un policia políticament identificat amb el PP.
Un dels retrets de fons que feia el PP a la UDEF era la seva “condescendència” amb els casos de corrupció de Convergència i Unió, que havia donat suport polític a la governabilitat de José Luis Rodríguez Zapatero. Per això, una de les primeres actuacions d’aquesta Unitat d’Intel·ligència paral·lela va ser recopilar informació sobre els escàndols del pujolisme.
L’ESTAT MAJOR
El ministre Jorge Fernández Díaz va crear un “estat major” a l’ombra per coordinar les operacions específiques contra la família Pujol i Convergència. Segons ha explicat el comissari José Manuel Villarejo, d’aquest “estat major” en formaven part Francisco Martínez, secretari d’Estat de Seguretat; Ignacio Cosidó, director general de la Policia; el DAO Eugenio Pino; el cap de la UAI i de la Unitat d’Intel·ligència paral·lela, Marcelino Martín Blas; dos coronels de la Guàrdia Civil i dos coronels del CNI.
És en aquest context que José Luis Olivera ha explicat a la comissió parlamentària d’investigació el viatge que va fer a Barcelona, el 29 d’octubre del 2012, en companyia de Marcelino Martín Blas. En aquest viatge, el comissari Marcelino Martín Blas es va entrevistar amb els fiscals anticorrupció Emilio Sánchez Ulled i Fernando Bermejo, coneguts de José Luis Olivera, per fer-los avinent les greus informacions que la seva Unitat d’Intel·ligència tenia sobre la corrupció pujolista i el Palau de la Música i que els Mossos d’Esquadra, encarregats de la investigació, havien negiglit o tapat. Aquesta gestió també es va intentar repetir amb el jutge del cas Palau, Josep Maria Pijuan (amb posterioritat, primer magistrat del cas BPA a Andorra), però no el va voler rebre.
EL FALS ESBORRANY DE LA UDEF
Recordem que, la primavera del 2012, es va produir la gran crisi i el trencament de relacions entre CiU i PP, a causa de la imputació d’Oriol Pujol, l’hereu de la dinastia destinat a ser president de la Generalitat, pel cas de les ITV. Aquest episodi va marcar l’inici del procés independentista i Artur Mas va decidir convocar eleccions anticipades pel 25 de novembre.
En vigílies d’aquestes eleccions, el 15 de novembre, és quan es produeix la publicació pel diari El Mundo d’un esborrany d’un suposat informe de la UDEF sobre la corrupció pujolista, que va causar un enorme impacte polític i mediàtic. El nou cap de la UDEF, el comissari Manuel Vázquez, va negar rotundament que aquest informe hagués estat elaborat o hagués sortit del seu departament.
CAIGUT EN DESGRÀCIA
Amb posterioritat, s’ha pogut determinar que aquest informe va ser recopilat per la Unitat d’Intel·ligència paral·lela de Marcelino Martín Blas i que va ser filtrat a El Mundo fent-lo passar com “un esborrany” de la UDEF. Aquesta unitat policial també va ser totalment aliena a la filtració al diari El Mundo d’un suposat compte de l’aleshores alcalde de Barcelona, Xavier Trias, a Suïssa, el mes d’octubre del 2014, que va sortir del “gabinet negre” del ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz.
A partir de les manifestacions del comissari José Luis Olivera ha quedat clar que Marcelino Martín Blas no era un personatge secundari de la trama de la “policia patriòtica”, sinó que era el cap de la Unitat d’Intel·ligència paral·lela, fins que va caure en desgràcia davant Jorge Fernández Díaz a finals de l’any 2014, arran del seu enfrontament amb el també comissari José Manuel Villarejo, amb qui havia col·laborat intensament en l’Operació Catalunya.
PRESSIÓ A JOAN PAU MIQUEL
És com a cap d’aquesta Unitat d’Intel·ligència paral·lela que Marcelino Martín Blas va donar les instruccions a l’aleshores agregat de Seguretat de l’ambaixada d’Espanya a Andorra, Celestino Barroso, perquè contactés amb el conseller delegat de la BPA, Joan Pau Miquel, i li comuniqués que volia reunir-se amb ell a Madrid. Aquestes trobades van ser el prolegomen per a la publicació al diari El Mundo, el 7 de juliol del 2014, dels comptes que tenien cinc membres de la família Pujol a la BPA i que va precipitar, el 25 de juliol, la confessió de l’expresident de la Generalitat.
Després de les declaracions del comissari José Luis Olivera a la comissió parlamentària d’investigació queda clar que en l’ofensiva contra la família Pujol i la BPA hi van intervenir dos grups operatius diferents: d’un cantó, la Unitat d’Intel·ligència paral·lela, dirigida pel comissari Marcelino Martín Blas; de l’altre, la Fiscalia Anticorrupció -amb els fiscals José Grinda i Juan José Rosa-, que sí que va requerir els serveis de la UDEF per algunes de les seves investigacions sobre Oleguer Pujol i alguns clients de la BPA, com Rafael Pallardó, Andrei Petrov o Nervis Villalobos.
ELS DOCUMENTS DE L’ANDBANK
Així ho ha testificat a la comissió d’investigació l’agent 111.129, adscrit a la UDEF entre els anys 2014 i 2021. Aquest policia, seguint les instruccions de la Fiscalia Anticorrupció, es va desplaçar a la seu de l’ambaixada d’Espanya a Andorra el 24 de març del 2015 per emportar-se el disc dur amb les dades dels clients de Banco Madrid, filial de la BPA, que havia estat intervinguda 14 dies abans, amb l’objectiu de conèixer les seves identitats.
Com era lògic d’esperar, en els fitxers de Banco Madrid aconseguits a Andorra no s’hi van trobar comptes a nom de la família Pujol, ni d’Artur Mas, ni d’Oriol Junqueras… A l’hora de la veritat, la documentació bancària que ha servit a l’Audiència Nacional per imputar a tota la família Pujol la va aportar… l’Andbank (antiga Banca Reig), on hi havien amagat els diners durant dècades!
