El futur nou hospital de la Seu d’Urgell s’ubicarà en un part del terreny amb risc d’inundacions, tot i que les autoritats municipals no volen acceptar, a hores d’ara, les estimacions objectives facilitades pels organismes competents. Malgrat l’informe inicial favorable al projecte d’urbanització i reparcel·lació de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), Protecció Civil de la Generalitat encara manté que un segment de la superfície presenta un alt risc d’inundacions (vegeu mapa adjunt).
Protecció Civil considera que l’Ajuntament de la capital de l’Alt Urgell encara no ha fet els deures i forma part dels 255 municipis catalans que tenen caducat o pendent de revisió el pla d’emergències per inundacions. D’altres consistoris de l’Alt Pirineu i Aran com ara, Bellver de Cerdanya, el Pont de Suert (Alta Ribagorça) o Puigcerdà, no en tenen. Al respecte, la Generalitat ha obert una línia d’ajuts específica.
L’aiguat del 1982 va provocar que una zona considerable de la superfície on ara es pretén construir el centre sanitari a la Seu, al costat de la caserna dels bombers i a prop de l’N-260 davant justament del barri de Sant Antoni, es va inundar tal com mostra la fotografia retrospectiva que encapçala aquesta informació.
La preocupació entre la ciutadania és evident i, així i tot, l’Ajuntament de la Seu es mostra reticent a la realització de nous estudis per garantir la seguretat per a les persones, tenint en compte que l’edificació del futur hospital es produeix en paral·lel a una tupinada urbanística que va comportar la creació de dos nous hipermercats, afavorint diversos interessos polítics i econòmics. Tirar enrere el projecte hospitalari hauria costat milers i milers d’euros per a les arques municipals, tot i que estigui en joc la seguretat per als residents.
L’alcalde de la plataforma socialista de Compromís, Joan Barrera, considera que són suficients les mesures adoptades com ara l’aixecament de la cota més d’un metre i mig i un petit mur de contenció.
Amb tot, fonts del departament de Territori de la Generalitat consultades per LA VALIRA no han desmentit, ara per ara, que els terrenys escollits per al nou centre hospitalari no presentin un risc elevat d’inundabilitat, tot esperant nous informes per descartar qualsevol petit dubte sobre la possible inseguretat que ofereixen els controvertits terrenys.
Davant d’escenari del canvi climàtic i les greus conseqüències que aquestes darreres setmanes han colpejat València, s’ha de filar molt prim, ja que, segons els experts, la freqüència de les DANES és cíclica i, per tant, passats més de 40 anys des de 1982 sense cap ensurt especial, no trigarà gaire a produir-se una nova revinguda dels rius Segre i Valira.
La gota freda, coneguda pels meteoròlegs per DANA (depressió aïllada en nivells alts) és una pertorbació atmosfèrica extratropical no frontal que pot provocar precipitacions excepcionalment violentes i intenses acompanyades de vegades de llamps i pedra. Afecta extensions reduïdes o de dimensió mitjana, segueix trajectòries imprevisibles i provoca molta pluja i vents forts.
P.D. fotografia: Detall del Segre al seu pas pel barri de Sant Antoni de la Seu d’Urgell. Al fons, el poble d’Alàs. Font: Mas, Jordi; Ganyet; Ramon: “Aiguat! 1982-2022. Quaranta anys de les inundacions a la comarca de la Seu i Andorra”. Salòria, 2022.
