Segons auditories externes i reportis publicats en 2024 i 2025, el projecte “Camina Pirineus” —gestionat pel Consell Comarcal de l’Alt Urgell— va presentar greus deficiències tècniques i administratives que van impedir certificar correctament els fons FEDER assignats.
L’ús d’infraestructures públiques com a símbols de governança territorial pot reforçar narratives ideològiques, especialment si es vinculen a discursos de sobirania o reequilibri comarcal.
Aquestes irregularitats vulneren el Reglament (UE) 1303/2013, que exigeix sistemes de control eficaços i bona gestió financera per als fons estructurals. La falta de personal tècnic qualificat i de control intern rigorós sembla haver estat un factor determinant en el fracàs del projecte “Camina Pirineus” i en el projecte “Camins Tradicionals dels Pirineus”.
El Consell de l’Alt Urgell ha estat durant anys vehicle de transmissió de programes LEADER i beneficiari de fons europeus destinats al desenvolupament territorial.
El projecte Camina Pirineus, impulsat en el marc del programa FEDER Catalunya 2014–2020, ha estat presentat com un model de promoció ecoturística i gestió de patrimoni natural. Camina Pirineus va ser tramitat i aprovat dins el programa FEDER 2014–2020, amb un pressupost de 2.098.665 € i un cofinançament previst d’1.049.332 €.
Dubtoses explicacions sobre els diners de Camins Tradicionals dels Pirineus
Un altre programa gestionat per l’IDAPA (durant l’etapa de Convergència i Unió) amb un pressupost de 2.087.482 euros, “Camins Tradicionals dels Pirineus” també presenta irregularitats. Tot i que el projecte va ser publicitat com a “cofinançat” pel FEDER (42%) en diversos canals institucionals, una resposta oficial de la Diputació de Lleida confirma que finalment no es va tramitar ni rebre l’ajut europeu.
És a dir hi ha hagut una narrativa enganyosa sobre el finançament. Això implica que el projecte va consumir recursos públics (humans, tècnics, comunicatius), però no va disposar de finançament europeu, malgrat la narrativa institucional. Tanmateix, diverses evidències apunten que aquesta iniciativa ha derivat en una gestió irregular, opaca i potencialment lesiva per a l’erari públic i la reputació institucional.
Els indicis apunten a un model de governança opac, on els fons europeus es gestionen amb prioritats ideològiques (reequilibri territorial, sobiranisme). Els mecanismes de control (tècnics, ple comarcal) es debiliten per falta de transparència o connivència política. Les auditories externes revelen desviaments, però no hi ha accions judicials clares.
La utilització dels fons europeus com a eina de clientelisme polític en lloc de com a instrument per al desenvolupament territorial i l’interès general és un problema recurrent dins de l’administració pública.
Aquesta situació no és exclusiva d’Alt Urgell, però reflecteix un patró preocupant en moltes zones rurals on els fons es gestionen sense transparència ni rendició de comptes.
