L’increment de la freqüència, cada mitja hora, de la línia de bus entre Andorra i la Seu d’Urgell, posat en marxa a principis d’octubre, ha anat acompanyada d’una pujada del nombre de nous permisos per a fronterers.
L’arribada dels temporers i treballadors residents a la recerca de pisos de lloguer a preus més assequibles fora del Principat ha fet augmentar el moviment de persones que decideixen traslladar-se fins a la capital alturgellenca i municipis de la mateixa comarca.
Així i tot, fonts consultades per LA VALIRA, han explicat que també es comença a constatar un augment de persones que treballen a Andorra interessades a viure també al territori veí de la Cerdanya, on també han crescut les freqüències de pas del bus entre la Seu i Puigcerdà.
La posada en marxa d’una manera relativament ràpida del servei d’autobús cada mitja hora entre Andorra i la Seu va coincidir amb les controvertides declaracions del cap de Govern, Xavier Espot, i de la ministra d’Habitatge, Conxita Marsol, que es van mostrar partidaris que la massa de treballadors menys qualificats visquin en zones properes a la frontera andorrana per aconseguir un creixement urbanístic sostenible del país dels Pirineus.
Fins i tot, el mateix raonador ciutadà, Marc Vila, explica en una entrevista aquest dilluns al Bon Dia, que l’increment del nombre d’autobusos, cada trenta minuts, no deixa de ser “un acte preparatori per enviar-hi gent” del Principat fins a l’Alt Urgell.
Amb tot qüestiona la mesura que dona per impossible, ja que “per molts pisos que hi hagués, en tres, quatre o deu anys s’esgotarien, com aquí”.
A l’alça el nombre de nous permisos de fronterer
La manca d’habitatge a un preu assequible tant de lloguer com de compra està empenyent moltes persones a haver de viure lluny d’Andorra.
A les estadístiques tot just ara es comença a notar un lleuger augment dels permisos de treball fronterer acostant-se ja als 1.800.
Tot plegat fa que la situació també s’hagi agreujat a la Seu d’Urgell on gairebé és impossible trobar un habitatge de lloguer i els disponibles, en molts casos, es poden adquirir a preus pels núvols.
A més, en paral·lel, ha començat a aflorar un mercat immobiliari on l’accés es restringeix a persones o famílies vinculades a determinades elits polítiques, econòmiques i socials.
