L’escàndol dels “diamants de sang” és una espasa de Dàmocles que penja sobre el cap del totpoderós Jordi Cinca, exministre de Finances, “cervell” de DA i actual president del Fons de Reserva de Jubilació (FRJ) de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS).
Un informe de la Comissaria General d’Informació (CGI) de la policia espanyola, lliurat a l’Audiència Nacional, l’assenyala com el màxim responsable de l’empresa andorrana Orfund en aquest negoci criminal, vinculat al genocidi que va patir la població civil de Sierra Leone a finals del segle passat (llegiu https://lavalira.eu/la-policia-espanyola-situa-jordi-cinca-en-la-cupula-de-la-trama-criminal-i-genocida-dels-diamants-de-sang/).
COMISSIÓ ROGATÒRIA
No només això. En el seu informe, la CGI explica que ha demanat una comissió rogatòria al Panamà per conèixer els moviments bancaris en aquest país centreamericà dels principals implicats en la trama dels “diamants de sang”, entre els quals hi figuren Jordi Cinca i la també andorrana Olga Baró, exdirectiva d’Orfund, a més dels espanyols Manuel Terrén i Luis Bielsa, exempleats d’Orfund a l’Àfrica.
A l’hora de redactar el seu informe pel magistrat instructor de la causa, Francisco de Jorge Mesas, les autoritats panamenyes encara no havien facilitat a la policia espanyola la informació requerida sobre Jordi Cinca, cosa que pot passar en qualsevol moment.
LA SOCIETAT PANAMENYA
L’any 2000, Jordi Cinca, en companyia de l’encarregat dels negocis d’Orfund a l’Àfrica, Manuel Terrén, van crear al Panamà la societat offshore Marietta Holdings Inc. Els investigadors de la CGI sospiten -i així ho fan constar en el seu informe- que en aquesta societat, protegida pel secret bancari que existeix en aquest paradís fiscal, Jordi Cinca i Manuel Terrén hi van amagar els fabulosos beneficis aconseguits amb el tràfic criminal dels “diamants de sang”.
L’any 2000, l’escàndol del genocidi de Sierra Leone i dels “diamants de sang” que eren utilitzats per finançar aquesta guerra ja havia adquirit ressò internacional. Fins al punt que el Consell de Seguretat de les Nacions Unides va intervenir-hi i va prohibir el comerç de les pedres precioses procedents d’aquesta zona de l’Àfrica occidental.
Per això, Jordi Cinca va decidir deixar la direcció d’Orfund, a la vegada que creava aquesta discreta societat al Panamà, juntament amb Manuel Terrén, l’únic imputat fins ara en el cas que instrueix el Jutjat Central n. 1 de l’Audiència Nacional.
NOMÉS DOS ANYS D’ACTIVITAT
Marietta Holdings Inc. va tenir una curta vida. L’any 2002, només dos anys després de la seva fundació, Jordi Cinca va donar instruccions als testaferros panamenys del despatx Mossack Fonseca que li donaven cobertura per procedir a la seva liquidació.
L’informe de la CGI relaciona la desaparició d’aquesta societat panamenya amb el fet que l’any 2002, el Tribunal Especial sobre Sierra Leone per crims de guerra i crims de lesa humanitat va endegar accions penals contra Charles Taylor, president de Libèria i promotor i encobridor del negoci dels “diamants de sang”.
CONDEMNAT A 50 ANYS DE PRESÓ
Charles Taylor va afavorir, durant anys, les activitats de les companyies Bluestone i Diandorra, les filials d’Orfund a Libèria. Per això, quan aquest dictador va caure en desgràcia, Jordi Cinca va intentar esborrar tots els vincles amb el tràfic dels “diamants de sang”, procedint a l’extinció de Marietta Holdings Inc. al Panamà.
En l’actualitat, Charles Taylor purga una condemna de 50 anys de presó per les atrocitats comeses a Sierra Leone. Per la seva banda, Jordi Cinca es manté, intocable, en el “top ten” de les persones més importants i influents a Andorra.
SILENCI MEDIÀTIC
Els mitjans de comunicació andorrans guarden un silenci sepulcral sobre la implicació d’Orfund i de Jordi Cinca en el tràfic dels “diamants de sang” i el genocidi de Sierra Leone, un dels casos més greus i escabrosos de la història del Principat. Un exemple d’aquesta “omertà” mediàtica per protegir Jordi Cinca és que l’informe policial de la CGI, un document oficial publicat per LA VALIRA, no ha merescut ser recollit ni esmentat per cap mitjà d’Andorra.
