Empleats argentins a Andorra amb condicions laborals precàries viuen amuntegats en pisos a la Seu

Els abusos laborals se succeeixen a Andorra i ara és el torn per als empleats arribats d’Argentina per treballar en el sector de la construcció, principalment electricistes, planxistes, soldadors o paletes. En total al voltant de la cinquantena.

Des de fa setmanes una companyia de treball temporal contracta en origen treballadors argentins per a empreses de la construcció que estan fent obres públiques i privades al Principat, prometent pagar-los el viatge, allotjament, roba, salaris en euros i seguretat social, però els fan signar un model de contracte allà que no existeix ni a Andorra ni a Espanya.

Quan arriben a Andorra han de signar un altre per començar a tramitar l’autorització d’immigració temporal per a persones que disposin d’un contracte de treball determinat per a desplaçats amb una empresa legalment constituïda al país dels Pirineus.

Ara bé, el viatge se l’han acabat pagant els mateixos treballadors i quan aterren al Principat no tenen allotjament, amb tot el que això suposa. A més, comencen a treballar abans de tenir el permís temporal, o sigui en negre, i sense disposar de les eines i la roba de treball adequades ni de seguretat social i assegurança d’accident de treball.

L’allotjament proporcionat per l’empresa acostuma a ser de dilluns a divendres i els caps de setmana han de buscar-se la vida i pagar de la seva butxaca l’estada, per la qual cosa “molts d’ells pernocten dissabtes i diumenges en un càmping proper a la Seu”, segons explica el president d’Argentinos en Andorra, Marcelo Ponce.

En altres casos, l’empresa proporciona habitatge durant tota la setmana als treballadors a la mateixa Seu d’Urgell, on els lloguers són més baixos que a Andorra, sense disposar del corresponent permís fronterer, tenint en compte que el contracte determina que el lloc de residència és Andorra.

Ponce ha explicat a LA VALIRA, que la situació és dramàtica i la imatge tercermundista amb habitatges de tres habitacions compartits per 14 persones o de dues habitacions amb 8.Aquests empleats acostumen a cobrar, a partir del 15 de cada mes, molt per sota dels salaris que els pertocaria. Cobren en efectiu, en xecs i, a vegades, han hagut de recollir la nòmina desplaçant-se fins als punts de recollida de comandes de companyies de comerç electrònic ubicades a la Seu.

Per altra banda, l’empresa de treball temporal presenta a les constructores que subcontracten aquestes persones “suposadament documents assegurant que els treballadors han cobrat, i no ha cobrat ningú”.

En algunes ocasions, s’ha d’afegir a més que un cop obtenen l’autorització temporal de treball, l’empresa no declara exactament quants mesos estaran treballant. A vegades demana el permís per un, dos o tres mesos. I els empleats no poden canviar d’empresa dintre del mateix sector de la construcció encara que vulguin pel tipus d’autorització de treball que tenen.

Tot i que des del govern andorrà es demana que els fets siguin denunciats a través de la Inspecció de Treball, Ponce assegura que és el mateix organisme governamental és que rebutja aquestes denúncies, per la qual cosa, es fa difícil surti d’aquest cercle que, segons el portaveu dels residents argentins només té un nom: Tracta d’éssers humans.