Qui va ser consellera de Banco Madrid, filial de la Banca Privada d’Andorra (BPA), fins a la seva intervenció l’any 2015, l’economista Soledad Núñez (foto), ha estat nomenada sotsgovernadora del Banco de España. Es tracta d’un càrrec d’una enorme responsabilitat que, entre altres requisits, comporta tenir un full de serveis professionals impecable.
Abans d’incorporar-se al consell d’administració de Banco Madrid, Soledad Núñez ja havia exercit diverses funcions al Banco de España -el banc central del país- i, a més, havia estat directora general de política econòmica de l’Oficina Econòmica de la Moncloa, en l’etapa del president José Luis Rodríguez Zapatero, i directora del Tresor. Va ser fitxada l’any 2014 per formar part de la direcció de Banco Madrid pel seu president, José Pérez, que abans havia estat director general d’Inspecció del Banco de España.
QUERELLA ARXIVADA
Arran de la intervenció de la BPA per part de les autoritats andorranes, el Banco de España va fer el mateix amb Banco Madrid. Els nous administradors van decidir presentar concurs de creditors i l’Audiència Nacional va admetre a tràmit una querella criminal contra els antics accionistes i directius del banc, entre els quals hi havia Soledad Núñez, pels presumptes delictes de blanqueig de diners i gestió punible.
L’any 2019, aquesta querella, que va acabar instruint el Jutjat n. 38 de Madrid, va ser arxivada i els set imputats van quedar exonerats. Amb posterioritat, l’Audiència de Madrid va confirmar aquesta sentència absolutòria. També el SEPBLAC, l’organisme espanyol que lluita contra el blanqueig de diners, va dictaminar que la gestió de Banco Madrid havia estat correcta i que no hi havia cap indici de delictes.
Gràcies a aquesta absolució, Soledad Núñez va quedar fora del radar judicial i va ser nomenada, l’any 2018, membre del consell d’administració del Banco de España. Ara, la seva brillant trajectòria acadèmica i professional ha estat premiada pel nou governador del Banco de España, José Luis Escrivá, amb el seu nomenament com a sotsgovernadora del banc central. El PP, sempre tan bel·ligerant amb el Govern de Pedro Sánchez, no ha posat cap objecció a la designació de Soledad Núñez.
UN JUDICI SENSE EL PROTAGONISTA PRINCIPAL
Contrasta aquest reconeixement a Espanya d’una exalt càrrec de Banco Madrid amb la persecució implacable i destructora de la reputació professional que, des del 2015, ha endegat la Batllia andorrana contra els antics gestors i empleats de la BPA, la “casa mare” de Banco Madrid. La sentència de la primera peça d’aquest voluminós sumari, el cas Gao Ping, que s’havia de fer pública aquesta tardor, ha estat posposada fins al mes de juliol de l’any vinent.
Segons el president del Tribunal de Corts, Enric Anglada, aquest ajornament estaria justificat per la dificultat de la causa examinada, la gravetat i la complexitat de l’estudi dels delictes imputats i l’ingent volum del sumari. Recordem que el judici pel cas Gao Ping va quedar vist per sentència el 8 de novembre del 2023, sense que el seu principal protagonista, l’empresari espanyol Rafael Pallardó, resultés imputat ni tan sols prestés declaració com a testimoni en el judici oral.
PRESSIONS SOBRE EL TRIBUNAL
Segons ha pogut saber LA VALIRA, en les últimes setmanes s’han incrementat les pressions sobre els membres del tribunal encarregat de dictar la sentència per part de l’exfiscal general, Alfons Alberca, i la magistrada que va instruir el cas Gao Ping, Canòlic Mingorance, per tal que els imputats siguin condemnats. Alfons Alberca va demanar, en les conclusions finals del judici, unes penes que sumen 141 anys de presó i 832 milions d’euros de multes pels 24 exdirectius i exempleats de la BPA encausats. Aquestes pressions han estat molt mal rebudes per part dels tres membres del tribunal i aquest podria ser un dels motius de l’ajornament de la sentència.
L’altre motiu per retardar el veredicte podria ser l’inici dels treballs de la comissió d’investigació al Congrés dels Diputats espanyol sobre l’Operació Catalunya i la seva derivada andorrana. Si els testimonis citats a declarar confirmen que la intervenció de la BPA va ser provocada expressament per les “clavegueres policials” per poder accedir als comptes de la família Pujol i d’altres líders independentistes, per rebentar el procés secessionista de Catalunya, aleshores el cas faria un gir copernicà i deixaria en paper mullat la causa jutjada pel Tribunal de Corts i pendent de sentència.
