Avui es compleixen 42 anys dels aiguats de la conca del Segre que van provocar greus inundacions entre el 7 i 8 de novembre del 1982 arran de la pluja que va caure aquella nit i que va culminar amb el desbordament del riu Segre i el riu Valira.
La gran riuada va deixar divuit víctimes mortals documentades, la majoria a Andorra, on també hi va haver dos desapareguts. A més, una dona va morir d’un infart a Martinet de Cerdanya. És el pitjor desastre natural que es recorda a l’Alt Pirineu.
També hi ha documentació d’altres inundacions com ara les dels anys 1453, 1617 i 1853, que al llarg de la història han patit la Seu d’Urgell i l’Alt Urgell.
La tragèdia de València ha tornat a posar sobre la taula el debat sobre si projectes d’edificacions públiques liderades pels ajuntaments i altres administracions públiques, com ara per exemple els casos del futur hospital de la Seu, al costat del parc de bombers, o l’edifici que hauria d’acollir l’INEFC a l’Horta del Valira ofereixen prou garanties de seguretat per a les persones tenint en compte els dubtes sobre els riscos d’inundabilitat de les zones on es pretenen ubicar.
El mateix govern de la Generalitat ha volgut posar fil a l’agulla i ara ha donat dos anys a les administracions locals i comarcals perquè facin els deures com ara posar al dia els seus plans d’emergència o directament que els elaborin si no estan fets.
En paral·lel l’executiu català demana una revisió exhaustiva d’aquelles futures instal·lacions que s’han de construir i que ofereixen moltes interrogants sobre si els indrets previstos poden representar un perill per a la població.
