Un cop passat el parèntesi judicial del mes d’agost, el magistrat Luis Francisco de Jorge Mesas, titular del jutjat n. 1 de l’Audiència Nacional espanyola, té previst accelerar les diligències sobre la querella pel genocidi dels “diamants de sang”, que té el seu epicentre en l’empresa andorrana Orfund. Luis Francisco de Jorge Mesas és un expert en casos de delinqüència internacional i, amb anterioritat, havia treballat a l’Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte, amb seu a Viena.
En el sumari que instrueix hi ha, de moment, un únic imputat, l’empresari Manuel Terrén i en la querella, a més, hi consten com a requerits 18 testimonis, deu dels quals són de nacionalitat andorrana, a més de l’advocat Jean Pujol, que és francès, però resident al Principat des de fa molts anys. La detenció, el 4 de juliol passat, de Manuel Terrén a l’aeroport de Màlaga ha donat una embranzida a les diligències, ja que és el principal acusat i el seu testimoni és d’importància cabdal per fer avançar el cas.
SEGRESTAT DURANT TRES ANYS
La querella pels “diamants de sang” la va presentar, l’any 2021, el ciutadà Ahia Ngekia, de Sierra Leone, que va ser víctima de segrest i esclavatge durant tres anys en una mina d’aquest país africà per part de la guerrilla del Front Revolucionari Unit (FRU). A Sierra Leone hi ha importants jaciments de diamants molt preuats per la joieria.
Aquest país va ser víctima, entre els anys 1991 i 2002, d’una sanguinària guerra civil, fomentada i impulsada pel president del país veí Libèria, Charles Taylor, amb l’objectiu d’apoderar-se i de controlar aquest lucratiu negoci. D’aquesta manera, els diamants “robats” a Sierra Leone passaven de contraban a Libèria i acabaven en mans d’Orfund.
Aquesta guerra civil va provocar més de 70.000 víctimes mortals i gravíssimes violacions dels drets humans (esclavatge, tortures, agressions sexuals…). Per aquests fets execrables, denunciats per les Nacions Unides, el president de Libèria, Charles Taylor, va ser condemnat l’any 2012 a 50 anys de presó pel Tribunal Penal Internacional.
ORFUND GAUDIA DE PRIVILEGIS ESPECIALS
Manuel Terrén, de nacionalitat espanyola, era l’home de màxima confiança d’Orfund a l’Àfrica, en la dècada dels 90 del segle passat. A Libèria, Manuel Terrén va entrar en contacte amb l’intermediari Alhaji Sekou Fofana, a través del qual l’empresa andorrana va entrar a participar en el criminal negoci dels “diamants de sang”.
Alhaji Sekou Fofana era un home de negocis del cercle íntim del dictador Charles Taylor. Gràcies a això, Orfund es va beneficiar de la protecció de les seves activitats i, per exemple, va gaudir d’exempcions fiscals atorgades directament pel president de Libèria i d’escorta militar per poder moure’s amb seguretat per aquesta perillosa zona.
Els “diamants de sang” que aconseguia Orfund els venia a l’empresa belga Cindam, que li pagava el 80% del preu de taxació, amb transferències fetes a través de Crèdit Andorrà i del banc holandès Artesia Bank. Al seu torn, des d’Orfund es pagaven totes les despeses del seu equip a Libèria (salaris, comissions, automòbils, material, comunicacions…). Gràcies als enormes beneficis que donava aquest negoci, el FRU rebia, a canvi dels “diamants de sang”, armament -fins i tot míssils- per poder continuar aquesta sanguinària guerra.
ELS DEU ANDORRANS IMPLICATS
En el text de la querella, a la qual ha tingut accés LA VALIRA, es focalitza la denúncia en Manuel Terrén. Però també s’hi esmenten -de moment, en qualitat de testimonis-, un total de 18 persones més, deu de les quals són de nacionalitat andorrana. Fins ara n’han declarat quatre davant el jutjat n. 1 de l’Audiència Nacional: els andorrans Joan Samarra, expresident d’Orfund, i Josep Lluís Buch, accionista de l’empresa; i els espanyols Ramón Terrén, germà del querellat, que figurava com a soci de la filial liberiana Blue Stone, i Luis Bielsa, exempleat que treballava a Libèria.
Els altres andorrans implicats per l’antic esclau de Sierra Leone en el tràfic dels “diamants de sang” són:
- L’exministre Jordi Cinca (foto), actual president del Fons de Reserva de Jubilació i membre del consell d’administració de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS). El seu nom apareix en diverses comunicacions amb l’empresa belga que comprava els diamants que obtenia il·legalment Orfund a Sierra Leone. També figuren al seu nom diverses transferències que va fer des d’Espanya a l’intermediari Alhaji Sekou Fofana. Segons els testimonis que han declarat fins ara, Jordi Cinca era, en realitat, el “cervell” i el màxim executiu de les operacions d’Orfund, empresa de la qual tenia el 10% de les accions. Se sap que serà citat a declarar a Madrid durant aquest mes de setembre.
- Ricard Reguant, que actuava com a secretari de Jordi Cinca. Se l’assenyala per haver fet múltiples transferències de diners des d’Espanya a Libèria.
- L’empresari i exministre Càndid Naudi. Se’l requereix a declarar en la seva qualitat de soci fundador d’Orfund SA i accionista de les empreses filials World International Management (WIM), Societat de Serveis Orfund SL i Transafricana de Comerç SA. WIM era la capçalera de les tres societats controlades per Orfund que operaven a l’Àfrica: Négoce Afrique Côte d’Ivoire (NACI), Blue Stone i DiAndorra.
- Olga Baró, empleada d’Orfund destacada a l’Àfrica, on intervenia en el funcionament i la comptabilitat de les activitats de les filials Blue Stone i DiAndorra
- Miquel Canturri, actual conseller del comú d’Andorra la Vella i excònsol menor de la capital en la passada legislatura. A aquest polític de DA se’l requereix com a testimoni, ja que consta que va enviar transferències des d’Espanya a l’intermediari en el negoci dels “diamants de sang”, Alhaji Sekou Fofana. També s’afirma que va rebre diners estant a Libèria.
- Joaquim Tomàs Cica, a nom del qual es van fer transferències des d’Espanya a la trama dels “diamants de sang” a Libèria
- Amor Fuentes, que consta com a autor de diverses transferències fetes des d’Espanya a Jacques Levy, advocat i “aconseguidor” d’Orfund a Libèria
- Mònica González, que figura com a remitent de transferències de diners des d’Espanya a Alhaji Sekou Fofana
L’ADVOCAT JEAN PUJOL
Encara que en la querella se l’identifica com a ciutadà francès, també es requereix el testimoni del conegut advocat -ara ja jubilat- Jean Pujol, que durant molts anys ha dirigit un conegut bufet al carrer Bonaventura Armengol d’Andorra la Vella. Jean Pujol va actuar com a assessor jurídic del grup Orfund, a més de figurar com a accionista de les filials Orfund Industrial SA i Orfund Patrimonial SA. També va participar en la creació de la societat panamenya Marietta Holdings Inc., de la qual tenien poders Jordi Cinca i Manuel Terrén, segons es va descobrir en esclatar l’escàndol dels Panama Papers.
Les altres cinc persones que figuren en la querella criminal en qualitat de testimonis són: Kathrin Bailo, ciutadana alemanya resident a Mallorca; l’empresari català Salvador Tarruella; el belga Frank Dieter Schinnerer; la nord-americana Elsie Nartoh i el ciutadà canadenc Ian Smillie.
No es descarta que, en el transcurs de les investigacions i en funció de les declaracions que vagi escoltant el magistrat Luis Francisco de Jorge Mesas, alguns dels que han estat requerits com a testimonis passin a la condició d’imputats. La querella presentada per Ahia Ngekia és pels delictes de crims contra la humanitat, esclavitud i organització criminal, que comporten fortes penes de presó.
