S’albira tempesta administrativa a municipis de l’Alt Urgell per desviacions indegudes dels fons europeus

El ple del Consell Comarcal de l’Alt Urgell celebrat la setmana passada ha posat en situació d’alerta les finances d’alguns municipis de la comarca després que s’hagi detectat que alguns ajuntaments estarien barrejant despeses corrents on no toca.

En concret, l’ens comarcal va aprovar una addenda, un apèndix que s’afegeix al contracte per tal de modificar, ampliar o especificar els termes de les obligacions contretes on ja s’avisava de possibles discrepàncies amb els fons europeus Next Generation. Això a la pràctica significa l’obligació de retornar els diners destinats a partides econòmiques que no corresponen a l’execució d’obres o serveis que es financen amb aquests fons.

El Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), més conegut com els fons Next Generation és molt clar a l’hora d’obligar a les administracions públiques, a tots els seus ens i empreses vinculades a establir el que s’anomena Pla de Mesures Anti-Frau (PMA) davant qualsevol dubte sobre la destinació dels diners procedents de la Unió Europea (UE).

Els problemes de liquiditat que s’albira a molts ajuntaments per aquest funcionament administratiu ha provocat que algunes corporacions hagin aprovat la concertació d’operacions de tresoreria en la modalitat de préstec a curt termini, com ho ha fet el plenari del de Peramola celebrat el passat dilluns 30 de setembre. Un préstec que servirà per pagar despeses corrents o subvencions per poder mantenir el patrimoni del poble.

Pocs funcionaris i molts interins col·locats ‘a dit’

A totes les tramitacions cal afegir l’autofiscalització contínua de les corporacions locals per omplir fitxes i qüestionaris si es vol optar a tota mena d’ajuts i subvencions per al que calen empleats públics molts d’ells interins. Segons el Tribunal Suprem aquests ‘funcionaris’ no ho són per no complir amb els requisits necessaris que marca la Llei a Espanya.

Davant la conjuntura actual, els consells comarcals, consorcis i ajuntaments s’han vist obligats a consolidar llocs de treball i passar part de la seva càrrega administrativa a les entitats municipalistes com l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) el que suposa també una pèrdua de la seva per si minvada autonomia.

Tota mena d’iniciatives comporten informes tècnics realitzats per les mateixes entitats que les promouen, i sense aquests, no es poden realitzar les autoritzacions administratives pertinents. Qualsevol baixa laboral administrativa, o trasllat, en els estaments que precedeixen acaben deixant uns expedients dels quals ningú vol fer-se càrrec.

A més, no cal dir que la política de “col·locació” dels darrers anys, a ajuntaments i Consell Comarcal de l’Alt Urgell ha complicat encara més l’eficiència i efectivitat de la gestió pública.