L’accessibilitat al tren en municipis en risc de despoblament se situa al voltant del 30% de la mitjana. Les comarques amb menys accés a una estació de tren es concentren al Pirineu: l’Aran, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell, el Solsonès i el Berguedà. En general, la distància al tren és especialment alta pels municipis de menys de 200 habitants.
De fet, hi ha nou comarques catalanes que no tenen cap parada de tren, segons un estudi fet públic pel Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC). Només el 5% dels municipis en risc despoblament tenen parada de tren.
L’oferta de trens al dia està limitada als 198 municipis de Catalunya que disposen d’una parada de tren. Per tipus de municipi, el 78,6% de les ciutats disposen de parada de tren, un percentatge que baixa fins al 4,8% als municipis en risc de despoblament. La dotació de parades de tren per habitant és més gran als municipis rurals o en risc de despoblament (1 estació per cada 5.000 habitants) que a les ciutats (1 estació per cada 50.000 habitants).
L’estudi ha classificat els 947 municipis de Catalunya en ciutats, localitats o suburbis, rurals, i rurals en risc de despoblament, en funció de les seves característiques i de l’evolució demogràfica recent.
L’estudi posa en evidència que el nombre de trens amb parada al dia, és més alt a mesura que creix la mida del municipi. Es concentra sobretot entorn de l’àrea metropolitana de Barcelona, que és on es concentra la majoria de la població del país. A banda de la capital catalana, l’Hospitalet de Llobregat amb 1.035 trens i Cornellà de Llobregat amb 601 trens són a dalt de tot del rànquing. Les estacions del litoral català també compta amb una freqüència vora el centenar de trens diaris.
