Cadascú té les seves idees i són ben legítimes, sempre que es basin en el respecte als altres i la renúncia explícita a la violència. Les meves han estat sempre les mateixes, inspirades per l’ambient familiar i social en el qual vaig créixer: llibertat, tolerància, senzillesa i amor a la terra i a la feina.
Per entendre la meva trajectòria personal i professional, hi ha dos factors clau. Jo, des de ben petit, volia ser periodista. És la meva vocació que, com l’amor, neix espontàniament i que visc amb passió de servei a la gent. L’altre, és la meva presència en la manifestació històrica que va acompanyar el retorn del president Josep Tarradellas a Catalunya, l’any 1977.
El dictador havia mort. La tornada de Josep Tarradellas de l’exili significava que Catalunya, la meva estimada Catalunya, iniciava una nova etapa de la seva història, moltes vegades traumàtica. Com deia el poeta, tot estava per fer i tot era possible, i jo vaig imaginar que Catalunya esdevindria un país lliure, net, civilitzat, ordenat, pròsper i exemplar, on totes les persones, amb independència del seu origen i de la seva llengua materna, podríem viure en perfecta fraternitat i harmonia.
Malauradament, amb l’arribada de Jordi Pujol al poder, l’any 1980, aquest somni es va tòrcer. El virus de la corrupció va infectar la Generalitat i els pitjors vicis de l’administració franquista es van incrustar en la nostra institució d’autogovern. Amb l’omertà pujolista, la censura i l’autocensura van castrar l’exercici de l’ofici més bell del món, que considero que és el periodisme.
Per això, després de patir un nou episodi de censura en el diari on treballava aleshores, l’any 1990 vaig decidir fundar el setmanari EL TRIANGLE. D’això fa 35 anys aquest 29 de gener del 2025.
Els temps han canviat. El pujolisme i la seva derivada, l’independentisme, han quedat enrere. EL TRIANGLE ha resistit tota mena de boicots i d’intents d’ofegar-nos per fer-nos desaparèixer. Estem vius, hem guanyat i ho celebrem.
Som EL TRIANGLE. Som premsa en català. Som fills d’un passat i treballem per llaurar un futur de pau, respecte al medi ambient, justícia social, progrés humà i solidaritat. Vam néixer abans que Internet i, malgrat l’omnipresència de la tecnologia digital, defensem el paper, perquè s’ha convertit en un sòlid baluard del periodisme professional i ben fet.
Som qui som perquè, amb la desfeta de l’Imperi romà, el llatí va evolucionar en aquestes contrades en una llengua diferenciada, que hem anomenat català i que avui abasta una comunitat d’uns deu milions de persones. La parlaven els meus pares i és la meva obligació fer-la servir i fer-la valdre en aquest món multilingüe.
Som qui som perquè, cap a l’any 1500, Johannes Gutenberg va inventar la revolucionària impremta amb tipografia mòbil i va possibilitar així la reproducció d’opuscles, llibres, diaris i revistes… Som qui som perquè la democràcia va triomfar sobre la dictadura i va establir l’eliminació de la censura i va protegir la llibertat d’expressió.
Som qui som perquè, en la dècada dels anys vuitanta del segle passat, l’empresa IBM va comercialitzar els ordinadors personals (PC), que van permetre l’autoedició de publicacions, abaratint fortament els costos industrials i possibilitant, d’aquesta manera, que un grup de periodistes rebels i somiadors poguéssim fundar aquesta revista.
Som qui som perquè centenars, milers de persones s’han involucrat en aquest projecte utòpic, però tangible, de fer premsa lliure en català. Unes, treballant durament a la trinxera de la redacció i l’administració. Altres, aportant la seva intel·ligència i el seu coneixement com a col·laboradores. Milers, com a lectors i assumint el compromís de la subscripció. Nombroses empreses i institucions, fent-nos costat amb la publicació d’insercions que ens ajuden a continuar i a millorar.
Però no estem cecs. L’any 1998, un jove Elon Musk va formular la profecia que Internet acabaria amb els mitjans de comunicació tradicionals (premsa, ràdio i TV), condemnant-los a la seva transformació o a la seva desaparició. No es pot dir que la seva predicció, que s’ha acomplert en part, ens hagi portat a un món millor.
Les xarxes socials s’han convertit, en l’actualitat, en el principal mitjà a través del qual s’informen els joves. I ja ho sabem prou bé: aquestes xarxes socials són un pou de brutícia, de xarlatans i de fake news. De fet, des de l’any 2022, Elon Musk s’ha convertit en el propietari de X, des d’on promou, a la vegada, la seva estrambòtica dèria per viatjar a Mart i fa propaganda dels partits europeus d’ultradreta i xenòfobs.
Amb la seva popularització global, Internet ha canviat radicalment el panorama mediàtic. Cada vegada s’editen menys diaris en paper, els pòdcasts s’estan menjant les ràdios i YouTube i Netflix estan reemplaçant la televisió convencional.
Però s’està produint la paradoxa letal que la sobreinformació en la qual creiem viure ens converteix, a la vegada, en ciutadans desinformats i fàcilment manipulables. Les empreses editores s’han afeblit, la professió de periodista s’ha devaluat i la manca de rigor i de credibilitat s’ha apoderat del món de la informació, per a desgràcia de la civilització democràtica.
Aquesta crisi també ens toca de prop. Dels quioscos catalans han desaparegut, en les últimes dècades, capçaleres emblemàtiques com Diari de Barcelona, Noticiero Universal, Tele-eXprés, Mundo Diario, El Correo Catalán, Avui…
El paper, com a suport de la informació de qualitat, està en perill. El grup Godó ha decidit tancar Cre-a, la rotativa de la Zona Franca on imprimeix La Vanguardia i Mundo Deportivo i d’on també surten El Punt Avui, El País o Cinco Días, entre d’altres publicacions. El tancament de Cre-a suposa l’acomiadament d’una trentena de treballadors.
Per la seva banda, la revista valenciana El Temps ha anunciat que, a partir d’aquest mes de febrer, passarà a ser una publicació mensual, abandonant la periodicitat setmanal que havia mantingut des que va néixer, fa 41 anys. D’aquesta manera, EL TRIANGLE es converteix, des d’ara, en l’únic setmanari d’informació general en català que s’edita i es distribueix a Catalunya.
Malgrat Elon Musk i els seus perversos algoritmes, llarga vida a la premsa lliure! Llarga vida a EL TRIANGLE!
