Avui es parlarà molt d’Andorra al Congrés dels Diputats espanyol. Aquest matí, la comissió parlamentària d’investigació “sobre la denominada ‘Operació Catalunya i les actuacions del ministeri de l’Interior durant els governs del Partit Popular en relació amb les presumptes irregularitats que vinculen alts càrrecs i comandaments policials amb l’existència d’una trama parapolicial” procedeix a l’interrogatori, a la sala Prim del Congrés dels Diputats, del comissari jubilat Marcelino Martín-Blas.
Aquest comissari, que va ser el cap de la Unitat d’Afers Interns de la policia entre els anys 2012-15, va tenir un paper fonamental en la conspiració que va culminar, el 10 de març del 2015, amb la confiscació de la Banca Privada d’Andorra (BPA). Marcelino Martín-Blas, que utilitzava l’àlies de “Fèlix”, es va reunir en dues ocasions el mes de juny del 2014, a l’hotel Villa Magna de Madrid, amb Joan Pau Miquel, que aleshores era el conseller delegat de la BPA.
AMENAÇA CONTRA BANCO MADRID
En aquestes dues trobades, mantingudes els dies 6 i 18 de juny, Marcelino Martín-Blas, home de la màxima confiança del ministre Jorge Fernández Díaz, va exigir a Joan Pau Miquel que li facilités informació sobre els comptes bancaris que poguessin tenir a la BPA els membres de la família Pujol i altres líders independentistes, com Artur Mas i Oriol Junqueras. L’argument per exigir aquestes dades és que “Espanya està en guerra contra l’independentisme català”.
Per forçar-lo a trencar l’obligat secret bancari, “Fèlix” va amenaçar Joan Pau Miquel amb que el Banc d’Espanya podia retirar el permís per operar al Banco Madrid, filial espanyola de la BPA. En aquella època, Banco Madrid passava un control rutinari del Sepblac, la unitat d’intel·ligència financera que lluita contra el blanqueig de diners i la delinqüència de coll blanc, i el comissari de policia li va deixar caure que podien sorgir “complicacions” que posessin en perill la continuïtat del banc.
Anys després, el mateix Sepblac va reconèixer que l’operativa del Banco Madrid era transparent i impoluta. Però, en aquell moment, l’amenaça va impactar Joan Pau Miquel. D’aquestes dues reunions a l’hotel Villa Magna hi ha dues versions diferents. Joan Pau Miquel assegura que no va cedir al xantatge i que no va donar la informació que li va reclamar “Fèlix”. El policia, en canvi, assegura que el conseller delegat de la BPA li va donar dades bancàries de la família Pujol que, d’altra banda, ja tenien per un altre confident.
LA CONFESSIÓ DE JORDI PUJOL
Sigui com vulgui, poc després d’aquestes trobades, el 7 de juliol del 2014, el diari El Mundo va publicar els extractes bancaris de Marta Ferrusola i quatre dels seus fills (Marta, Pere, Mireia i Oleguer) a la BPA, per un import de 3,4 milions d’euros. En realitat, aquestes dades feien referència a traspassos fets des de l’entitat Andbank a la BPA.
La publicació d’aquests extractes bancaris van provocar que, dies després, el 25 de juliol, l’expresident Jordi Pujol fes pública una carta on confessava que, durant dècades, havia amagat a l’estranger una fortuna (la “deixa”), que li havia llegat el seu pare Florenci. Aquesta carta va desfermar un enorme escàndol a Catalunya i, a més, va provocar que l’Audiència Nacional imputés Jordi Pujol i tota la seva família.
FRACÀS ESTREPITÓS
Però el cert és que Marcelino Martín-Blas i els seus superiors no van quedar satisfets amb la suposada informació que hauria lliurat Joan Pau Miquel. Sospitaven que els Pujol amagaven moltíssims més diners que els 3,4 milions que sortien reflectits en els extractes de transferències de l’Andbank a la BPA.
Això explica que, al cap de pocs mesos, el 10 de març del 2015, es produís la publicació de la demolidora “notice” del FinCEN dels Estats Units, que va desencadenar la intervenció i posterior liquidació de la BPA i Banco Madrid. D’aquesta manera, es va poder accedir a tots els comptes dels clients i així es va constatar que els Pujol no hi tenien més diners ocults. Tampoc n’hi tenien Artur Mas ni Oriol Junqueras. L’operació ordida per Jorge Fernández Díaz i executada per les “clavegueres policials”, amb Marcelino Martín-Blas al capdavant, havia fracassat estrepitosament.
LA QUERELLA ANDORRANA
De tota manera, la seqüència dels fets demostra que l’amenaça que va transmetre l’inspector Celestino Barroso, agregat d’Interior de l’ambaixada d’Espanya a Andorra, a Joan Pau Miquel, el mes de maig del 2014, per comminar-lo a mantenir una reunió amb “Fèlix” a Madrid, era certa. Li va dir que si el conseller delegat de la BPA no accedia a les seves pretensions, el Banc d’Espanya es “carregaria” Banco Madrid i acabaria en mans d’una entitat nord-americana, que “ja estava preparada”.
Tant Marcelino Martín-Blas com Celestino Barroso estan denunciats per xantatge i coaccions en el cas BPA en la querella presentada a la Batllia d’Andorra per l’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA), amb el suport de l’entitat catalana Drets, i en la qual figuren també alts càrrecs polítics del PP, començant per Mariano Rajoy, i comandaments de les “clavegueres policials”. Precisament, el pròxim compareixent en la comissió parlamentària d’investigació del Congrés dels Diputats serà l’inspector Celestino Barroso.
