El destí d’Andorra està en mans de Jordi Cinca. O, com a mínim, això és el que pensa Jordi Cinca d’ell mateix, ja que s’autoconsidera, des de fa anys, com el “Deus ex machina” del Principat.
De ben jovenet, va participar, entre els anys 1990-93, com a secretari i portaveu del Govern d’Òscar Ribas, en primera línia del procés de redacció i aprovació de la Constitució democràtica del Principat. Després de la seva catastròfica i polèmica aventura africana en el món del tràfic criminal d’or i de diamants, va entrar a l’entitat Crèdit Andorrà, on va arribar a ser director de l’àrea de negoci bancari i membre del comitè executiu del “banc verd”.
L’“ASSASSÍ” DE LA BPA
Després d’“apunyalar” el seu valedor polític, Jaume Bartomeu, va ser un dels fundadors de Demòcrates d’Andorra (DA). L’any 2011, en el primer govern de Toni Martí, va ocupar el càrrec de ministre de Finances, responsabilitat que va revalidar en les eleccions anticipades del 2015. Des d’aquí, va tenir un paper decisiu en l’“assassinat” de Banca Privada d’Andorra (BPA), sacrificada com a “boc expiatori” d’un problema sistèmic que afectava tot el sector financer andorrà i, de manera específica, Crèdit Andorrà, el focus de l’escàndol Sunbird, que, per les autoritats nord-americanes, va ser la gota que va fer vessar el got de la seva paciència.
Per salvar Crèdit Andorrà, Jordi Cinca va ser, com a ministre de Finances, l’inductor i l’executor de la confiscació i liquidació de la BPA. Aquesta és la gran veritat que s’ha volgut amagar i, per tapar-la, s’ha obligat la Batllia a fer un paper d’estrassa, amb el fiscal general, Alfons Alberca, fent d’Àtila. És així com s’ha escrit la història d’Andorra dels últims set anys i és imprescindible que, com a mínim, en quedi constància escrita per a les generacions presents i futures.
UN “TRESOR” DE 1.472 MILIONS
Després de carregar-se la BPA i creure que, d’aquesta manera, salvava Crèdit Andorrà i els altres tres bancs del Principat, Súper-Cinca va emprendre, a començaments de l’any 2020, un nou “treball d’Hèrcules”: la salvació del sistema de pensions d’Andorra i, en concret, del fons de reserva de jubilacions (FRJ), el “tresor de la padrina”.
Es tracta de la “guardiola” que es nodreix amb la diferència que queda entre les aportacions i les despeses de la CASS i que gestiona una reduïda comissió de cinc persones, presidida per Jordi Cinca. El “nucli dur” del FRJ s’encarrega d’intentar salvaguardar i optimitzar els 1.472 milions d’euros que hi ha a la “guardiola” de les pensions del sistema andorrà de Seguretat Social. Aquest és el “sancta sanctorum” de la sobirania andorrana, el “tresor de la padrina” que garanteix el pagament de les jubilacions futures a Andorra.
PREMI PER A LA TRAÏDORA MARIA COSAN
A més de Jordi Cinca, que n’és el president, de la comissió gestora del FRJ en formaven part, fins ara:
*Maria Cosan, l’exdirectora de l’INAF, que va ser una peça fonamental en l’operació per carregar-se la BPA, traint vilment la confiança que li havien donat, durant anys, els màxims responsables d’aquesta entitat bancària quan era la directora de KPMG a Andorra. La infame traïció, la hipocresia i les gruixudes mentides de Maria Cosan han estat recompensades amb aquest càrrec al FRJ, del qual cobra una bona picossada com a “experta externa”.
*La històrica Quima Sol, en representació de la CASS
*El francès Francis Weber, de la Compagnie Financière Jacques Coeur i vinculat a la banca CIC (Crédit Mutuel)
*L’espanyol Ricardo Conde Muntadas-Prim, de l’empresa de serveis financers Privary AV, de Barcelona
UN “TAURÓ” DE LONDRES
Però en l’últim BOPA (9-6-21) s’ha anunciat que Ricardo Conde Muntadas-Prim ha estat substituït en les seves funcions d’“expert independent” del FRJ per Pau Morilla-Giner (foto), que treballa, de fa anys, a la City anglesa com a cap d’inversions del grup financer London & Capital Ltd.. Mitjans especialitzats consultats per LA VALIRA mostren la seva estranyesa per aquest canvi.
En primer lloc, perquè London & Capital Ltd., que té la seva seu principal a Londres, és una empresa de serveis financers que, com totes les del seu sector en aquest país, pateix i patirà durament els efectes del Brexit. No s’entén que Andorra, que està negociant un acord d’associació amb la Unió Europea, confiï el futur de les seves pensions de jubilació a un “tauró” de les finances, com Pau Morilla-Giner, que treballa i opera fora del territori i de l’òrbita euro.
EN LA LLISTA NEGRA DE LA UNIÓ EUROPEA
A més, l’empresa London & Capital Ltd. només té una delegació: concretament, a l’illa caribenya de Barbados. I Barbados figura en la “llista negra” dels 12 únics països i territoris d’arreu del món que la Unió Europea considera “paradisos fiscals”. Per això, tampoc s’entén que Jordi Cinca, com a president de la comissió gestora del FRJ hagi comès el gruixut error de fitxar el “chief investment officier” (CIO) d’una empresa vinculada a un “paradís fiscal” maleït per Brussel·les.
(Cal recordar que Jordi Cinca és un expert en paradisos fiscals. El seu nom va sortir en l’escàndol dels “Papers de Panamà”, que va esclatar l’any 2016, com a apoderat de la societat Marietta Holdings Ltd. Per justificar-ho, sent ministre, va dir que, en aquella època, Andorra també era un paradís fiscal… i es va quedar tan ample!).
EL SABADELL, DEL QUAL ÉS ACCIONISTA, BAIXA A SEGONA B
Per acabar d’adobar-ho, Pau Morilla-Giner no demostra tenir massa bona vista a l’hora d’enfocar les seves apostes inversores. L’any 2019, va entrar com a soci capitalista en el consell d’administració del Centre d’Esports Sabadell, l’històric club de futbol de la capital vallesana, amb l’objectiu de convertir-lo en un gran equip de la primera divisió espanyola. Aquesta temporada que ara ha acabat, el conjunt arlequinat ha baixat de Segona A a Segona B. És clar que tota la culpa la té la pilota.
