La “prejudicialitat” és el concepte clau que gravita, des del primer moment, sobre l’immens i embolicat procediment judicial endegat per la Batllia després de la confiscació, l’any 2015, de la Banca Privada d’Andorra (BPA). La qüestió cabdal a escatir és: pot jutjar un tribunal andorrà uns suposats delictes que tenen el seu origen en altres països i sobre els quals, o bé encara no hi ha sentència o aquesta ha estat absolutòria en altres jurisdiccions?
Aquesta pregunta ha estat formulada en dues ocasions, en forma de recurs, pels advocats dels 24 exdirectius i exempleats de la BPA que estan encausats en la peça separada Gao Ping, que està jutjant el Tribunal de Corts des de l’any 2018. El cas Gao Ping –una trama d’evasió fiscal i de blanqueig de diners que va ser desmantellada l’any 2012 a Espanya- encara està pendent de judici a l’Audiència Nacional i, per tant, no hi ha jurisprudència ferma que pugui ser d’aplicació a Andorra.
ELS ÀUDIOS DE VILLAREJO
Després de la difusió, les últimes setmanes, de nous àudios de la fonoteca de l’excomissari José Manuel Villarejo -on es demostra que la confiscació de la BPA va ser ordida pel ministeri de l’Interior espanyol, amb l’objectiu final d’accedir als suposats comptes que hi tenien alguns líders del procés independentista català-, els advocats defensors han presentat un nou recurs al Tribunal de Corts on reclamen que s’aturi el judici tot seguit. Al·leguen que la intromissió il·legal de la “policia patriòtica” espanyola a Andorra és un fet gravíssim que contamina i adultera tota la instrucció judicial feta sobre el cas BPA.
Però és que, a més, el mateix Tribunal de Corts que ara jutja el cas BPA va aplicar el principi de “prejudicialitat” l’any 2019, en la instrucció del sumari contra el ciutadà argentí Diego di Sipio i el seu soci andorrà, Carles Gastó, en un affaire de presumpte blanqueig de diners procedents del narcotràfic. El procediment va ser aturat a Andorra, en espera que l’Audiència de Barcelona dictés la seva sentència sobre el mateix cas, que finalment va resultar absolutòria. Un cop la sentència va ser ferma a Espanya, el Tribunal de Corts va adoptar la mateixa decisió a Andorra, amb el vistiplau de la Fiscalia.
L’EXPEDIENT SANCIONADOR DE L’INAF
La novetat és que ara, la mateixa Batllia ha tornat a aplicar el principi de “prejudicialitat” i, allò que és més transcendent, en una demanda relacionada, precisament, amb el cas BPA. En un aute emès recentment, el batlle Xavier Colom ha donat la raó a un exmembre del consell d’administració de la BPA en la seva reclamació interposada contra l’Autoritat Financera Andorrana (AFA).
L’AFA (abans INAF), sota la direcció de Maria Cosan (foto), va obrir l’any 2015 un expedient sancionador contra els sis membres del consell d’administració del banc, poc després de la seva confiscació i de procedir a la seva destitució. Aquest expedient sancionador, que es va concretar l’any 2020, va ser objecte d’un recurs contenciós-administratiu per part dels afectats, ja que consideraven totalment desproporcionades i injustificades les multes multimilionàries i la inhabilitació de per vida que se’ls demanen.
EL BATLLE XAVIER COLOM APLICA LA “PREJUDICIALITAT”
En primera instància, el batlle Xavier Colom, titular de la Batllia del contenciós-administratiu n. 2, va rebutjar aquesta demanda. Però, després del recurs presentat per l’advocat Antoni Riestra, el batlle ha esmenat la seva anterior decisió i ha acceptat els arguments d’un dels demandants, que es de suposar que també farà extensible a la resta d’afectats.
En la seva resolució, el batlle Xavier Colom constata que el contingut de l’expedient sancionador que ha instruït l’AFA està directament relacionat amb el macrosumari sobre el cas BPA que va investigar la seva col·lega Canòlic Mingorance, quan estava al front de la secció especialitzada penal. Ja que encara no hi ha cap sentència ferma relacionada amb aquest macrosumari, el batlle ha decidit aplicar el principi de “prejudicialitat” i ha aturat la tramitació d’aquest procediment contenciós-administratiu i, per tant, ha bloquejat, de facto, l’expedient sancionador incoat per l’AFA contra els exmembres del consell d’administració de la BPA.
COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ
És de gran rellevància que, en el si mateix de la Batllia, es vagi obrint pas el principi de “prejudicalitat” a l’hora d’encarar la tramitació de l’enverinat procediment sumarial sobre la BPA, com ha fet ara el batlle Xavier Colom. La seva resolució es basa en la prevalença de les causes penals sobre les d’índole contenciós-administratiu i complementa la jurisprudència pel Tribunal de Corts creada amb el cas Diego di Sipio-Carles Gastó.
Aquesta victòria judicial dels exmembres del consell d’administració de la BPA s’emmarca en les creixents ombres de dubte que està generant l’actuació del Govern de Toni Martí, l’INAF, la Batllia i la Fiscalia en relació amb la confiscació del banc i la posterior judicialització del cas. La decisió del Congrés dels Diputats espanyol de crear una comissió d’investigació per esbrinar la intervenció de la “policia patriòtica” del PP, a les ordres del ministre Jorge Fernández Díaz, en l’operació de destrucció d’aquest banc andorrà ben segur que aportarà noves llums i ajudarà a conèixer la veritat.
JUDICI FARSA
Decisions valentes i assenyades com la del batlle Xavier Colom contribueixen a aclarir l’enorme caos creat per la instrucció menada per la batlle Canòlic Mingorance i el fiscal general, Alfons Alberca, que estan quedant ben retratats en el judici que se celebra al Tribunal de Corts.
Ara només falta que els magistrats Enric Anglada, Concepció Barón i Jacques Richiardi també obrin els ulls i admetin que no és possible continuar amb la farsa d’aquest judici fins que no hi hagi sentència definitiva a Espanya sobre el cas Gao Ping i no es depurin les responsabilitats judicials per les actuacions il·legals de la “policia patriòtica” i alts càrrecs del Govern de Mariano Rajoy contra la sobirania d’Andorra.
