La persecució contra els antics clients particulars de la Banca Privada d’Andorra (BPA), intervinguda el 2015, ha esdevingut implacable i, a vegades, grotesca i surrealista. És el cas dels empresaris espanyols José Ramón Fernández i Laudelino Alperi, president i conseller delegat, respectivament, d’Astilleros Armón, un important grup de construcció naval, amb drassanes a Astúries i Galícia i una facturació anual d’uns 200 milions d’euros.
Segons ha publicat el diari El País, citant fonts i documentació de la Batllia, a partir dels informes fets per la policia andorrana, aquests dos empresaris són sospitosos d’un delicte de blanqueig de capitals, ja que van dipositar 85,5 milions d’euros, suposadament d’origen il·lícit, a la BPA. En canvi, els dos acusats han presentat, en el seu descàrrec, nombroses pericials que demostren el contrari.
En concret, acrediten que aquests diners estaven prèviament dipositats a Suïssa i Luxemburg, procedents de les vendes internacionals de vaixells construïts a les seves drassanes. Bona prova que aquests diners eren nets és que van superar, abans d’arribar a Andorra, els estrictes controls KYC dels bancs Crédit Suisse, Mirabaud, Barclays i Société Générale.
COMPRA AMB LLOGUER GARANTIT
Però el més gruixut del cas és que l’any 2015, poc abans de la intervenció de la BPA, aquests empresaris espanyols van decidir invertir una part del seu capital a Andorra i ho van fer amb la compra de la seu principal, a l’avinguda Meritxell 80, i de dos immobles més propietat de Crèdit Andorrà! Gràcies a aquesta operació de sale & leaseback (compra amb lloguer garantit), Crèdit Andorrà es va embutxacar 85,8 milions d’euros dels dos empresaris que ara, segons el diari El País, estan acusats de blanqueig de diners.
N’hi ha per llogar-hi cadires. Segons ha pogut saber LA VALIRA, el contracte signat amb Crèdit Andorrà tenia una vigència de 20 anys, ampliables en deu més, de manera que aquests naviliers espanyols continuen sent, actualment, els propietaris de l’edifici corporatiu de Crèdit Andorrà, el banc que, precisament, va resultar més beneficiat per la confiscació i liquidació de la BPA. És a dir, d’un cantó, la Batllia i la policia acusen aquests dos empresaris de blanqueig de capitals i, per l’altre, Crèdit Andorrà, que consta que també els va sotmetre al control KYC, no va tenir cap inconvenient, al contrari, per fer-hi negocis.
En tot cas, i per evitar més embolics com els que es van trobar a Andorra, José Ramón Fernández i Laudelino Alperi van regularitzar l’any 2016 davant la Hisenda espanyola els diners que tenien a l’exterior. Des de fa nou anys, i a conseqüència de les sospites de blanqueig de capitals, encara tenen retinguts a Andorra 13,3 milions d’euros que tenien a la BPA.
LA POLICIA NO FA LA FEINA
Contrasta la diligència de la policia andorrana a l’hora d’investigar amb lupa els clients presumptament sospitosos que tenia la BPA i la insòlita rapidesa amb la qual els seus informes acaben en mans de la redacció del diari madrileny El País, amb la mandra que demostra el cos que dirigeix Bruno Lasne (foto) quan es tracta d’aprofundir en altres temes políticament més espinosos. Per exemple, la intromissió il·legítima del Govern espanyol i de la “policia patriòtica” del PP en la sobirania andorrana per tal de provocar la intervenció de la BPA i obtenir, així, les dades bancàries de la família Pujol i d’altres líders del procés independentista català.
Fa dos anys, la batlle Stéphanie Garcia va lliurar un escrit al Servei de Policia per tal que activés “les investigacions oportunes per l’esclariment de la veritat”, després d’admetre a tràmit la querella presentada per aquests gravíssims fets per l’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA) contra l’expresident espanyol Mariano Rajoy, els exministres Jorge Fernández Díaz i Cristóbal Montoro i l’antiga plana major del ministeri de l’Interior. En aquest escrit, la batlle també autoritzava la policia a cercar i a intercanviar informació amb altres cossos policials estrangers.
Han passat dos anys i no consta que la policia andorrana hagi fet la feina que li va encomanar la batlle Stéphanie Garcia. Així ho assenyala l’escrit que ha presentat l’advocat de l’IDHA, Alfons Clavera, després de fer-se públic que l’Audiència de Madrid ha rebutjat les comissions rogatòries internacionals que la batlle andorrana va enviar a Espanya, en les quals es comunicava a Mariano Rajoy i a la resta d’implicats que figuraven com a querellats i que calia que designessin un advocat defensor.
PRESUMPTE DELICTE D’ENCOBRIMENT
L’aparent passivitat de la policia andorrana amb relació a l’anomenada Operació Catalunya, si s’acaba perllongant en el temps, podria considerar-se un presumpte delicte d’encobriment i un altre d’alta traïció. La contrastada intervenció en territori andorrà de membres de la “policia patriòtica” és un atemptat flagrant a la sobirania nacional que no pot ser passat per alt, així com la intervenció directa del fiscal José Grinda en les decisions que prenia l’exfiscal general, Alfons Alberca, en l’estratègia per desmantellar la BPA.
Les proves documentals aportades per l’IDHA en el procediment sumarial en marxa són nombroses i de gran transcendència jurídica. Si en tingués ganes, la policia andorrana podria aprofundir fàcilment en la investigació i sucar-hi pa. Però, pel que es veu, hi ha instruccions superiors de posar el fre de mà a les diligències sobre l’Operació Catalunya.
