La proposició de llei de creació de l’Agència del Patrimoni Natural i la Biodiversitat (APNB), més coneguda com a llei de la Natura, està provocant un ‘tsunami’ històric a les zones rurals i a les comarques de muntanya, graner tradicional de vots de JxCat (abans Convergència). L’oposició a aquesta llei, que impulsa el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, s’està estenent com una taca d’oli per la Catalunya interior i s’ha convertit en un clam contra les polítiques ‘barcelonacèntriques’ que no tenen en compte ni l’opinió ni les necessitats reals de la gent que viu en el medi natural.
El consell d’alcaldes del Pallars Sobirà va ser un dels nuclis inicials d’aquest moviment contra la llei del conseller Damià Calvet, al qual s’hi han anat afegint, en els últims dies, un munt de municipis d’arreu de Catalunya, la Diputació de Lleida i una llarguíssima llista d’entitats, associacions i col·legis professionals, des de Foment del Treball fins als representants dels ramaders de l’oví i el cabrum. Aquest ‘tsunami’ ha agafat a contrapeu el conseller Damià Calvet, que ja tenia coll avall l’aprovació de l’Agència pel Parlament, prevista per aquest mes de juny.
DOS BLOCS
En un principi, l’APNB comptava amb el suport de JxCat, ERC, PSC i Comuns, fet que garantia la seva aprovació sense problemes. Però l’aixecament del territori contra els continguts d’aquesta proposició de llei ha fet que ERC i socialistes hagin estat atents al clam que surt de la base comarcal i han decidit fer-hi costat, deixant el conseller Damià Calvet en una delicada posició.
A hores d’ara, s’han creat dos blocs al voltant d’aquesta polèmica llei. D’un cantó, JxCat, que segueix mantenint dempeus el seu redactat actual, i que compta amb el suport de Podem, la CUP, la cúpula d’Unió de Pagesos –cada cop més qüestionada pels seus afiliats per aquesta actitud- i un centenar d’associacions ecologistes de la Xarxa per la Conservació de la Natura. De l’altre, una gran coalició que aplega ajuntaments, consells comarcals, ERC, PSC i una munió d’entitats empresarials i professionals amb fort arrelament al territori.
“REBUIG TOTAL”
Un posicionament molt important que s’acaba de produir és el del poderós Secretariat de Federacions i ADF de Catalunya, plataforma que aplega les 300 agrupacions de defensa forestal (ADF) que hi ha arreu del país. Les ADF són unes organitzacions que vertebren el territori amb grups de voluntaris que vetllen per la protecció dels boscos i que compten amb importants mitjans de mobilitat i per la lluita contra els incendis. L’any 2018 van veure reconeguda la seva tasca amb l’atorgament de la Creu de Sant Jordi pel president Quim Torra.
Tradicionalment, les ADF han estat molt mimades pels governs de Convergència, que les han considerades una “força civil” que garanteix la vigilància de les zones rurals de Catalunya. Però el Secretariat de Federacions i ADF, que presideix Xavier Jovés, acaba d’enviar una carta molt contundent al president de la Generalitat, Quim Torra, i a les principals institucions catalanes on mostra el seu “rebuig total” a la llei de l’APNB i reclama que s’aturi la seva tramitació parlamentària.
LLUITA PER L’HEGEMONIA
A les comarques pirinenques funcionen un total de 16 ADF (Val d’Aran, Alta Ribagorça, Mig Pallars, Valls d’Àneu, Pic de l’Orri, Pleta Verda, Talarn, Tremp, Baix Alt Urgell, Mig Alt Urgell, Solana del Cadí, Urgellet, Baga de Cerdanya, Baridà, Llívia i Solana de Cerdanya). L’oposició frontal de les ADF a la proposició de llei del conseller de Territori i Sostenibilitat és un cop molt dur als interessos polítics i electorals de JxCat en les zones rurals i de muntanya.
Aquest divorci entre els hereus de l’antiga Convergència i ERC a comarques a compte de la llei de la Natura s’emmarca en el context crític que passa el Govern de Quim Torra, més dividit i enfrontat que mai entre els dos socis que li donen suport parlamentari. JxCat, mantenint la defensa de Damià Calvet –que es postula com a futur candidat d’aquesta formació- està caient en un error molt gruixut que pot decantar la lluita acarnissada per l’hegemonia territorial i electoral que manté amb ERC en el món rural.
