Villarejo afirma en les seves notes que Toni Martí coneixia amb antelació la conxorxa contra la BPA

23 de juny del 2016. El procés independentista, ara sota la direcció del nou president de la Generalitat, Carles Puigdemont, escalfa motors, amb l’objectiu fixat de fer el referèndum d’autodeterminació. De l’altre cantó, la “policia patriòtica” del ministre Jorge Fernández Díaz també va a tota màquina per intentar frenar l’onada secessionista que s’ha apoderat de Catalunya, intentant trobar draps bruts per incriminar, desacreditar i judicialitzar els principals dirigents independentistes.

La “guerra interna” desfermada a la cúpula policial, entre els comissaris Marcelino Martín-Blas i José Manuel Villarejo s’ha decantat a favor del segon, que compta amb l’aval i la protecció del ministre Jorge Fernández Díaz i del totpoderós comissari José Luis Olivera, excap de la UDEF i director del nou Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), que aplega agents de la Policia Nacional, la Guàrdia Civil, Vigilància Duanera i el CNI. José Manuel Villarejo està, per tant, en el zenit del seu poder. Un any i mig després, el 3 de novembre del 2017, seria detingut i empresonat pels delictes de blanqueig de diners i organització criminal.

EL FRACÀS DE L’OPERACIÓ CONTA LA BPA

Aquell 23 de juny del 2016, els “cervells” de l’Operació Catalunya al ministeri d’Interior de Jorge Fernández Díaz estan satisfets, però no contents. Havien aconseguit que, “motu proprio”, l’expresident Jordi Pujol confessés, el 25 de juliol de 2014, l’existència d’un “tresor” de la família amagat en paradisos fiscals, no declarat a la Hisenda espanyola, provocant l’enfonsament del seu prestigi personal i polític.

En canvi, l’operació executada l’any 2015, en col·laboració amb el FinCEN, per aconseguir rebentar la Banca Privada d’Andorra (BPA) i el Banco Madrid, on esperaven trobar-hi una mina d’informació comprometedora sobre Artur Mas, Oriol Junqueras…, va resultar un fiasco total. A la BPA només hi havia “xavalla” de cinc membres de la família Pujol (Marta Ferrusola i els seus fills Marta, Mireia, Pere i Oleguer).

LA VENJANÇA DE MARCELINO MARTÍN-BLAS

Encara que els Pujol ja han estat imputats per l’Audiència Nacional, José Manuel Villarejo continuava buscant noves pistes i proves del gruix de la seva fortuna atribuïda, que, com era evident, no estava amagada a la BPA ni a Banco Madrid. Aquell 23 de juny del 2016, el comissari apunta en la seva agenda de treball un breu resum de la feina feta i les línies d’investigació que cal aprofundir.

Una còpia d’aquestes anotacions ha estat aportada pel seu arxienemic, el comissari Marcelino Martín-Blas, a la comissió parlamentària d’investigació de l’Operació Catalunya, que s’està fent al Congrés dels Diputats. El passat mes de novembre, Marcelino Martín-Blas va fer una extensa declaració -dividida en dues sessions- davant aquesta comissió d’investigació i, a més, va lliurar copiosa documentació, en bona part procedent de les agendes i dels enregistraments sistemàtics que feia José Manuel Villarejo de les entrevistes i reunions que mantenia i que han estat incorporades al voluminós macrosumari de l’Operació Tàndem.

EL CAS VALORA

Els apunts de l’agenda del comissari José Manuel Villarejo del 23 de juny del 2016, que reproduïm en aquesta notícia, són especialment interessants, ja que aporten nova informació -això sí, sense cap document de suport que l’avali- sobre la suposada implicació de determinades autoritats polítiques i financeres andorranes en l’Operació Catalunya i la destrucció de la BPA. També fa esment de dos casos judicialitzats -la fallida de la gestora d’inversions Valora i el cas dels “diamants de sang” de Libèria-, que connecta amb les “clavegueres profundes” d’Andorra.

De Valora, per exemple, apunta que aquesta gestora, que servia per transferir diners de Barcelona a Andorra i viceversa, la van muntar “el president d’Andorra i Pujol”. Fa referència al fet que Andbank (on Òscar Ribas Reig, excap de Govern d’Andorra, n’era important accionista) i Fibanc (el banc que presidia Carles Tusquets, amic de Jordi Pujol Ferrusola) van ser les entitats fundadores de Valora. La instrucció a la Batllia de la fallida d’aquesta gestora d’inversions ha estat un escàndol impresentable i avui, gairebé 18 anys després de tancar el “xiringuito”, encara està pendent de judici, amb un únic imputat, Xavier Felipó.

En la seva agenda, José Manuel Villarejo també apunta que RECH (per Òscar Ribas Reig) i els Pujol són socis i, en concret, assenyala uns “camps de golf a Girona”. A partir d’aquesta estreta relació, arriba a la conclusió que “el Govern d’Andorra és enemic” dels interessos espanyols.

EL ”XIVATASSO” VA VENIR DE L’ANDBANK

En relació amb l’operació contra la BPA, el comissari José Manuel Villarejo fa dues aportacions cabdals:

*“Tony Marit, actual presidente, sabía todo antes”. Òbviament, fa referència a l’excap de Govern, Toni Martí, i a la decisió del FinCEN d’emetre la “notice” del 10 de març del 2015, que va suposar l’anihilació de la BPA. Toni Martí, ja traspassat, sempre va assegurar que ell mai no va tenir coneixement previ de tot el que s’estava cuinant entre el ministeri espanyol d’Interior, la Fiscalia Anticorrupció i els nord-americans FinCEN per carregar-se el banc andorrà i poder accedir, així, als comptes dels seus clients, entre els quals hi havia la família Pujol. Però José Manuel Villarejo afirma el contrari: “Sabía todo antes” i, en conseqüència, considera vital aconseguir el “Documento que acredite el aviso previo al G (obierno). Andorra”

*“AND BANC MÁS de 1.000 m e” i “La transfe para distraer la hacen desde AND BANC y estos a B. MADRID”. Els 1.000 milions d’euros fan referència a la fortuna estimada que els Pujol tenien amagada a l’Andbank. “La transfe” són els imports, 3,4 milions d’euros en total, que figuraven a la BPA a nom de cinc membres de la família Pujol i que van ser reproduïts pel diari El Mundo el 7 de juliol del 2014, provocant la confessió posterior de Jordi Pujol. La versió “oficial” que s’ha fet córrer és que aquestes dades les va lliurar Joan Pau Miquel, exconseller delegat de la BPA, al comissari Marcelino Martín-Blas (“Fèlix”) a l’hotel Villa Magna de Madrid. Però en aquestes anotacions de la seva agenda, José Manuel Villarejo apunta que aquesta filtració es va fer “para distraer” i que, en realitat, les dades publicades de la transferència dels diners a la BPA van ser facilitades a la policia espanyola per l’Andbank.

LA IRRITACIÓ DELS ESTATS UNITS

Els apunts del comissari corresponents al 23 de juny del 2016 acaben amb dues aportacions interessants:

*Posa dates a les amenaces dels Estats Units a les autoritats andorranes amb aplicar la contundent secció 311 de la llei Patriot Act, que permet ofegar i liquidar un banc en qualsevol país del món, si no es posava ordre al sistema financer del Principat: el 7 de gener i el mes d’agost del 2014. Fins ara, només es coneixia l’existència de la nota verbal del consolat dels Estats Units a Barcelona del 26 d’agost del 2014, on advertia al Govern de Toni Martí de la seva irritació per un cas de rentat de diners del narcotràfic que afectava Crèdit Andorrà (Operació Cavall de Troia). Aquesta suposada comunicació prèvia dels nord-americans del 7 de gener és, fins ara, inèdita.

*Assegura que Isabel dos Santos, filla de l’expresident d’Angola, José Eduardo dos Santos, té 500 milions d’euros a Andorra. Cal assenyalar que, fins a la seva mort, l’any 2022, José Eduardo dos Santos va viure els últims anys en una gran mansió al carrer Moneders (foto), al barri de Pedralbes de Barcelona, que van fer construir Jordi Pujol Ferrusola i la seva exdona, Mercè Gironès.

El comissari José Manuel Villarejo ha tornat a estar citat a declarar per la comissió d’investigació parlamentària de l’Operació Catalunya. Ben segur, tindrà l’oportunitat d’explicar amb més detall totes aquestes sorprenents anotacions.