La població a Andorra continua augmentant i fins al 30 de novembre ha crescut en un 2,6% fins frega les 87.000 persones. El gruix més important d’aquest increment recau en el col·lectiu d’altres nacionalitats amb 1.544 nouvinguts, segons les dades oficials publicades pel departament d’Estadística.
Aquest creixement es concentra principalment a les parròquies d’Andorra la Vella (508 residents, 2,1%), Encamp (431 residents, 3,4%), Escaldes-Engordany (346 residents, 2,2%), Canillo (297 residents, 5,2%), la Massana (281 residents, 2,4%) i Sant Julià de Lòria (213 residents, 2,2%). Altrament, la parròquia que menys ha crescut ha estat Ordino (132 residents, 2,4%).
Tot plegat va acompanyat de moltes dificultats per trobar un lloc per viure. El preu mensual dels lloguers més recents ha passat, de mitjana, dels 8,2 euros per metre quadrat l’any 2022 a 11,7 euros el 2023.
Això representa que siguin molts els residents andorrans que decideixen marxar del Principat per poder trobar un habitatge més assequible. El principal destí del col·lectiu de treballadors és la Seu d’Urgell i altres municipis del voltant. El cens és una bona prova, segons les dades de l’Indescat (Institut Nacional d’Estadística).
Així el nombre d’empadronats a la capital alturgellenca ha augmentat un 2,2%, passant ara a ser de 12.759 a principis d’enguany, Montferrer i Castellbò que tenia un any abans 1.063 habitants i ara en té 1.163 o Ribera d’Urgellet de 937 a 960. Les dades actualitzades que es facilitaran el pròxim mes de gener faran incrementar aquesta quantitat de persones.
Però també cal afegir aquells residents andorrans que cada vegada són més que habiten en pisos de la capital alturgellenca i pobles del voltant que no s’han donat d’alta del padró municipal i que es calcula podria rondar la xifra del miler.
La Seu ‘tensada’ en serveis
La pressió principalment sobre la Seu d’Urgell és tal que és, ara per ara, troba un lloc per viure és molt difícil, tot i que el departament de Territori de la Generalitat hagi publicat que el preu mitjà dels lloguers de pisos a la capital alturgellenca hagi baixat un 6,6% els tres darrers trimestres -de març a novembre del 2024, coincidint amb la inclusió d’aquest municipi com a “zona d’habitatge tensat”. Una conjuntura de ‘tensament‘ que també comença a palpar-se en els mateixos serveis públics cada vegada més ofegats per la crescuda de la població.
La realitat del que es diu des de les administracions és un altre i la manca d’habitatges fa que augmenti la picaresca entre els propietaris que, en alguns casos, acaben rescindint els contractes d’arrendament més antics per tal de fer de nous a preus més elevats amb una mitjana dels 700 euros mensuals. Una situació que agreuja la situació econòmica de moltes persones i famílies que es veuen obligades a destinar una gran part dels seus salaris per pagar els lloguers.
Mentre l’oferta de pisos socials és mínima, donant un tomb per la Seu d’Urgell es pot observar el creixement de solars destinats a la construcció d’habitatges d’alt estànding.
