Fa uns mesos, en el debat d’una moció en el Consell Comarcal de l’Alt Urgell, el president, després de rebutjar la proposta amb el típic “ja estem treballant en això” (que en llenguatge polític significa “ja em penjo jo la medalla més endavant com si fos idea meva”), em va indicar que si Barcelona tenia una entitat coordinadora de produccions audiovisuals, en el Consell Comarcal crearíem “Pirineus Plató”.
Sembla que per una vegada anem en la bona direcció. Dimecres passat vam tenir a Peramola una “producció” molt interessant. L’anunci d’ERC, a través de tres honorables consellers i els presidents de la Diputació de Lleida i del Consell Comarcal de la necessària aposta per la millora de les instal·lacions de les escoles rurals.
L’anunci va haver d’abusar una mica dels plans curts, ja que en alguns hi havia més honorables consellers que ciutadans. Les escenes de la sala de l’Ajuntament va caldre suprimir-les, perquè va costar encabir a tant de càrrec en un espai reduït.
L’esperpent va arribar quan es va plantejar la “nova escola bressol” en un espai d’uns 20 metres quadrats, habitual dels jocs dels actuals alumnes. Encara sort que les càmeres no van donar compte dels rictus dels honorables davant aquesta idea bomberil. Si arriben a banyar-se en la piscina del poble, haurien vist que per a estalviar aigua l’hem emplenat de formigó.
El sentit comú diu que convindria traslladar l’escola a l’edifici de l’Ajuntament i aquest, a un parell de sales del Castell a rehabilitar. El sentit comú no tenia cabuda el dimecres, tampoc en la premsa comarcal. Va ser l’estrena del “Pirineus Plató”, millorable en molts aspectes.
Els mitjans de comunicació publiquen notícies que en segons quin context són una arma política per a crear una opinió favorable als consistoris en els quals transcorre l’acció. El diari Segre, origen per exemple de la comunicació sobre el Centre Internacional d’Escalada de Peramola, sol ser el mitjà a la disposició dels partits que governen els territoris que travessa el riu que dona nom al rotatiu.
El Centre Internacional d’Escalada és, en realitat, un descampat situat en l’antic camp de futbol de Peramola, que està al costat de la carretera, als afores del poble i en estat d’abandó des de fa anys.
La pretensió per part de l’ajuntament de Peramola de fer ús dels fons Next Generation va derivar en la presentació del projecte d’un Centre Internacional d’Escalada que, des del seu anunci fins al moment d’aquest escrit, es tradueix en un descampat per a autocaravanes en una zona sense arbres i amb restes de botellons al seu voltant.
Al costat del descampat hi ha els antics vestuaris en ruïnes, completament destrossats i sense serveis ni d’aigua ni llum. A pesar que en les fotografies sembli que hi ha serveis habilitats, interiorment les instal·lacions estan trencades i sense funcionar.
No hi ha tampoc un concurs perquè una empresa gestioni el Centre, inexistent avui dia. No és la primera vegada que el diari Segre anuncia projectes de l’ajuntament de Peramola que no es materialitzen, sense que hi hagi un desmentiment posterior.
Un altre exemple és la suposada carretera entre Peramola i Gavarra que, malgrat ser adjudicada fa diversos anys, no s’ha materialitzat. Ara es planteja la possibilitat de reparar un fragment de camí, adjudicant un nou projecte, que en teoria ja hauria d’estar asfaltat. Aquesta manera de fer política frega el frau.
