Un plet amb l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) ha tret a la llum la milionària amnistia fiscal a la qual es van acollir en 2012 dos membres d’una rica família d’empresaris catalans nascuts a la Seu d’Urgell, els Fornesa, que va legalitzar amb aquesta mesura més de 20 milions d’euros fins llavors ocults a Suïssa, Panamà o Andorra. Els Fornesa formen part dels 30.000 beneficiaris de l’amnistia fiscal de l’expresident del govern espanyol, Mariano Rajoy i dels quals només es coneix la identitat d’un centenar gràcies a recerques periodístiques i procediments judicials.
Segons una informació publicada pel Diario.es, els últims a aflorar són els Fornesa, l’“evasió fiscal sistemàtica dels quals” recull una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del 2 d’octubre. Pare i fill van presentar la declaració tributària especial (DTE), nom tècnic de l’amnistia, el 27 de novembre de 2012. El fill, Albert Fornesa Rebés, va regularitzar 8 milions. I el pare, Albert Fornesa Betriu, que va morir el 2017 als 92 anys, “gairebé el doble que el valor del patrimoni ocult del seu fill”.
Tots dos són la tercera i la quarta generació d’aquesta família d’empresaris. Fornesa Rebés és “president d’honor” de la seva signatura de serveis duaners de la Farga de Moles a la frontera de Lleida amb Andorra, Duanes i Serveis Fornesa, que va celebrar el 20 de novembre de 2021 el seu centenari amb un concert de peces clàssiques i populars a la Sala Sant Domènec de la Seu d’Urgell. Van acudir 200 convidats, entre ells diversos polítics locals, com ara els exalcaldes del municipi, Joan Ganyet (PSC), Francesc Viaplana (ERC) i Jordi Fàbrega (Junts) o l’expresident del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Jesús Fierro.
Amos de NaGrup, empresa de transport amb oficines centrals a Andorra, seus a Espanya i França i una flota de més de 70 vehicles, en 1995 van crear FR Serveis Logístics, amb un centre a Hostalric (Girona) de 23.000 metres quadrats i un altre a Gualba (Barcelona) amb 12.000 metres quadrats, segons el seu web. Amb negocis en la construcció i l’immobiliari, en 2014 van comprar BigMat Garro SA, empresa de subministrament de materials d’obra a Sant Boi de Llobregat.
L’extensa sentència de la Sala del Contenciós del TSJC recull com el fill va regularitzar fons ocults a l’estranger pels quals hauria hagut de tributar en els següents exercicis per IRPF i Impost de Patrimoni. Però el febrer de 2013 va comunicar que traslladava el seu domicili fiscal a Andorra. Al Principat llavors no es pagava IRPF ni hi havia vigent un conveni de doble imposició (CDI) amb el Fisc espanyol. Acabava de prendre el control de la signatura andorrana de transport de mercaderies en la qual ja era accionista, que li va posar un sou com a director de 120.000 euros anuals. A Espanya “cessa com a administrador de gran nombre d’entitats de l’importantíssim grup empresarial familiar” i el substitueix una de les seves filles, com va comprovar l’AEAT.
El maig de 2014, el veterà patriarca, encara viu, i al qual Hisenda va atribuir un frau fiscal sistemàtic “durant un període més prolongat que l’evasió fiscal que ha realitzat posteriorment el seu fill”, va donar a aquests 12.625.883,74 euros que tenia dipositats a UBS i Goldman Sachs a Suïssa i Crèdit Andorrà. En la inspecció que després obren al fill, els seus assessors asseguren que va presentar “la corresponent declaració per l’Impost de Donacions”, sense que constés en els registres de l’AEAT.
La inspecció a Fornesa Rebés arrenca l’abril de 2018. El desembre de 2017 un jutjat del Vendrell autoritza l’Auxili Judicial a l’AEAT per iniciar actuacions de comprovació i recerca. En un altre procediment s’havien interceptat unes escoltes al seu assessor fiscal: es parla de transferir fons d’una cartera de valors de la qual era titular la seva exmuller, de la qual l’empresari feia anys que estava divorciat. Després d’una exhaustiva recerca, l’AEAT va concloure que la mudança de Fornesa a Andorra va ser un trasllat “simulat per evitar la tributació a Espanya”, on tenia el seu centre d’interessos econòmics; que entre 2013 i 2016 va continuar sent resident fiscal a Catalunya i que havia de tributar per l’IRPF i l’Impost de Patrimoni.
Malgrat la falta de col·laboració de l’empresari i les autoritats andorranes, Hisenda va atribuir a Fornesa la titularitat d’actius a nom de societats interposades domiciliades a Andorra sense “substància econòmica”. Li va sancionar per una infracció tributària “molt greu” en utilitzar “mitjans fraudulents” per a no pagar impostos. Va concloure que “per encobrir la veritable estructura del grup empresarial familiar l’eix central operatiu del qual se situa indiscutiblement a Espanya” i “ocultar que és titular dels fons, provinents de rendes no declarades”, va fer servir després de la seva amnistia “societats interposades domiciliades en països sense intercanvi d’informació” de les quals era el titular real. Eren empreses amb capital insignificant i gairebé sense actius més enllà de les seves accions en empreses espanyoles.
Entre elles, una a Andorra el titular formal de la qual era la seva exdona, a la qual, segons va determinar l’AEAT, “hauria utilitzat com a testaferro per ocultar una part de les seves participacions”. L’explicació que va donar l’empresari va ser “que manté amb el seu excònjuge una meravellosa relació d’amistat que es trasllada a l’àmbit empresarial”.
A Hisenda el va sorprendre que Fornesa “abandoni la direcció d’un grup empresarial el valor real del qual se situa en uns 40 milions”, xifra “immensament superior” al que tenia a Andorra o Suïssa, “per l’exercici d’una activitat el volum de la qual és molt minoritari”. Va concloure que a Andorra només hi havia una mera sucursal del seu grup “des de la qual es realitza el repartiment final d’una part de les mercaderies”; i que ell continuava “exercint l’absolut control” en l’ombra, com autoritzat a desenes de comptes bancaris que manejaven milions. Mentrestant, la seva filla “suposadament passa a exercir les funcions que realitzava el seu pare, però cobrant la quarta part” i sense contractar ni promocionar a ningú que l’ajudés en aquesta labor.
L’empresa duanera dels Fornesa deia encara en 2021 que les tres filles estaven “cridades a prendre el relleu de la gestió del grup”. La triada com a administradora, que va aparèixer fa uns anys en un vídeo promocionant un important bufet d’advocats a Barcelona al costat de rellevants personalitats de l’empresariat català com Josep Maria Coronas (ex Abertis, avui a Criteria) o Josep Lluís Bonet (Freixenet), va veure apujar el seu sou com a administradora a poc a poc fins a 55.000 euros en 2016, enfront dels més de 170.000 que rebia el seu antecessor.
Per intentar provar que vivia a Andorra, Albert Fornesa va aportar primer un domicili provisional, però Hisenda va comprovar que era l’habitatge d’un dels seus empleats. Va presentar butlletins d’assistència al treball de la seva empresa andorrana en 2015 i 2016 les dades de la qual, segons l’AEAT, eren “evidentment falsos”: “Estaria treballant 8 hores cadascun dels dies laborables d’aquests períodes” quan “ha estat acreditat que estava en un altre lloc, per exemple, jugant al golf a Barcelona”, traient diners en un caixer en la capital catalana o en una consulta mèdica.
En aquests anys, l’empresari va maldar per “evitar tot rastre de les seves contínues estades a Espanya”, pagant “sistemàticament tot amb targeta a Andorra i al comptat a Espanya”. Va aportar “una aclaparadora quantitat de documents” per intentar demostrar que vivia al Principat més de la meitat de l’exercici: tiquets de proveïment de carburant en una gasolinera prop de la frontera, rebuts de la zona blava, pagaments amb targeta en bars i restaurants, tiquets de compra de tabac, dues denúncies davant la policia local, compres en farmàcies…
“Un quadre de frau fiscal regular, en burla evident dels interessos generals del Regne d’Espanya”
No obstant això, en aquests anys “hi ha 2 activitats la realització de les quals no ha pogut ser ocultada: la seva assistència en 70 ocasions a l’estadi del FC Barcelona”, del qual era soci, i la pràctica del golf. Hisenda va determinar que va practicar aquest esport “en més de 212 ocasions a Espanya, on ha participat en Campionats de Golf Sènior”. En 2014, “just quan, suposadament, viu a Andorra”, es dona d’alta en un club de golf a Barcelona. En aquesta entitat juga “en més de 50 ocasions des de setembre del 2014 a la fi del 2016”.
Respecte als nombrosos tiquets de gasolina que va presentar, era “evident” que no havia “estat donant tornades a tota Andorra fins a esgotar el dipòsit en només un o dos dies”, donant la petita grandària d’aquest microestat: “Aquests consums de combustible posen de manifest que ha estat a Barcelona, o a Lleida o en la seu d’altres de les empreses que continua dirigint durant aquests anys i, en tot cas, estava a Espanya”.
També van pesar les baixes despeses de subministraments a la casa que va comprar el juny de 2013 a Andorra La Vella al costat de dues places de garatge per un milió. Mentrestant, continuaven estables els consums de l’habitatge a Barcelona que declarava fins a 2012 com a domicili habitual, i que va donar al costat de la seva exdona la nit de Nadal de 2014 a les seves tres filles. Una d’elles la va declarar com a habitatge habitual. Però la Inspecció va determinar que en realitat vivia en un altre domicili a Barcelona “suposadament destinat a gaudir de la seva afició a la pintura i escultura sense ocasionar molèsties”.
El pare “va continuar conservant les dues places d’aparcament que tenia en el mateix edifici i pagant les factures de consum d’electricitat, telèfon i Internet”. Després de sancionar-li l’AEAT, Fornesa va recórrer al Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC), que li va retreure “una evident conducta sistemàtica, planificada, i de mala fe en les seves relacions amb l’Administració Tributària” per “adulterar la realitat de la seva residència, documentant unes estades i ocultant unes altres”. “Un quadre de frau fiscal regular, en burla evident dels interessos generals del Regne d’Espanya”.
El TSJC anul·la la multa recorreguda només per a 2013 en “l’apreciació d’ocultació i mitjans fraudulents” i rebutja la resta de plantejaments de Fornesa. La sentència reflecteix que la seva amnistia la va tramitar un despatx “que havia presentat igualment declaracions d’altres contribuents aflorant béns i drets ocults a l’estranger”.
Alguns d’ells es van traslladar després a Andorra o a Suïssa, Hisenda els va obrir inspecció i en alguns casos “la seva residència habitual mai havia deixat d’estar a Espanya”. Si com Fornesa judicialitzen la seva situació, pot ser que la seva DTE també aflori més de dotze anys després.
