Avui es compleixen 42 anys dels aiguats de la conca del Segre que van provocar greus inundacions entre el 7 i 8 de novembre del 1982 arran de la pluja que va caure aquella nit i que va culminar amb el desbordament del riu Segre i el riu Valira.
La gran riuada va deixar divuit víctimes mortals documentades, la majoria a Andorra, on també hi va haver dos desapareguts. A més, una dona va morir d’un infart a Martinet de Cerdanya. És el pitjor desastre natural que es recorda a l’Alt Pirineu.
També hi ha documentació d’altres inundacions com ara les dels anys 1453, 1617 i 1853, que al llarg de la història han patit la Seu d’Urgell i l’Alt Urgell.
La tragèdia de València ha tornat a posar sobre la taula el debat sobre si projectes d’edificacions públiques liderades pels ajuntaments i altres administracions públiques, com ara per exemple els casos del futur hospital de la Seu, al costat del parc de bombers, o l’edifici que hauria d’acollir l’INEFC a l’Horta del Valira ofereixen prou garanties de seguretat per a les persones tenint en compte els dubtes sobre els riscos d’inundabilitat de les zones on es pretenen ubicar.
El mateix govern de la Generalitat ha volgut posar fil a l’agulla i ara ha donat dos anys a les administracions locals i comarcals perquè facin els deures com ara posar al dia els seus plans d’emergència o directament que els elaborin si no estan fets.
En paral·lel l’executiu català demana una revisió exhaustiva d’aquelles futures instal·lacions que s’han de construir i que ofereixen moltes interrogants sobre si els indrets previstos poden representar un perill per a la població.
1 comentari a “42 anys dels aiguats a l’Alt Urgell i Andorra, en ple debat sobre l’edificació en zones amb risc d’inundacions”
Qui ha permès construïr al costat del Parc del Segre, les cases adosades que hi ha sota la baixada de la palanca, recordem que al 82, la palanca va ser molt afectada per la riuada, i ja no parlem dels host vivdenda que hi ha al costat de la carretera del riu Segre.