El Diari d’Andorra és, per antonomàsia, el diari oficial del Govern de Xavier Espot i de DA. Des de les seves tribunes i editorials imparteix, de manera quotidiana, la doctrina que cal aplicar al país, lloant o censurant l’actualitat, en funció dels interessos del “clan” polític i econòmic que representa l’empresa editora, Premsa Andorrana SA.
Per això, sobta que el Diari d’Andorra, quintaessencia de l’andorranitat i defensor gelós de la sobirania del Principat, s’avingui a demanar i a cobrar subvencions del Govern de la Generalitat de Catalunya, una administració estrangera que no té cap dret a immiscir-se en els assumptes del país. I més quan, com passa en l’actualitat, el Govern de la Generalitat està en mans del partit independentista Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), d’Oriol Junqueras i Pere Aragonès.
MÉS DINERS QUE L’ANY PASSAT
El Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya acaba de fer públiques les subvencions atorgades aquest any 2023 als mitjans impresos en llengua catalana i aranesa. En la relació de beneficiaris per aquestes ajudes hi figuren dos diaris del Principat. El mitjà de comunicació andorrà més “regat” per les subvencions del Govern de Pere Aragonès és el Diari d’Andorra, amb un total de 88.013 euros, una quantitat que supera la que, pel mateix concepte, també va rebre l’any passat de la Generalitat (79.875 euros).
L’empresa editora del Diari d’Andorra, Premsa Andorrana SA, compta entre els seus principals accionistes amb la família Ribas Reig (Andbank), Marc Vila (actual Raonador del Ciutadà) i el lleidatà Robert Serentill (editor del diari Segre). També hi tenen participacions Maria Reig (Reig Capital Group/CrèditAndorrà), Francesc Pallàs (grup Viladomat) i Pere Roquet (exconseller delegat de Crèdit Andorrà, vinculat a l’Opus Dei).
MÉS SUBVENCIONS
L’altre diari andorrà beneficiat per les ajudes de la Generalitat és El Periòdic d’Andorra, propietat de l’empresari i candidat a cònsol major del comú d’Ordino en les pròximes eleccions, Enric Dolsa. En concret, el departament de Presidència li ha atorgat 75.146 euros per la seva edició impresa, que superen els 66.604 euros que va rebre l’any passat.Aquestes subvencions no són les úniques que la Generalitat regala als mitjans de comunicació andorrans.
En els pròxims dies es faran públiques les que el departament de Presidència del Govern català concedeix als diaris digitals. En anys anteriors, n’han rebut, per aquest concepte, Diari d’Andorra, El Periòdic d’Andorra, L’Altaveu, l’agència ANA i el diari Ara.ad.
“FALTA DE PLURALITAT I INGERÈNCIES CONSTANTS”
La insòlita ingerència de la Generalitat de Catalunya, via subvencions, en el finançament dels mitjans de comunicació d’Andorra no és l’únic problema que passa aquest sector al Principat. L’últim informe de la prestigiosa ONG Reporters sense Fronteres (RSF) retrata amb precisió les febleses i mancances de la llibertat d’informació al Principat.“Andorra pateix els obstacles que els països petits imposen al lliure exercici del periodisme: falta de pluralitat i ingerències constants del poder polític i econòmic -especialment entrellaçats al país- en uns mitjans majoritàriament en mans d’empresaris amb interessos“, afirma l’informe d’RSF.
I afegeix: “Els petits límits d’Andorra i la concentració d’importants interessos econòmics, redueixen a la mínima expressió no només el nombre de mitjans, sinó la seva fortalesa i independència. Al costat de l’ens públic RTVA (Ràdio i Televisió d’Andorra), sota influència del Govern de torn, subsisteix un petit ecosistema de diaris, liderat per Diari d’Andorra i algunes altres publicacions en mans de banquers i empresaris amb fortíssims interessos al Principat. L’única agència de notícies funciona més com una agència de comunicació“.
UN MODEL OPAC I AUTOCENSURA
Continua l’informe de l’ONG periodística: “La relativament recent tradició democràtica del Principat (la Constitució d’Andorra no ha complert encara 30 anys) i la influència de les elits econòmiques en totes les institucions del país configuren un model opac, en el qual els poders de l’Estat estan mal diferenciats i en el qual els pocs periodistes independents no poden exercir adequadament com a contrapoder“.
“La censura oficial no existeix, però amb uns mitjans públics proclius al Govern i uns mitjans privats controlats per empresaris o banquers, no es necessita silenciar un paisatge mediàtic dòcil en el relat de la quotidianitat del Principat, poc donat a la investigació dels escàndols financers del país i procliu a l’autocensura“, rebla RSF.
EL PODER DE LA BANCA
“La influència de la banca és omnipresent al país i condiciona dràsticament les inversions en publicitat i, en conseqüència, la línia editorial de les publicacions, mancant mecanismes de protecció de la independència dels mitjans“, continua assenyalant l’informe.I conclou: “La tradició conservadora d’un país marcat per l’Església catòlica, poc inclinat a debats socials plurals, pot condicionar la independència dels mitjans. A Andorra, per exemple, els periodistes no tenen accés -per a entrevistes o com a fonts d’informació- a jutges, magistrats o altres membres d’un sistema judicial arcaic“.
EL CAS VANESSA MENDOZA
La precària situació que viu la llibertat d’expressió a Andorra ha quedat de nou retratada amb el judici celebrat dilluns passat al Tribunal de Corts contra la líder de Stop Violències i del moviment proavortista, Vanessa Mendoza (foto). L’aplicació de l’article 325 del Codi Penal, que castiga el delicte “contra el prestigi de les institucions” ha estat emprat per la Fiscalia en la seva acusació contra aquesta activista.
Les observadores internacionals que han assistit a aquest judici han denunciat que l’existència d’aquest article del Codi Penal andorrà és absolutament anacrònica i atempta contra la llibertat d’expressió, en especial pel que fa a la legítima crítica de la ciutadania als poders públics, que és un dels fonaments de la democràcia. Mònica Costa, directora de campanyes d’Amnistia Internacional a Europa ho ha dit ben clar: “El cas de Vanessa Mendoza evidencia que Andorra té un problema amb la llibertat d’expressió“.
A banda, és clar, de ser l’únic país d’Europa, juntament amb el Vaticà, on la interrupció voluntària de l’embaràs está prohibida i castigada penalment en tots els supòsits, inclosa la violació d’una menor. Per explicar això amb veu forta i clara a la Cedaw, organisme de les Nacions Unides, Vanessa Mendoza ha estat denunciada pel Govern de Xavier Espot a la Fiscalia i jutjada, a més de ser víctima d’una intensa campanya de descrèdit personal per part de la majoria de mitjans de comunicació andorrans.
