Un estudi recent de Lluís Coromina Verdaguer desmunta els principals mites sobre la Farmàcia Esteva de Llívia, sovint promocionada com la més antiga d’Europa i gestionada per una única família. La seva tesi doctoral, que analitza les identitats mèdiques i farmacèutiques en el llarg segle XX, revela que aquesta farmàcia no és medieval, sinó d’època moderna i que diverses famílies, no només els Esteva, van gestionar-la al llarg del temps. Malgrat tot, Coromina subratlla el valor patrimonial i l’interès singular del conjunt.
El treball, valorat amb excel·lent cum laude a la Universitat de Girona, posa èmfasi en com aquests mites s’han utilitzat en diferents narratives identitàries al segle XX i XXI, destacant-ne primer una espanyolitat i després una catalanitat. Així mateix, ressalta la contribució del Museu de Llívia en la revisió crítica d’aquestes històries, promovent un discurs basat en evidències científiques en comptes d’eslògans turístics.
Tot i que els detalls del descobriment estan pendents de publicació en una revista acadèmica, Coromina destaca que l’arxiu del museu, d’alt valor patrimonial, ha estat clau per aquesta revisió històrica. La recerca obre la porta a una nova comprensió de la farmàcia com un lloc de memòria significatiu, lluny de les falses narratives del passat.
2 comentaris a “Una investigació qüestiona la història de la Farmàcia de Llívia”
Bona tarda, suposso que tindra provas sense cap dubte de lo que afirma. Gracias.
Com diu l’article, els detalls de l’ investigació estan pendents de publicar-se en una revista académica, quan es faci públic que cadascú ho valori .La veritat només té un camí .
.